La família Pallarès de Vic ha perdut el control de Manufacturados Férricos SA


El balanç de la societat Manufacturados Férricos SA del 2009 posa en evidència una situació que feia temps que a nivell de rumors es comentava en cercles polítics, econòmics i de la jet-set de Vic, Osona i el Ripollès.

El balanç apunta diverses contingències previstes per l’empresa. Concretament que la societat té quatre assumptes judicials (amb data 31-12-2009).

El pare d’Eduard i Antoni Pallarès és Joan Pallarès. L’empresari Joan Pallarès és ja un jubilat però és molt conegut a Vic (i a Osona i el Ripollès) per la seva tasca a la delegació a Osona de la Cambra de Comerç i a la Llotja.

En ambients populars als Pallarès se’l coneixi com “gent del ferro”. Fent un joc de paraules relacionant la seva activitat industrial en el sector del ferro amb el fet de considerar-los “pesos pesats” de la jet-set (i també de l’alta societat) local.

La diferència entre “jet-set” i “alta societat” és que en el primer concepte hi entraria tota la gent famosa encara que no tinguin relació amb els cercles del poder. En el segon concepte, “alta societat” inclou només els sectors veritablement poderosos. Cercle en el que cal incloure els Pallarès a nivell local de Vic.

La notícia de la pèrdua conflictiva de control de l’empresa Mafesa per part dels Pallarès (per desavinences amb els fills de l’antic soci del pare Pallarès que actualment controlen la majoria de les accions) és important en les cròniques del món del diner de les nostres comarques.

Encara que els Pallarès no tenien la majoria de les accions, mantenien bones relacions amb els socis fins que aquests relacions s’han trencat de manera brusca i conflictiva.

Caldrà veure si els Pallarès acaben venent les seves accions, o no.

 

4 demandes dels Pallarès contra Mafesa i 1 de Mafesa contra Antoni Pallarès:

-Demanda d’acomiadament (procediment 683 de 2009) presentada a instància d’Eduard Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Figueres contra Mafesa. Respecte aquest procediment existeix una sentència desfavorable a l’empresa (05 de febrer de 2010) si bé en posterioritat Mafesa ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pendent de sentència. El risc (que la societat qualifica de probable) es quantifica en 60.682’5 euros que és quantia de la demanda. Existeix aval presentat pel referit import.

-Demanda de reclamació de quantitat (procediment 708 de 2009) presentada a instància d’Eduard Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Figueres. En aquest procediment l’empresa ha estat absolta en primera instància (25 de febrer de 2010) i la direcció de l’empresa considera que existeix un risc remot que sigui condemnada. La quantia d’aquest procediment és de 300.000 euros.

-Demanda d’acomiadament (procediment 1064 de 2009) presentada a instància d’Antoni Pallarès Icart, davant del Jutjat Social 2 de Granollers. La direcció considera que el risc de condemna és poc probable. Tot i així, en cas que la sentència fos desfavorable per la societat la direcció considera que només caldria atendre una quantitat mínima relativa a una indemnització amb efectes del mes de setembre de 2009. La quantia d’aquest procediment és de 225.243 euros.

-Demanda de reclamació de quantitat (procediment 73 de 2010) presentada a instància d’Antoni Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Granollers (providència de data 26-1-2010). La condemna en aquest procediment la direcció considera que és remota donat que l’empresa considera que hi ha incompetència de la Jurisdicció Social i el document en el que es basa la major part de la demanda la direcció de l’empresa considera que és fals, la qual cosat ha fet que l’empresa per la seva banda interposi (segons el text del balanç de Mafesa) una querella criminal per pressumpta falsedat documental i estafa. La quantia del procediment és de 1.500.000 euros.

About author

This article was written by admin

Comments

No Comments

Leave your comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *