Albert Anglada va néixer el 1970. Actualment és un assessor de comunicació (i investigador) especialitzat  en millorar el prestigi en tots els sentits d’organizacions i empreses (professional autònom des del 2003) especialment quan viuen situacions de crisi i dificultats. També és un petit editor. Té mentalitat d’emprenedor i petit empresari. La seva experiència ha estat sobretot casos de tota classe de situacions negatives on cal treballar de manera eficaç per millorar percepcions i aconseguir millorar el prestigi de les organitzacions o empreses que l’han contractat. És veí de Sant Quirze de Besora (Osona).

Va viure uns anys a la ciutat de Barcelona. Fonamentalment treballa en l’àmbit d’Osona i el Ripollès (tot i que també en algunes temporades ha treballat a Barcelona). Accepta estudiar (i valorar la viabilitat real) de qualsevol encàrrec que se li faci en aquest tipus de situacions. La major part de la seva activitat professional en el sector de la comunicació s’ha desenvolupat a Vic, Osona i el Ripollès (desde 1989). En els anys a Barcelona va freqüentar ambients d’empreses i professionals de creació de continguts per premsa, ràdio, televisió, internet i publicitat que treballen a nivell de Catalunya, de tot l’Estat espanyol i d’Amèrica llatina. La seva vida laboral comença la tardor del 1989. Del 1989 al 2003 (catorze anys) va treballar contractat sempre al sector de la comunicació local d’Osona i el Ripollès.

 

D’aquells anys les seves feines més destacades van ser:

- Participació en la creació de La Marxa de Vic (que aleshores era un setmanari i després va ser un diari gratuït. La Marxa va néixer el 1989). En va ser subdirector del 1991 al 1996 (uns quatre anys i mig) essent responsable de les àrees de política comarcal i empreses. Va estar en aquest periòdic quasi set anys (des del 1989) en l’etapa inicial com a setmanari. Aquest periòdic (actualment desaparegut) es va publicar durant uns vint anys aproximadament. El seu àmbit als inicis era d’Osona i el Ripollès, i posteriorment només Osona.

- De 1992 al 1999 va publicar cinc llibres sobre temes d’història local d’Osona en general, i dels municipis de Sant Quirze de Besora (segle XIX i guerra civil 1931-1939), Montesquiu i Sora. Un el va editar l’Ajuntament de Montesquiu i un altre una revista local de la zona. Els altres tres van ser d’auto-edició.

-Va col·laborar com a corresponsal, a Vic i Ripoll, del diari econòmic Cinco Días de Madrid del 1996 al 1999. I també com a corresponsal a Osona de l’agència Europa Press de Catalunya els anys 1999 i 2000.

- Va treballar, com assessor extern autònom, en el departament de comunicació de l’àrea que porta les fires i mercats, el turisme i la promoció econòmica de l’Ajuntament de Vic: Mercat del Ram, Mercat Medieval… (quatre anys, del 2000 al 2003). Però en aquest departament no va participar en la promoció del Mercat de Música Viva perquè aquest esdeveniment sempre ha tingut equips de comunicació propis (des de Barcelona) a part dels de l’Ajuntament de Vic. ——————————————————————————————-

 

Assessor de comunicació (i investigador) per compte propi:

Des de l’any 2003 realitza per compte propi, i de manera totalment independent, com a professional autònom l’activitat d‘assessor de comunicació (i investigador) per organitzacions i empreses en la zona d’Osona i el Ripollès, des del seu domicili (a hores lliures). De fet, Albert Anglada és autònom sense interrupció des d’abril del 1999. Però del 2000 al 2003 pel fet d’estar contractat com autònom mitja jornada al departament de fires i mercats de l’Ajuntament de Vic (a l’edifici del Sucre) estava molt dedicat quasi només a aquesta activitat. És a partir del segon semestre del 2003 que desenvolupa més la seva activitat d’assessor de comunicació (i investigador) des del seu domicili (a hores lliures) amb una clientela més àmplia. Aquesta activitat d’assessor de comunicació (i investigador) consisteix en tres apartats:

-Assessorament de comunicació. Especialitat en comunicació en situacions difícils i situacions de crisi per empreses i entitats. Preus a convenir.

