DOSSIER CONFIDENCIAL

d’Albert Anglada

Publicació trimestral sobre política, influències i negocis

a Osona i el Sud del Ripollès

Cròniques de la Jet-Set local

Versió resumida dels números 17, 18, 19 i 20

Any 2006

La versió sencera va estar a la venda a les principals llibreries  de Vic.

(I també durant tot el trimestre -només els dissabtes al matí-

a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic

 entre el Passeig i el C/ de Gurb).  

El confidencial a Internet:

www.albertanglada.com

E-mail: albert@albertanglada.com

C/ Pont, 2, 3er pis (part posterior).

St. Quirze de Besora (08580)

Dipòsit Legal: B-2335-2003

 

—————————————————————————————————————————————–

 

LA NECESSITAT DE FER ALIANCES

 

En un món tant complexe, i competitiu, com el que vivim avui en dia (i el què s’acosta en el futur) en el món dels negocis és totalment necessari anar establint xarxes sòlides d’aliances per fer front a problemàtiques comunes i per poder acostar-se més fàcilment als objectius previstos. Siguin els que siguin.

I dins d’aquesta xarxa d’aliances tindran cada dia més importància les relacions amb el món de la comunicació. La capacitat de crear opinió pública té moltíssima importància, tant per incentivar, o no, el consum de determinats productes, com per la imatge global de la marca i de l’empresa.

Les tàctiques més necessàries per fer front a aquestes qüestions serà un tema que desenvoluparem en propers números.

 

 

 COMPTES DE GESTIÓ I LUDO-ANIMACIÓ SA:

 

Júlia M. Pano Garcia és secretària del consell d’administració de Gestió i Ludo-Animació SA. El president de la societat és Albert Vilà Espino (àlias casolà). L’empresa és a C/ Bailén, 50 de Barcelona. Són també membres del consell d’administració Francesc Tous GusilsCarles Pedrosa Brau i Josep Moragas Freixa.

 

La societat es dedica a l’explotació de jardins i parcs d’esbarjo infantils, desenvolupament d’activitats lúdiques i servei de restauració.

 

Deudors:

 

- Deudors varis 3.347’50

- Administracions públiques 2.221’63

 

Creditors a llarg termini:

 

- Deutes amb entitats de crèdit a llarg termini 13.519’24

 

Creditors a curt termini:

 

- Deutes amb entitats de crèdit a curt termini 8.589’36

- Creditors comercials 13.180’27

- Altres deutes no comercials 8.051’73

 

Els béns utilitzats en règim d’arrendament financer per les condicions econòmiques de l’arrendament es desprèn que són capitalitzables i s’amortitzen en funció de la seva vida útil estimada en base als coeficients exposats per immobilitzacions materials similars. El càrrec al compte de pèrdues i guanys del 2004 per amortització d’aquest immobilitzat ascendeix a 1.102’80 euros.

 

D’altra banda, la societat amortitza el seu immobilitzat material seguint el mètode linial distribuint el cost dels actius entre els anys de vida útil estimada:

 

- Maquinària. 9 anys.

- Altres instal·lacions. 7 anys.

- Mobiliari. 7 anys.

 

El càrrec al compte de pèrdues i guanys del 2004 pel concepte d’amortització de l’immobilitzat material ascendeix a 37.493’40 euros.

 

La societat no ha concedit crèdits ni ha obtingut ingressos per interessos dels mateixos.

 

L’empresa no ha imputat a resultats ni a més valor de l’actiu imports destinats o derivats a minimitzar l’impacte mediambiental.

 

Actiu immobilitzat:

 

Saldo inicial / Saldo final

 

 

- Immobilitzat immaterial 6.190 / 24.190

(amortització) 185’70 / 1.288’50

 

- Immobilitzat material 269.510’75 / 269.510’75

(amortització) 228.232’39 / 265.725’79

 

 

El capital subscrit de la societat es composa de 2.500 accions nominatives, de 60’10 euros de valor nominal cada una, totalment desemborsades i amb idèntics drets polítics i econòmics.

 

La societat no té deutes amb duració residual superior a cinc anys.

