DOSSIER CONFIDENCIAL

d’Albert Anglada

Publicació trimestral sobre política, influències i negocis

a Osona i el  Sud del Ripollès

Cròniques de la Jet-Set local

Versió resumida dels números 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Any 2004

La versió sencera va estar a la venda a les principals llibreries  de Vic

(I també a partir d’octubre 2004 -només els dissabtes al matí-

a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic

 entre el Passeig i el C/ de Gurb).   

El 2004 aquest dossier era bimensual

El confidencial a Internet:

www.albertanglada.com

E-mail: albert@albertanglada.com

C/ Pont, 2, 3er pis (part posterior).

St. Quirze de Besora (08580)

Dipòsit Legal: B-2335-2003

 

—————————————————————————————————————————————–

EN RAMON FITER VISITA DE TANT EN TANT SANT JULIÀ DE VILATORTA

En Ramon Fiter, afincat a Madrid, visita de tant en tant Sant Julià de Vilatorta per veure familiars directes. En aquestes ocasions normalment no es deixa veure gaire pel poble on hi manté poques relacions. Fiter continua fent negocis intentant superar la mala etapa que va passar arran dels escàndols empresarials i financers en què va estar involucrat.

 

 

COMPTES D’OSONA AGRÍCOLA SL:

Osona Agrícola SL té el seu domicili social al C/ Sant Llorenç Desmunts, 28 de Vic. Es dedica a la compravenda, promoció, administració i explotació de tot tipus de finques. L’administrador únic és Josep Ramisa Salada. El benefici de l’exercici ha estat de 1.257.118’55 euros que es destinen íntegrament a reserves voluntàries. Els ingressos de l’exercici han estat de 2.187.037’13 euros, i l’exercici anterior van ser de 2.178.529’23.

 

Immobilitzat material:

Vida útil estimada

- Construccions……………………………………….. 50 anys.

- Instal·lacions tècniques i maquinària…………… 18 anys.

- Altres instal·lacions, utillatge i mobiliari……….. 10 anys.

- Equips informàtics……………………………………. 5 anys.

Actiu immobilitzat:

Els moviments durant l’exercici de les partides de l’actiu immobilitzat han estat les següents:

Saldo inicial / Saldo final

- Terreny i béns naturals 751.084’95 / 778.363’36

- Construccions 1.926.909’99 / 1.950.950’47

- Maquinària 3.072.580’32 / 3.102.219’89

- Mobiliari 31.602’59 / 31.932’59

- Elements de transport 73.969’57 / 75.440’18

- Altre immobilitzat material 32.809’00 / 34.082’40

- Amort. Acumul. Immobilitz. -2.404.281’12 / -2.805.782’73

material

- Particip. en empreses 6.850.747’64 / 7.061.856’66

del grup

- Valor renda fixa empreses 557.719’23 / 1.058.037’13

grup

- Invers. Financ. Perman. Acc. 519.459’34 / 519.459’34

Cotitz.

- Valors de renda fixa – 512.678’68

- Prov. Deprec. Valors. Negoc. L.p. -4.931’32 / -4.931’32

Total 11.407.670’19 / 12.314.306’65

 

El capital social està format per la següent relació d’accions:

-Tipus A d’acció/participació. 10.800 accions. Valor nominal: 50,000000.

-Tipus B d’acció/participació. 808.478 accions. Valor nominal: 1,000000.

La societat no té deutes amb una durada residual superior a cinc anys ni deutes amb garantia real.

La societat posseeix accions d’altres societats.

Els membres de l’òrgan d’administració no han percebut durant l’exercici en curs cap tipus de remuneració. Els membres d’aquest òrgan tampoc no tenen crèdits concedits, ni obligacions assumides per compte de l’òrgan d’administració a títol de garantia, ni obligacions contretes en matèria de pensions d’assegurances de vida.

 

EN BLAI PARÉS TORNA A ESTUDIAR ESTRATÈGIES PEL FUTUR DE PATEL

Blai Parés, principal responsable de Patel abans de la compra per part del grup Vallcompanys, torna a estudiar activament estratègies de futur per a la seva antiga empresa. Els nous propietaris han decidit repescar-lo definitivament perquè els assessori de manera permanent sobre com conduïr el futur de l’empresa. Volen aprofitar al màxim els seus coneixements i experiència. Quan es va fer la compra no semblava gens clar que es tornés a comptar amb ell d’una manera tant real.

 

PATEL SA OBTÉ UNES PÈRDUES DE 418.683’51 EUROS EN L’EXERCICI 2002

 

Durant l’exercici 2002 Patel S.A.U, societat unipersonal, ha tingut unes pèrdues de 418.683’51 euros. La societat està domiciliada a LG. Teuleria Sant Martí Sescorts, s/n de Santa Maria de Corcó. L’únic accionista de la companyia és Vall Companys SA representada per Josep Vall Palou. El secretari del consell d’administració és Josep Pedrós Riasol. El president és Mateu Folguera Bosch, i Joan Baptista Vinaixa Serra és vocal.

 

El 2002 tenia 230 treballadors fixes i 30 d’eventuals. El 2001 en tenia 244 de fixes i 65 d’eventuals. La societat no ha adquirit accions pròpies. L’auditoria dels comptes ha anat a càrrec de Pont Mestres & Auditores Asociados SA de Barcelona. Patel SA es va constituïr com a societat anònima a Barcelona l’11 de juliol del 1969. La seva activitat és escorxador, sala de desfer, elaboració i venda al major i al detall de productes càrnics.

 

A 31-12-2001 el capital social està representat per 21.156 accions nominatives de 30’05 euros de valor nominal cada una, totalment subscrites i desemborsades. La societat està participada en un 100% per Vall Companys SA.

 

 

El consell d’administració no ha percebut cap remuneració

 

Durant el 2002 el consell d’administració de la societat no ha percebut cap retribució. La societat no té concedits anticips ni crèdits ni ha contret amb els membres del consell d’administració cap obligació en matèria de pensions i assegurances de vida.

 

En aquest context Patel SA va obtenir una xifra de negoci de 98’252 milions d’euros cosa que representa una disminució del 14’6% respecte l’exercici anterior. Aquesta disminució s’ha originat per un descens del preu de la matèria primera del 22’04% amb un increment de producció del 2’96%. El cash-flow abans d’impostos generat arriba a la xifra positiva de 236’9 mils d’euros.

 

 

EL SECTOR ASSEGURADOR ÉS OBJECTE D’INSPECCIONS PREVENTIVES PER PART DE L’AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE DADES

 

L’Agència de Protecció de Dades (APD) té previst realitzar inspeccions preventives en diversos sectors econòmics entre els quals hi ha l’assegurador. Aquests inspeccions no pretenen sancionar sinó ensenyar les mesures preventives necessàries per complir correctament la llei. Les sancions de l’APD poden ser d’una extraordinària duresa i només són recurribles davant de l’Audiència Nacional.

 

 

 

AXILONE METAL SA DE SANT PERE DE TORELLÓ REPARTEIX EL 2002 UNS DIVIDENDS DE 997.133 EUROS

 

Axilone Metal SA, societat unipersonal, té el seu domicili social al C/ de la Fontsanta, 3 de Sant Pere de Torelló. Es dedica a l’embutició i encunyació de peces de metall. El 2002 tenia 206 treballadors fixes i 19 d’eventuals. El 2001 en tenia 202 de fixes i 41 d’eventuals.

La societat es va constituir el 17-11-1984. El 30-9-2002 ha modificat la seva anterior denominació de Chapon Alu SA que utilitzava des del 1994 fins a l’actualitat. La seva activitat econòmica consisteix en la fabricació, transformació i comercialització de tota classe de productes metàl·lics o d’altres materials destinats a les indústries mecàniques en general, així com tota classe d’aplics, fundes, complements i altres relacionats amb els sectors de la perfumeria i l’electrònica. La societat pertany al grup francès Ileos amb el que efectua transaccions.

 

El benefici de l’exercici ha estat de 1.107.925 euros, dels quals 997.133 van a dividends i 110.792 a remanent.

 

A 31-12-2002 el capital subscrit íntegrament per Ileos R.C.S està constituit per 40.000 accions nominatives de 12’02 euros de valor nominal cada una, totalment desemborsades. Totes les accions constitutives del capital subscrit gaudeixen dels mateixos drets, no existint restriccions estatutàries a la seva transferibilitat, ni estant admeses a cotització a 31-12-2002.