- Elaboració de tota classe de textos, revistes i llibres per encàrrec.

- L’edició del Dossier Confidencial trimestral d’Investigació sobre política, influències i negocis a Osona i el Ripollès de venda a les principals llibreries de Vic  (des del 2003). I també (des del 2004) durant tot el trimestre –els dissabtes al matí- a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic entre el Passeig i el C/ de Gurb. A la parada s’hi poden demanar números endarrerits per completar la col·lecció.

Entre vendes, intercanvis, promocions gratuïtes temporals a clientela potencial i subscripcions de suport (de pagament) de cada número trimestral d’aquest dossier confidencial d’Osona i el Ripollès actualment en circulen entre 50 i 100 exemplars (entre les dues versions: La resumida i l’ampliada). El veuen entre 200 i 400 persones aproximadament. És habitual que en circulin fotocòpies d’algunes pàgines de tant en tant. Les subscripcions de pagament algunes s’envien en un sobre tancat per correu ordinari i altres per e-mail. N’existeixen dues versions del dossier confidencial. Una de resumida que es ven a les principals llibreries de Vic  (i també durant tot el trimestre –els dissabtes al matí- a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic entre el Passeig i el C/ de Gurb) a 2 euros cada exemplar). I una altra d’ampliada que només és accesible a través d’una subscripció de suport (de pagament).

Les subscripcions de suport valen 249’60 euros/any (IVA inclòs) i a canvi la clientela rep una informació molt més ampliada que la versió resumida de 2 euros i tenen dret a participar (ocasionalment) en l’elaboració del contingut . Aquest preu és una mica més del què val la subscripció per un any al bisetmanari d’informació general El 9 Nou d’Osona i el Ripollès. La clientela d’aquest dossier trimestral (de les dues versions) són persones de la política local, els mitjans de comunicació locals, l’advocacia i les empreses de les nostres comarques. El veuen també bastanta gent dels equips de direcció d’empreses de la zona que tenen per costum anar a jugar al golf al club del Montanyà. A Osona i el Ripollès hi ha unes 100 empreses amb facturacions milionàries. Uns 25 ajuntaments de cert volum de població (d’un total de 70) amb important moviment polític, i més o menys 50 professionals importants de l’advocacia i la comunicació. Aquesta gent són el públic potencial d’aquest dossier.

És real que actualment aquest DOSSIER CONFIDENCIAL el veuen sovint un notable percentatge de la gent important de les xarxes del poder polític local, i del capitalisme local. És a dir les elits polítiques i econòmiques d’Osona i el Ripollès.

La web de DOSSIER CONFIDENCIAL (www.albertanglada.com) té des de l’octubre del 2012 fins el 31 d’agost del 2015 exactament 4.042 visitants únics (aquesta és la xifra realment important. Les agències de publicitat mesuren l’audiència real d’una web per la quantitat de visitants únics).

És a dir 4.042 persones diferents han visitat la web en almenys una ocasió i han fet 4.914 visites/sessions.

El 17’47% de les visites/sessions (unes vuit-centes setanta-dues) les fan persones que consulten la web per segona, tercera, quarta vegada, etc…

————————————————————————-

D’altra banda, Albert Anglada (col·leccionista) també omple part de la jornada amb l’activitat de llibreter de llibres antics i de segona mà (està aficionat als llibres vells i antics des de fa més de vint-i-nou anys) preparant material entre setmana (al seu domicili) per vendre a la parada fixa al mercat setmanal tradicional de Vic (cada dissabte). I també és al mercat setmanal de Sant Joan de les Abadesses (cada diumenge).

Sant Joan de les Abadesses és un lloc turístic.

Així entre setmana sovint la majoria dels dies (excepte diumenges) es pot trobar a Albert Anglada al seu domicili (per encàrrecs) entre les 5 i les 8 de la tarda. Els dissabtes a la tarda entre les 6 i les 8. El domicili és a Aparcament dels carlins, s/n (08580)-St. Quirze de Besora. És al nucli antic d’aquesta població.

De tota manera, millor trucar abans per quedar perquè no sempre hi és. Entra i surt sovint per anar a fer gestions. Telèfon 675 071 577.