 

La societat no té participacions significatives que superin el 3% del capital de societats que cotitzen a borsa, ni el 20% per a la resta de societats.

 

Consums d’explotació:

 

- Compres altres provisionaments 887’34

- Compres 38.903’95

 

L’empresa no té obligacions en matèria de pensions i assegurances de vida respecte als membres antics i actuals de l’òrgan d’administració.

 

El 2003 i el 2004 la societat té dues persones contractades fixes.

 

Accions pròpies:

 

275 accions que són l’11% del capital social.

 

Acord de compra a la junta general d’accionistes del 23-12-04. Valor nominal 16.527’50.

 

Durant l’exercici la societat ha obtingut uns ingressos de 147.847’71 euros.

 

I unes pèrdues de 11.681’77 euros

 

 

ARGUMENTS SERIOSOS I DEMOCRÀTICS PER DEFENSAR QUE NO SEMPRE ELS CANVIS SÓN POSITIUS PEL SOL FET DE SER CANVIS

 

A vegades en converses estem invadits per un progressisme radical (sovint en realitat fals progressisme) que ens vol fer entendre que els canvis sempre són necessaris. A partir d’aquí en aquest article exposarem tres tipus d’arguments que poden servir per parar aquestes argumentacions que, portades a l’extrem, no fan altra cosa que crear malestar o confusió. I que inclús a vegades poden perjudicar la imatge de l’economia productiva en general.

El primer argument passa per prevenir (i mesurar) dels efectes perversos que poden tenir determinats canvis. Així, per exemple, un excessiu proteccionisme social tindria l’efecte pervers de perjudicar l’economia (de la mateixa manera que un escàs proteccionisme social perjudicaria el consum i l’estabilitat social, i generaria conflictes). El proteccionisme social en el seu nivell més extrem es va veure en el comunisme soviètic i tothom ha pogut comprovar com acaba una societat que nega la propietat privada i no incentiva la creació de riquesa, i la creativitat (lligada per força a l’existència d’ambició, en un nivell o altre).

 

El segon argument passa per advertir sobre els fanatismes ideològics. Cal fer un canvi perquè hi ha necessitats objectives. No per complir un programa de transformació de la societat de manera integral que ningú sap realment a quina classe de dictadura ens pot conduïr. Cal prevenir contra l’excessiva concentració de poder per part de les estructures estatals i defensar els drets individuals, base de la llibertat.

 

El tercer argument passa per estudiar què si pot perdre amb les conseqüències dels canvis que es volen imposar. És a dir que abans de plantejar qualsevol canvi cal estudiar bé els efectes, encara que siguin perifèrics, que pot portar. Sobretot per no posar en perill res del que ja es té, i cal preservar. Perquè no cal perdre mai de vista que si no s’estudia bé una qüestió sempre hi pot haver conseqüències imprevistes.

 

Per tant, bases argumentals:

 

1.- Prevenir dels efectes perversos que pot tenir un canvi.

2.- Desconfiar de les ideologies que pretenen transformacions radicals de la societat.

Els canvis han de venir per necessitats concretes, i no per complir un programa ideològic que el pas del temps farà fracassar igualment (no és tant senzill transformar radicalment la societat, i hi ha coses del comportament humà (especialment la psicologia) que són les mateixes de fa segles i segles.

3.- Advertir de què s’hi pot perdre amb un canvi poc estudiat. Del perill de perdre coses abans guanyades amb bastant esforç. Tot costa esforç.

 

Tot això naturalment entenent que hi ha canvis que són molt bons i profitosos. I que anar a l’extrem contrari, l’immobilisme per norma, sempre és un error. Es tracta, com sempre, de trobar la justa mesura de les coses.

 

 

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ

 

En números anteriors havíem escrit que sortirien en aquest butlletí confidencial articles sobre tècniques de comunicació buscant la màxima eficàcia possible. El tema queda pendent i serà tractat en diverses ocasions en el futur a través de diferents angles possibles. Per començar es tracta de situar aspectes de la naturalesa dels mitjans de comunicació local existents al nostre territori i la seva raó de ser.