 

Vendes:

 

- Vendes a l’Estat espanyol 3.177.205

- Vendes d’exportació 13.962.488

 

El número mitjà de gent contractada durant l’exercici distribuït per categories professionals és el següent:

 

- Direcció: 9 persones.

- Administració, comercials i tècnics: 39 persones.

- Personal de fàbrica i magatzem: 177 persones.

 

Els membres del consell d’administració no han percebut cap remuneració durant el 2002.

 

 

Cost: Saldo 31-12-01 / Saldo 31-12-02

- Terrenys 210.354 / 210.354

- Construccions 1.287.374 / 1.341.937

- Instal·lacions 6.573.809 / 6.625.340

tècniques i maquinària

- Altres instal·lacions, 1.595.264 / 1.679.578

utillatge i mobiliari

- Anticips i 33.056 / 12.621

immobilitzacions en curs

- Altre immobilitzat 430.491 / 440.738

 

Total: 10.130.348 / 10.310.568

 

 

Amortització acumulada:

 

- Construccions 465.538 / 586.731

- Instal·lacions tècniques 3.127.539 / 3.790.249

i maquinària

- Altres instal·lacions, 1.223.925 / 1.354.221

utillatge i mobiliari

- Altre immobilitzat 256.265 / 306.461

 

Total: 5.073.267 / 6.037.662

 

 

Valor net 5.057.081 / 4.272.906

 

A 31-12-2002 el valor de cost dels béns totalment amortitzats en ús ascendeix a 2.480.386 euros. La societat té previst realitzar inversions per un import aproximat de 860.000 euros en el proper exercici, relacionades amb millores d’instal·lacions.



Saldos i transaccions amb empreses del grup:

 

 

Deudors Creditors curt termini

 

- Ileos RCS 17.000

- Ileos GmbH 70.845 8.568

- Axilone SA 275.814

- Axilone Plastique 62.206

- RLB 13.834

- Nord Est 2.563

- Axilone USA 16.000 / 33.271

Total: 166.051 / 334.050

 

 

El detall de les principals operacions realitzades amb societats del grup durant l’exercici és el següent:

 

Vendes Compres / Altres despeses de gestió corrent

 

- Ileos 4.064 / 413.788

- Ileos GmbH 278.274 / 14.543

- Axilone SA 22.651 / 59.073 / 461.217

- Axilone 95.116

Plastique

- RLB 13.834

- Nord Est 8.993

- Axilone USA 251.166 / 314.380


Total: 651.271 / 1.212.921

 


Fons propis:

 

31-12-01 / 31-12-02

 

- Capital subscrit 480.800 / 480.800

- Reserva legal 162.273 / 162.273

- Diferències per 10 / 10

ajustament del capital

a euros

- Reserves voluntàries 1.014.917 / 1.014.917

- Remanent 3.565.330 / 3.719.654

- Pèrdues i guanys 1.543.240 / 1.107.925

 

Total: 6.766.570 / 6.485.579

 

 

Deutes amb entitats de crèdit:

 

 

Al tancament de l’exercici, la societat manté un préstec amb una entitat de crèdit el deute de la qual a llarg termini és de 585’4 mils d’euros i el tipus d’interès contractat és l’euribor + 0’75%. El detall per anys de venciment és el següent: 394.449 euros (2004) i 191.007 euros (2005).

 

Els deutes a curt termini amb entitats de crèdit corresponen al risc pels efectes descomptats pendents de venciment de 1.325.300 euros i a les quotes amb venciment inferior a un any dels préstecs a llarg termini. A 31-12-2002 existeix un límit pel descompte d’efectes de 2.793.947 euros.

Els honoraris corresponents a l’auditoria dels comptes anuals del 2002 han ascendit a 18.650 euros. Els administradors consideren que no existeixen riscs relatius a aspectes mediambientals, encara que són conscients de que és necessària una inversió significativa d’aproximadament uns 400.000 euros, per evitar incórrer en aquests riscs en el futur.