Albert Anglada és a la parada de llibres vells del mercat de Vic cada dissabte i al mercat de St. Joan de les Abadesses el diumenge durant tot l’any (no fa vacances) menys els dies de pluja.

———————————————————

ACTIVITATS DE COMUNICACIÓ (A HORES LLIURES):

A continuació s’explica de manera molt més ampliada les diferents característiques d’aquestes activitats:

 

Comunicació en situacions de crisi:

La nostra societat és cada dia més complicada i les situacions de crisi, i conflicte, són més habituals del què tots voldríem. Per aquest motiu, hi ha professionals de la comunicació amb diplomàcia i experiència que precisament la seva especialitat és resoldre situacions complicades. Amb prudència. Ajuden a resoldre problemes que sense una adequada política de comunicació no tindrien sol·lució. Albert Anglada és assessor de comunicació autònom (i investigador) especialitzat en organitzacions i empreses.  Treballa en la comunicació local d’Osona i el Ripollès a plena dedicació professional des del 1989.

 

Col·legiat activament durant una dècada:

Del 2003 al 2012 (una dècada) va estar col·legiat activament al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya que agrupa a les persones professionals llicenciades en la carrera de Publicitat i Relacions Públiques. Actualment (i des del 2004) per col·legiar-se cal tenir la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques.

Abans del 2003 es podia col·legiar tothom qui acredités haver estat treballant laboralment en aquest sector professional durant deu anys seguits sense interrupció (sempre cotitzant a la Seguretat Social o com autònom). En el cas concret d’Albert Anglada va fer el C.O.U, la Selectivitat i va començar els estudis que llavors es deien de Filosofia i Lletres a la U.A.B el 1988. L’equivalent d’ara serien “Humanitats”. La progressiva plena dedicació professional a la redacció del setmanari “La Marxa” (a partir del 1989 i especialment a partir del 1991) el va portar a deixar definitivament aquells estudis a poc de començar el tercer curs  (llavors eren cinc cursos).

En la dècada dels anys 80 i 90 del segle XX era habitual que les empreses de comunicació contractessin laboralment a persones que estaven estudiant a la universitat (sense haver acabat la carrera). Era molt habitual. Després, el 2003 pel fet de portar més de 10 anys seguits treballant laboralment en el sector de la comunicació es va poder col·legiar al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques amb el número 747.

D’aquesta manera es va col·legiar de la mateixa manera que ho havien fet les generacions de la “vella escola” de la professió (són gent amb molta experiència pràctica). Molta gent es va col·legiar per aquesta via. Moltíssima. Prioritzar el fet de poder treballar mentre s’estudiava era un sistema habitual abans (i les empreses aleshores ho afavorien). De manera que molta gent aconseguia experiència laboral vàlida sense acabar les carreres (en alguns sectors) i aquesta experiència se’ls reconeixia formalment podent-se col·legiar. El 2004 es va eliminar aquesta possibilitat de col·legiar-se a través d’experiència professional i ara és obligatori tenir la llicenciatura de publicitat i relacions públiques (o la de ciències de la informació) per col·legiar-se en aquestes professions.

Avui en dia cap empresa contracta a ningú que no tingui la llicenciatura o que no tingui experiència acreditada demostrable (cosa que garanteix el fet d’estar col·legiat per la via de tenir deu anys d’experiència al sector abans del 2004). Habitualment, en el cas de persones col·legiades per experiència (que normalment són gent amb una formació pràctica especialitzada) les empreses o institucions acostumen a contractar aquesta gent com a professionals exteriors (pel règim d’autònoms) per complementar equips o per tasques concretes especialitzades. Aquestes són les situacions més freqüents. Per més informació veure: http://www.linkedin.com/pub/albert-anglada-freixer/29/3b7/757

Actualment existeix una Sectorial d’Informació i Comunicació de l’Associació Intercol·legial que agrupa a tots els col·legis professionals de Catalunya. Aquesta sectorial de comunicació està formada pel Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Disseny Gràfic perquè es considera que aquests tres col·legis tenen molta relació en les seves activitats.