 

Sens dubte, el mitjà de comunicació més antic i amb més difusió del nostre territori és el bisetmanari El 9 Nou. De fet, és El 9 Nou qui defineix des del 1978 les “fronteres” del nostre territori: és el periòdic de tots els municipis inclosos en les comarques d’Osona i el Ripollès. Una àrea d’uns cent cinquanta mil habitants que des del punt de vista de la realitat sociològica presenta moltes similituds, i des del punt de vista de la història correspon al què seria la part principal i central del territori del Bisbat de Vic.

 

Si bé aquesta àrea és natural i respon a diverses realitats, la divisió provincial la parteix en dos (el Ripollès és província deGirona). Ara bé, la proximitat del Ripollès a Vic fa que la relació entre la comarca del Ripoll i Vic sigui segurament més forta que la que també hi ha amb Olot o Girona.

 

Osona té un organisme conjunt de tots els municipis que és el Consell Comarcal. I el Ripollès, també. Hi ha moviments que intenten la segregació, i la creació de noves comarques al Lluçanès (Osona) i a la Vall de Camprodon i també a la Vall de Ribes (Ripollès) que s’ha de veure si acaben prosperant, o no.

 

Vivim en una època en què la majoria de la gent viu en un ambient de passotisme i indiferència generalitzada. Veure la televisió és quasi com veure una pel·lícula diària de cinema. La informació s’ha convertit en espectacle. Aquest fet fa que a la pràctica el què realment interessa a la majoria de la gent és el què passa al seu entorn més immediat: al seu poble, al seu barri…al seu municipi. A la seva comarca a tot estirar. Aquesta és la força dels mitjans de comunicació comarcals i el creixement que han viscut en els darrers anys.

 

Així el fenomen mundial de la globalització s’equilibra amb el renaixement i la força ascendent dels localismes.

 

Per contra, mitjans de comunicació gratuïts com La Marxa o el Diari de Vic treballen sobre un mapa més petit. Són mitjans només d’una part d’Osona (això sí, arriben a bastant més de la meitat de la població total per ser a les poblacions principals). La línia de la carretera C-17. Mitjans que pràcticament només arriben a Tona, Torelló, Manlleu i Vic, i en algunes poblacions de l’entorn més directe d’aquestes. Les elevades despeses que representa la distribució frena aquestes empreses d’embarcar-se a voler arribar a tots els cinquanta un municipis d’Osona, i més si tenim en compte que entre Vic, Manlleu i Torelló hi viuen quasi 70.000 persones de les 130.000 que té Osona.

 

Finalment, el grup d’Osona Comarca ha optar per tenir un mitjà pel Ripollès (el setmanari El Ripollès) i un per Osona (Osona Comarca), per separat.

 

Una de les característiques de la premsa comarcal a Catalunya (a diferència d’altres països) és que no és només una premsa descriptiva, sinó que també fa una funció crítica, té normalment polèmiques obertes i busca de manera més o menys dissimulada influïr sobre l’opinió pública en favor dels seus propis interessos empresarials (ben legítims d’altra banda). Cosa que fan normalment també els mitjans de comunicació d’àmbit estatal o autonòmic.

 

Així, en els seus editorials aquests mitjans es converteixen en grans defensors dels interessos del territori (Osona i el Ripollès) tenint una actitud reivindicativa sobre les administracions d’àmbit superior: les Diputacions i la Generalitat. També sobre els ministeris, però en menor mesura. Actuen de grup de pressió territorial, d’alguna manera.

 

Quan hi va haver en la dècada dels noranta el tancament del grup tèxtil Gossypium (amb fàbriques a diversos municipis del nostre territori) el gabinet de relacions públiques de Barcelona que portava el tema per part de l’empresa al principi de la crisi no tenia en compte l’existència dels mitjans de comunicació local.

 

Van canviar ràpidament aquesta actitud el dia que van assistir a una assemblea amb el personal de les fàbriques i es van adonar que aquella gent no es regien tant pel què publiqués La Vanguardia, com pel què publicava El 9 Nou i La Marxa. Incidia molt més sobre la plantilla El 9 Nou i La Marxa que la premsa de Barcelona. I això, és així.