 

El president del consell d’administració és Denis Charvériat. Són vocals: Alain BlondelIsidre Saborit i Emmanuel Herbinet. L’advocat barceloní Francesc de Solà Domingo és el secretari del consell d’administració.

 

L’auditoria dels comptes ha anat a càrrec de la delegació a Barcelona d’Ernst& Young.

 

El 2002 s’han mantingut les vendes a un nivell semblant al 2001.

 

Les vendes han passat de 17.692.138 euros el 2001 a 17.139.693 euros el 2002 que en percentatge representa una disminució del 3’1%.

 

L’empresa segueix una política de prudència en les inversions que van assolir la xifra de 180.220 euros.

 

La situació del passiu del balanç evidencia la solidesa cada vegada més patent dels estats financers.

 

L’evolució de la plantilla va ser de 217 persones el gener a 232 el desembre, amb una mitjana anual de 225 persones. La recuperació del mercat en els darrers mesos de l’any amb un clar augment de la demanda va fer necessària la contractació de nou personal.

 

Pel 2003 s’espera que la recuperació del mercat continui i que la demanda sigui molt superior a la del 2002. Amb això tant les vendes com les inversions han d’augmentar i situar-se en la línia de creixement d’abans del 2001.

 

 

UN CANVI DE NORMATIVA EN LES SUBHASTES DE LA SEGURETAT SOCIAL COMPLICARÀ L’ACTIVITAT DELS SUBHASTERS

 

El divendres dia 11 de juny es va aprovar tot un nou reglament que afecta a la Seguretat Social. La nova normativa comporta canvis en el sistema de subhastes de béns embargats amb la intenció de complicar l’activitat dels subhasters. A partir d’ara només es farà una única licitació i s’exigirà el 75% del valor. Es poden presentar ofertes en sobre tancat o en la mateixa subhasta verbalment. Si és a sobre tancat cal un dipòsit del 25% del valor, i a la subhasta un fons del 30%. Totes aquestes subhastes es poden consultar de manera permanent a www.seg-social.es


 

 

TÈCNIQUES DE RELACIONS PÚBLIQUES

Pels diferents responsables del dia a dia d’una empresa, i per molts professionals, és important conèixer tècniques de relacions públiques per fer front a problemàtiques concretes que surten. Fonamentalment, els especialistes en relacions públiques el què fan és intentar descobrir les preocupacions del públic tant les conscients com les inconscients. I ho fan amb la intenció de després poder treballar per modificar aquestes percepcions en benefici d’un determinat missatge o producte.

Cal descobrir el sistema de creences d’un públic objectiu i veure per on es canalitza l’emotivitat i la irracionalitat. És l’única manera possible de treballar amb eficàcia per modificar estats d’opinió.

Aquestes experiències són cada dia més necessàries per la realitat empresarial. De cara a renovar la imatge, aconseguir suports populars pels objectius més diversos, etc…Caldrà anar seguint casos concrets per extreure’n més conclusions.

 

EL CODI DA VINCI:

 

El llibre “El Codi da Vinci” del novelista Dan Brown s’ha convertit en un autèntic fenomen. Milions d’exemplars venuts i editat en moltes llengües. A partir d’aquí, és interessant definir bé què hi ha de cert, i què no, en la història que explica Brown. Per orientar bé a les persones que l’han llegit o el volen llegir. La primera cosa que cal establir és que Dan Brown no ha inventat res. La inmensa majoria de les seves tesis les extreu de dos llibres: “El enigma sagrado” i “El legado mesiánico” (aquest és la segona part de l’anterior). Aquests dos llibres es van publicar en castellà a principis de la dècada dels vuitanta. Són obra dels britànics Michael BaigentRichard Leigh i Henry Lincoln.

 

A partir de la publicació d’ “El enigma sagrado” van sortir molts més llibres ampliant els mateixos temes i ja en el seu moment va ser un autèntic best-seller en el món dels aficionats a l’esoterisme, l’ocultisme, les societats secretes i els aspectes ocults de la història.