————————————————————————————————-

Per entendre bé tot això cal tenir present que la primera promoció de llicenciats i llicenciades en ciències de la informació (periodisme) és la del 1975/1976 a l’Estat espanyol. Quan jo vaig començar a treballar el 1989 feia només catorze anys que existia la carrera. El Col·legi de Periodistes es va crear el 1985 i va ser possible col·legiar-se sense tenir la carrera però demostrant cinc anys d’experiència professional cotitzant a la seguretat social o d’autònom fins el 1990. Jo no hi vaig ser a temps perquè no tenia prous anys cotitzats en aquell moment.

Després sí que em vaig poder col·legiar al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques que es va crear el 1998 i va ser possible col·legiar-se sense tenir la carrera però amb deu anys d’experiència professional cotitzant a la seguretat social o d’autònom fins el 2003. Jo em vaig col·legiar el 2002. Es tracta d’una carrera molt nova perquè la primera promoció de llicenciats i llicenciades en publicitat i relacions públiques va sortir a l’Estat espanyol el curs 2000/2001.

Avui en dia actualment a les agències de publicitat i gabinets de relacions públiques de Catalunya i l’Estat espanyol hi ha molts professionals que s’han col·legiat per experiència professional sense haver fet o haver acabat la carrera. N’hi ha molts (i bastants de bons perquè tenen molta experiència).

————————————————————————————

Anglada és un professional que treballa per compte propi com a professional autònom i disposa d’una xarxa de col·laboradors i col·laboradores. Es dedica a l’activitat d’assessorament a empreses, institucions i entitats sobre comunicació (política, comunicació empresarial, anàlisi de situacions, comunicació en situacions de crisi, estudi d’estats d’opinió i evolució de l’opinió pública sobre determinats temes….).

Per diferents responsables del dia a dia d’una empresa, i per gran quantitat de professionals, és important conèixer tècniques de relacions públiques per fer front a problemàtiques concretes que surten. Fonamentalment, la gent especialista en relacions públiques el què fan és intentar descobrir les preocupacions del públic tant les conscients com les inconscients. I ho fan amb la intenció de després poder treballar per modificar aquestes percepcions en benefici d’un determinat missatge o producte. Cal descobrir el sistema de creences d’un públic objectiu i veure per on es canalitza l’emotivitat i la irracionalitat.

És l’única manera possible de treballar amb eficàcia (sense dir mai cap mentida) per modificar estats d’opinió. Aquestes experiències són cada dia més necessàries per la realitat empresarial. De cara a obtenir prestigi, aconseguir suports populars pels objectius més diversos, etc… En l’experiència professional d’Albert Anglada cal destacar les següents etapes de comunicació en situacions de dificultat o de crisi: ——————————————————————————————

- De 1989 a 1996. Creació de La Marxa i treball a la redacció durant els primers set anys (en l’etapa com a setmanari. Després aquesta publicació va continuar com a diari gratuït, fins a desaparèixer. Es va publicar durant aproximadament uns vint anys). En part de la seva etapa de setmanari la seva àrea era Osona i el Ripollès, i en tota l’etapa de diari gratuït només Osona. En un entorn competitiu Albert Anglada va participar en l’equip que va impulsar amb notables esforços la creació d’aquesta publicació que va existir durant dues dècades. En va ser subdirector de 1991 a 1996 en l’etapa de setmanari. Era el responsable de les seccions de política i empreses. ——————————————————————————————-

- De 1992 a1999 va publicar cinc llibres sobre temes d’història local d’Osona en general, Sant Quirze de Besora (segle XIX i guerra civil 1931-1939), Montesquiu i Sora. Un el va editar l’Ajuntament de Montesquiu (1994) i un altre una revista local de la zona (1995). Els altres tres els va auto-editar. ——————————————————————————————-

- Del 2000 al 2003 va ser contractat a mitja jornada com a assessor tècnic de comunicació -assesor extern autònom- del departament de relació amb els mitjans de comunicació de l’àrea que porta les fires i mercats, el turisme i la promoció econòmica de l’Ajuntament de Vic. ——————————————————————————————-

Va col·laborar com assessor en la campanya electoral de les candidatures de l’Entesa dels Independents a les eleccions municipals de Vic (i d’Osona en general) del 1995 en la redacció del material de propaganda electoral. L’Entesa dels Independents després va desaparèixer. Ha treballat com a professional en la campanya electoral de CiU a Osona, a les autonòmiques del 2003. La feina va consistir en escriure una vintena de cròniques informatives dels principals actes electorals per fer-les arribar als mitjans de comunicació locals.

Així es facilitava la feina a les redaccions que les podien utilitzar pels seus reportatges electorals. Es tractava d’escriure aquestes cròniques com si fos un periodista d’un mitjà de comunicació normal. Amb objectivitat. Així, es facilitava la possibilitat de que les notícies dels mitjans podessin aprofitar bona part del text que se’ls facilitava dels actes (inclús reproduïr-lo quasi íntegrament).

Albert Anglada ni és, ni ha estat mai, militant de cap partit polític. Com a professional podria treballar, si es dóna la situació, per qualsevol coalició o partit legal (sempre que sigui democràtic). A partir d’aquí pel mateix enfocament que té la seva vida professional és totalment segur que no entrarà en l’activitat política. Només tracta la política com a professional de la comunicació. Per tant, no formarà part de cap de les candidatures que es presentin a les eleccions locals del 2019. I després d’aquesta data, tampoc.

 

Idees polítiques i socials:

Albert Anglada no té el carnet de cap partit polític. De totes maneres sí que es considera un simpatitzant des de fa molts anys de la Internacional Liberal i de la seva filial europea el Partit Europeu Liberal Demòcrata. De tota manera també té sintonies en diverses coses amb la Internacional Demòcrata-Cristiana representada a Catalunya per Unió Democràtica (UDC) i al País Basc pel Partit Nacionalista Basc (PNB).

A tota Europa d’aquesta internacional són importants històricament els partits liberals de: ALEMANYA, HOLANDA, BÈLGICA i ITÀLIA. En aquests quatre països fa anys que els partits liberals influeixen quan els dos partits principals no tenen majoria absoluta (cosa que ha passat sovint). En el cas del partit liberal del Regne Unit el seu èxit actual és molt recent. Durant dècades no van pintar res perquè els partits grans anaven de majoria absoluta en majoria absoluta. I ni a França ni a Portugal els partits liberals no hi han tingut mai importància.   Els partits membres de la Internacional Liberal de la nostra àrea són:

-Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). Partit que només es presenta a Catalunya. Prové de l’antiga Convergència Democràtica que també s’havia presentat a la part oriental d’Aragó (amb el partit associat Convergència Democràtica de la Franja). I també a la zona de Perpinyà (del sud de França) amb el partit Convergència Democràtica de la Catalunya Nord (CDC Catalunya Nord).

-Convergència per les Illes. Partit de nova creació que només es presenta a Balears dins del grup Proposta per les Illes.

-Per altra banda, a Andorra hi ha el Partit Liberal d’Andorra.

-També hi hauria sectors afins al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) dins del partit Bloc Nacionalista Valencià (BNV). El BNV és una coalició àmplia de nacionalistes en un territori difícil com és la Comunitat Valenciana però que el 2015 per primera vegada ha aconseguit entrar al govern de la Generalitat Valenciana.

 

Creences:

D’altra banda, respecte les seves creences cal dir que Albert Anglada té clar que és un agnòstic (un “no creient” que ho serà tota la seva vida) que prové d’un ambient familiar del catolicisme romà tradicional de tarannà moderat i gens fanàtic. És un “no creient” respectuós amb totes les creences religioses en general (sempre i quan siguin moderades i constructives) i també respectuós amb el catolicisme en particular. L’expresident de Mèxic Vicente Fox que era catòlic i tot i així es va divorciar deia públicament que es considerava una “catòlic pecador”. Que ell era així. És una expressió molt representativa de la pràctica de molta gent.

Cal respecte a la religió però total llibertat de costums en la vida privada. La llibertat (i el respecte) és un dels principals valors de la democràcia. Anglada és contrari a “l’anticlericalisme” perquè entén que el catolicisme romà entès ja no com a religió sinó com a cultura ha estat una part important de la realitat i la història d’Europa, especialment del sud i el centre d’Europa, d’Amèrica i d’una petita part de l’Àfrica atlàntica. Anglada creu que cal trobar l’equilibri amb encert entre modernitat i tradició. Perquè el catolicisme romà és bona part de la nostra cultura des dels temps de l’antic Imperi Romà del qual provenim. De tota manera si bé el catolicisme romà és una element important de la nostra cultura tampoc n’és l’únic element. També té importància el llegat greco-romà anterior al cristianisme, així com moviments culturals històrics com el renaixement i la il·lustració.  