 

Per tant, el què és veritat d’”El Codi Da Vinci” és que existeix un enfrontament molt seriós entre l’església catòlica romana i sectors anticlericals del món occidental des de fa segles. I que aquest enfrontament continua avui en dia. Brown descriu aquest enfrontament de la següent manera: Per la banda de l’església el protagonista és l’Opus Dei (i fa cent anys ho hauria estat la Companyia de Jesús) en tant que principal organització defensora del Papat, de la figura del Papa. I per l’altra banda hi situa una poc coneguda organització anomenada “El Priorat de Sió”. Si enlloc del “Priorat de Sió” hi hagués posat “la maçoneria” el resultat hauria estat similar. El Priorat de Sió existeix i té relació amb la maçoneria. Si bé només amb una part de la maçoneria més religiosa. Així doncs, la veritat d’”El Codi Da Vinci” és que hi hagut, i hi ha, un enfrontament polític i pel poder i la influència sobre la societat a tot el món, entre el Vaticà i una xarxa d’organitzacions secretes anticlericals més o menys coordinades i dirigides per un bloc de gent. Aquesta és la veritat.

 

 

Ningú podrà mai aportar proves definitives de la suposada descendència de Jesús amb Maria Magdalena

 

A partir d’aquí, la tesi del llibre sobre la hipotètica descendència de Jesús a través de Maria Magdalena és més que discutible. De fet, és un element que contribueix a donar-hi “morbo”. Mai ningú podrà aportar proves sòlides en aquest sentit. D’altra banda, la tesi de la suposada descendència de Jesús ja es recull, i molt ben explicada, a “El enigma sagrado” i és una llegenda que té una antiquíssima tradició des de l’edat mitjana. Llegenda que des d’ambients hostils a Roma s’ha anat divulgant.

 

És a dir:

 

- Primera idea: És veritat l’enfrontament secular entre l’església catòlica i un conglomerat de forces anticlericals des de fa segles. I per tota la vida. En aquest sentit, la novela de Brown ho reflexa (si bé ho fa atacant molt durament l’Opus Dei la qual cosa ens permet reflexionar fins a quin punt l’autor no té també alguna relació amb el Priorat de Sió, cosa probable).

 

- Segona idea: La tesi més morbosa del llibre, la suposada descendència de Jesús amb Maria Magdalena és indemostrable. D’altra banda, si que és cert que la llegenda circulava en ambients anticlericals des de ben antic. No ho ha inventat Brown ni tampoc els autors d’”El enigma sagrado“.

 

No cal tractar a fons què és l’església catòlica i què és l’Opus Dei perquè això és de domini públic. Se sap perfectament. El què no és tant conegut és que és això del Priorat de Sió. Històricament quan es parlava dels enemics de l’església sempre es parlava de la maçoneria. Però això del Priorat de Sió és nou. Cal definir, per tant, que és el Priorat de Sió i quina relació té amb certs sectors de la maçoneria. Cosa que també farem més endavant. Ara, per acabar aquesta primera entrega centrarem quina és la idea fonamental que separa l’església dels seus enemics. Quan es parla de forces anticlericals hi ha gent que podria pensar en ateus (tot i que cal dir que es pot ser ateu i no anticlerical. I es pot ser ateu sense ser maçó, ni tenir res a veure amb la maçoneria). I no és exactament així.

 

La maçoneria atea és una part molt petita del conjunt de la maçoneria, que és semireligiosa. Així, aquestes forces anticlericals són organitzacions religioses o semireligioses secretes que discrepen d’alguns elements de la doctrina tradicional romana. Són altres religions, o sectes, que s’enfronten a la religió cristiana més antiga, més gran i més ben organitzada. Aquest conglomerat d’organitzacions (que el Priorat de Sió diu dirigir secretament) són conegudes com a gnòstiques. I què és la gnosis?Doncs la gnosis és un sistema de creences molt antic (ja existia en temps de Jesús) que ha tingut més força, o menys, en la història segons les èpoques però sempre ha existit. No s’ha de confondre agnòstic amb gnòsticAgnòstic és el que no creu en res. I gnòstic és el que segueix una secta o religió gnòstica. Una paraula i l’altra no tenen res a veure.