D’altra banda, Albert Anglada també està EN CONTRA DEL PURITANISME i és partidari D’UNA VISIÓ LIBERAL, DEMOCRÀTICA, PLURAL I TOLERANT DE LA VIDA (SEMPRE TOT DINS D’UN ORDRE, AMB RESPECTE, PRUDÈNCIA I EDUCACIÓ).

Està A FAVOR D’UN MARC LEGAL ADEQUAT I PRÀCTIC PELS IMPORTANTS SECTORS ECONÒMICS I EMPRESARIALS PROFESSIONALS QUE ES DEDIQUEN A ACTIVITATS NO PURITANISTES (pornografia, serveis sexuals professionals, concursos de bellesa, alcohol, jocs d’atzar i activitats semblants) i que generen una important quantitat de llocs de treball a Europa i al món.  Tot i que segurament no totes aquestes activitats caldria situar-les en el mateix nivell ni en la mateixa realitat. Caldria matitsar de manera adient cas per cas.

————————————————————————————————————————————————————–

Albert Anglada és un demòcrata en la tradició legalista europea de tipus federal i confederal  (defensor sempre de les llibertats fonamentals). Aquestes idees d’Albert Anglada segurament el lloc on estarien més ben resumides seria en la constitució actual d’Alemanya, estat amb una extensa tradició federal o també en les de Bèlgica i/o Holanda. Albert Anglada és partidari de què Catalunya sigui tant independent com sigui possible (quant més independent millor) sempre i quan estigui dins de l’Eurozona i l’Aliança militar Atlàntica.

I també està a favor que les relacions entre els diferents territoris històrics de la península ibèrica siguin el més positives possibles. Els tres estats que formen la península ibèrica són Espanya (l’estat autonòmic espanyol), Portugal i Andorra. També és partidari de què es convoquin consultes i referèndums a la població sobre temes importants com es fa habitualment en alguns estats de l’Eurozona.

Anglada creu que les lluites independentistes (sempre que siguin pacífiques i democràtiques) tenen sentit perquè més tard o més dora la Unió Europea trobarà una manera de donar sortida a les reivindicacions de Catalunya, País Basc, Escòcia, Flandes o Venècia segurament no permetent una independència total però sí creant algun estatus legal especial per reconèixer el paper històric d’aquestes zones. En definitiva, són territoris que havien estat independents en segles passats. Catalunya era la part central de la Corona d’Aragó, Escòcia era el Regne d’Escòcia, el País Basc era la zona nord del Regne de Navarra, la República de Venècia havia estat important al Mediterrani medieval i Flandes era la zona nord del territori d’un país que es deia el Ducat de Borgonya (bastant reconegut a l’Edat Mitjana). ——————————————————————————————————–

Anglada va ser articulista setmanal d’opinió a La Marxa del 1992 al 1995. I al gratuït de Vic setmanal El Sac des setembre del 2003 al setembre del 2004. També va ser articulista setmanal al gratuït Diari de Vic des d’octubre del 2004 fins l’estiu del 2012. Actualment és articulista ocasional al també gratuït setmanal Diari de Manlleu des del 2008. En els seus articles tracta de temes de política, negocis, comunicació i relacions públiques. Té el carnet d’investigador núm 167/2002 de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya expedit per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

I també el carnet d’investigador 00401658 de la Subdirecció General dels Arxius Estatals de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació i Cultura de l’Estat Espanyol expedit per l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Va col·laborar com a corresponsal, a Vic i Ripoll, al diari econòmic Cinco Días de Madrid del 1996 al 1999. I també, com a corresponsal, a l’agència Europa Press de Catalunya el 1999 i 2000. Tothom qui tingui una situació professional, social o empresarial complicada que requereixi serveis professionals ja sap on trobar-nos.

El preu dels serveis és a convenir segons cada situació. Som especialment sensibles en la defensa dels interessos econòmics i territorials d’Osona i el Ripollès amb atenció a la prosperitat de les empreses i del conjunt de la societat, i al bon govern de les coses. Un professional de la comunicació està obligat a no dir mai cap mentida. És la clau de la credibilitat. ————————————————————————————————————————-

- SERVEIS D’ELABORACIÓ DE TOTA CLASSE DE TEXTOS I DE REDACCIÓ DE TOT TIPUS DE REVISTES, LLIBRES I CATÀLEGS PER ENCÀRREC:

Si vostè necessita algú per editar o redactar revistes i textos del tipus que sigui, i necessita algú que li escrigui un llibre, o un catàleg, de la classe que sigui, es pot posar en contacte amb Albert Anglada. Disposem de tots els equipaments informàtics adequats per editar publicacions.

D’entre les feines fetes en aquest camp cal destacar els llibres següents: 7 llibres ordenats de més llegits a menys llegits (pel seu tiratge, difusió i vendes):

Primer. Presentat al Sant Jordi 2006. “Secretos de la Masonería”. En llengua espanyola. Autor: Albert Anglada. ISBN: 84-934843-0-X. Estudi sobre què són la maçoneria de tipus francès i la seva rival la maçoneria de tipus anglosaxó escrit per aquest assessor de comunicació. Editat en el seu moment per Ediciones del Equilibrio SL (editorial que actualment no existeix). Ha estat a la venda a totes les llibreries de l’Estat Espanyol del març del 2006 al juliol del 2010 (quatre anys i cinc mesos). Tiratge primera edició: 3.000 exemplars. Tiratge segona edició (maig 2008): 6.000 exemplars. El 2006 es va fer una presentació del llibre a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona, i també una altra a la llibreria-bar “Anònims” de Granollers. El 26 de abril del 2010 es va fer una altra conferència de promoció del llibre a la Llibreria Bertrand (és una cadena de llibreries present a diversos punts d’Espanya) de Barcelona en la Rambla de Catalunya, 37.

————————————————————

Las ventas del libro se han distribuido de la siguiente forma (aproximadamente) en las cuatro grandes áreas lingüístico-culturales de España:

A/ Zona de habla catalano-valenciana y aragonesa: 58’40%. Entre Cataluña, Baleares, Aragón y la Comunidad Valenciana se han vendido el 58’40% del total repartido de la siguiente forma:

-Un 26% en Barcelona ciudad (y el resto de Cataluña y Aragón menos Osona y el Ripollès).

-Un 19% en las comarcas catalanas de Osona y el Ripollès (área de ciento ochenta mil habitantes de donde es originario el autor).

-Un 7’40% en la Comunidad Valenciana.

-Y un 6% en Baleares.

B/ Madrid, Castillas, Canarias y el Sur: 30’90%. En la zona de Madrid, La Rioja, Cantabria, Castilla-León (menos la provincia de León), Andalucía, Extremadura, Castilla-La Mancha, Murcia, y Canarias un 30’90%.

C/ Zona vasco-navarra: 5’40%. En el País Vasco y Navarra un 5’40%.

D/ Zona gallego-bable: 5’30%. En Galicia, Asturias y la provincia de León un 5’30%.

Consulta del libro en fondos universitarios: La Red de Bibliotecas Universitarias conjunta de las universidades españolas permite la consulta por Internet de las fichas de todos los libros que hay en los fondos de todas las universidades del estado. El libro Secretos de la Masonería de Alberto Anglada ya está en estos fondos universitarios a disposición de toda la comunidad universitaria española. Se puede consultar en la siguiente web:   http://rebiun.crue.org/ Se trata de buscar por el nombre de autor (anglada alberto) en la referencia “todos los catálogos”.