 

La paraula gnosis surt a les enciclopèdies. Per explicar-ho de manera resumida, la gnosis és una creença que diu que al món hi ha un principi del bé i un principi del mal que estan al mateix nivell. Creu que és possible la comunicació directa de la persona amb la divinitat: que no cal clergat. Té elements semblants al comunisme i a l’anarquisme. I, en realitat, practica en els seus rituals formes noves dels antics cultes grecs sobretot de Dionís (divinitat del vi i de l’èxtasi) i Artemisa (deessa caçadora i de la naturalesa). I també de Neptú (déu del mar i de la venjança). Aquesta combinació d’elements i rituals generen un ambient hostil als poders organitzats. En aquest sentit, és exactament el contrari de la religió catòlica que, si la comparessim amb les creences de la religió grega, representaria més la tradició de l’ordre i el conservadurisme (terreny dels déus, i deesses, grecs principals com ara Zeus (i la seva filla Atenea) -el Déu dels deús. Totpoderós i omnipotent-, Hera -deessa del matrimoni-, Deméter -deessa de la maternitat-, Hades i Hestia -la vida sacerdotal- i Apolo -el coneixement acadèmic i científic seriosos i ordenats-).

 

D’aquesta manera l’oposició entre l’església catòlica i el gnosticisme (la maçoneria en les seves múltiples formes no és altra cosa que una forma de -segurament la més important- gnosticisme antic tot i que també té enquadrats sectors importants més conservadors als països protestants) es basa en una oposició profunda de valors i mentalitats.

Oposició profunda natural en l’espècie humana. Des de que, segons l’antic testament, Caín va matar a Abel l’enfrontament intern de la humanitat no s’ha acabat mai.

 

Així, l’oposició església catòlica (Opus Dei)/Priorat de Sió (gnosticisme) és l’expressió moderna d’això mateix. I segurament on més clar es veu és en la mitologia grega: La humanitat viu en un permanent enfrontament entre els valors de Zeus-Atenea, Hera, Deméter, Hades-Perséfone, Hestia i Apolo en contra dels valors de Neptú, Dionís i Artemisa. Enfrontament que passa per etapes de relaxació i que si s’estudiés cas per cas necessitaria molts matisos. De tota manera, explicat així, l’esquema queda simplificat però clar.

 

És a dir, l’església catòlica en els seus rituals encarna psicològicament en bona part els valors que ja tenien Zeus-Atenea, Hera, Deméter, Hades-Perséfone, Hestia i Apolo: Jerarquia, un déu tot poderós, ordre, conservadurisme, matrimoni i maternitat responsables, vida sacerdotal i religiosa de capellans i monges, rectitud, rigor acadèmic i científic, vida ordenada…. I el gnosticisme (en les seves múltiples formes) a través dels seus diversos rituals, per exemple en gran part dels rituals maçònics dels països no protestants, encarna psicològicament en bona part els valors que ja tenien Neptú, Dionís i Artemisa: Guerra, venjança, ressentiment, anarquisme, desordre, caos, exaltació de la divinitat femenina més radical -i molt aprop del lesbianisme, afeminament, homosexualitat masculina- en oposició a un únic déu tot poderós i omnipotent. Per tant, un culte a Maria Magdalena, o a Isis, no seria altra cosa que un culte a Artemisa amb un altre nom. En el terreny de la divinitat femenina l’església catòlica té a la Mare de Déu: Maria. Per tant s’enfrontarien els valors de la Maria catòlica amb la Maria Magdalena gnòstica. De fet, els valors d’Atenea, Deméter-Perséfone, Hestia i Hera contra Artemisa.

 

Històricament el gnosticisme organitzat ha concentrat, i concentra, les seves forces en:

 

- Erosionar i debilitar l’estructura de poder del Vaticà al món. I desprestigiar la figura del Papa.

 

- Alterar la figura de Jesús. Negar la seva divinitat (tots els diferents corrents del gnosticisme coincideixen en aquest punt). Atribuïr-li descendència. I presentant-lo com un revolucionari jueu.

 

Del mite de Jesús després se’n haurien aprofitat Sant Pau i Sant Pere (el primer Papa) per crear l’església catòlica i romanitzar-la (el món romà era una còpia del món grec en matèria de religió) apartant així el cristianisme del seu origen jueu perquè pugués ser una gran religió de l’imperi romà. Amb un èxit espectacular. Aquest és el rerafons d’aquesta lluita.