El libro está incluido en el apartado dedicado a la relación entre masonería y España junto con otros libros bastante famosos (que tratan el tema desde diferentes ópticas). ——————————————————————————————————————–

Segon. Presentat al Sant Jordi 2009. “Pa Artesà”. En llengua catalana. Distribuït per totes les llibreries de Catalunya de març 2009 a juliol 2010. Autor: Xavier Puigseslloses (forner de Folgueroles). Coordinador: Albert Anglada. ISBN: 978-84-934843-2-3. Fotografies de Carles Costa, i il·lustracions de Toni Ortiz. Tiratge primera edició: 1.000 exemplars. Presentacions fetes a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, a l’Aula de Panificació de la Universitat de Vic i a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona. —————————————————————————————–

D’altra banda, Albert Anglada ha publicat també els següents estudis sobre l’àrea d’Osona i el Ripollès entre 1992 i 1999 que també es poden trobar a la venda a la llibreria La Tralla de Vic:

Tercer. Guia de llocs patriòtics de la comarca d’Osona. 23×16 cm. 87 pàgines. Amb fotografies de llocs emblemàtics de Vic, Les Masies de Roda, Manlleu, Montesquiu, Calldetenes, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Folgueroles, Tavèrnoles. Santa Maria de Corcó-l’Esquirol, Vidrà, Perafita i Tona. 1994. ISBN: 84-920329-0-1. Tiratge: 1.200 exemplars. El Consell Comarcal d’Osona (1991-1995) en va adquirir una quantitat per regalar als càrrecs públics de tots els municipis de la comarca. Se’n han venut per sobre de mil cent exemplars. No es va fer cap acte de presentació pública d’aquest llibre.

Quart. Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català, escrit per encàrrec per Albert Anglada el 1994 i editat per l’Ajuntament de Montesquiu. Hi ha una edició en tapa dura i una altra de tapa senzilla. 30x22cm. Editat amb el suport de la Diputació de Barcelona. 297 pàgines amb moltes fotografies del municipi que va néixer com a tal el 1934. ISBN: 84-606-1948-6. Tiratge: 2.000 exemplars. El comercialitza l’Ajuntament de Montesquiu i en van repartir un a cada família en un municipi de prop de mil habitants. És una eina que tenen de promoció del poble (també per regalar a visites oficials, etc…).   La presentació del llibre es va fer a la sala d’actes de l’Ajuntament de Montesquiu.   Aquest llibre es pot trobar a la venda també al mateix Castell de Montesquiu.

Cinquè: Retalls d’història del segle XIX. (A St. Quirze de Besora). Escrit en col·laboració. Editat per la revista local El 855. Col·lecció d’història local, número 2. 1996. 23×17 cm. 68 pàgines amb algunes fotografies del poble. ISBN: 84-921399-1-9. Tiratge: 1.000 exemplars (se’n va regalar un exemplar a cada família d’aquesta població de 2.000 habitants gràcies al patrocini de diverses persones particulars). El comercialitza la revista local El 855.   La presentació es va fer a la sala d’actes Pompeu Fabra de la Caixa de Manlleu de Sant Quirze.

Sisè: L’Esclat d’odi que va dividir un poble. Història de la República i la guerra civil a Sant Quirze de Besora (1931-1939). 1992. 23×16 cm. 111 pàgines. Amb unes pàgines de fotografies en blanc i negre del poble, i referents al seu passat. El llibre és un treball monogràfic sobre la guerra civil en el qual hi han col·laborat una quarantena de persones de la localitat i els seus entorns. ISBN: 84-604-3112-6. Tiratge: 500 exemplars. S’han venut quasi tots els exemplars.   La presentació es va fer a la sala d’actes Pompeu Fabra de la Caixa de Manlleu de Sant Quirze.

Setè: Pels camins d’una terra antiga. La crònica d’un viatge per la història de Sora. 21x14cm. 63 pàgines. És un itinerari que permet al lector descobrir els atractius d’una vall relativament secundària de la geografia catalana. 1999. ISBN: 84-605-8834-3. Tiratge: 500 exemplars. Se’n n’han venut una mica més de la meitat del tiratge (uns 280 exemplars).   Es va fer una primera presentació a la sala d’actes de l’Ajuntament de Sora. I una segona presentació a la sala de la Llibreria La Tralla de Vic. I una tercera presentació a la sala d’actes de la Caixa de Manlleu de Sant Quirze de Besora.

Les fitxes de tots aquests llibres es poden consultar al Fons d’Història Local de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona, per Internet a   http://gw22-vtls.diba.es/cgi-bin/fhl/chameleon   També ha fet algunes conferències relacionades amb aquests llibres.