Que els alcaldes de St. Hipòlit i Masies siguin germans crea desconfiança

EL FET QUE ELS ACTUALS ALCALDES DE SANT HIPÒLIT I LES MASIES DE VOLTREGÀ SIGUIN GERMANS CREA UNA CREIXENT DESCONFIANÇA A MOLTA GENT (SOBRETOT A ST. HIPÒLIT)

El fet que Xavier Vilamala (alcalde de Sant Hipòlit) i Sergi Vilamala (alcalde de Les Masies) siguin germans crea una creixent desconfiança a molta gent, sobretot a Sant Hipòlit. Aquesta situació ha obert molts interrogants. A més això coincideix amb la declarada intenció de l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà de fer créixer la seva població de manera més o menys espectacular en els propers anys (cosa que també està despertant creixents recels en molta gent que viuen a Les Masies).

Moltes vegades, des d’alguns ambients populars de Sant Hipòlit s’ha considerat que la població de Les Masies es beneficia de molts serveis ubicats a Sant Hipòlit sense aportar-hi recursos suficients per part de l’Ajuntament de Les Masies. És una impressió que té molta gent a St. Hipòlit. I aquesta mateixa gent creuen que això encara podria ser més greu a mesura que el creixement de població de Les Masies es vagi convertint en una realitat.

La impressió d’aquests sectors és que Sergi Vilamala influirà molt, segurament massa, sobre Xavier Vilamala i creuen que això podria acabar perjudicant els interessos del municipi de Sant Hipòlit. Per aquesta banda Xavier Vilamala tindrà un creixent desgast com ja s’ha vist en les eleccions locals del 2015 quan ha perdut la majoria absoluta.

 

Read more

Albert Vilà és amic de l’excap del PSC (PSC-PSOE) a Manlleu Pep Colomer marit de Dolors Collell

Albert Vilà Espino membre de la família propietària dels Multicinemes Sucre (els Casulà) és amic de l’excap del grup socialista a Manlleu, Josep Colomer. Tots dos tenen sintonia en molts aspectes. Bona part de la relació ve per l’interès mutu per temes d’espectacles teatrals.

En la història de la gent de negocis d’Osona i el Ripollès els Casulà hi tenen una fama llegendària. Especialment interessant és la forma com van fer la seva fortuna.

Colomer ha deixat la militància del PSC a l’octubre del 2012 per discrepàncies amb la direcció comarcal que actualment controlen els germans Vilamala que són batlles de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà.

Read more

Albert Anglada (coleccionista), assessor i llibreter de vell

Des del gener del 2005, el professional autonòm Albert Anglada (editor del Dossier confidencial) treballa totalment pel seu compte des del domicili a plena dedicació. Aquest és l’esquema de la seva activitat professional.

- Activitat d’assessorament a empreses, institucions, entitats i particulars sobre comunicació (comunicació política, comunicació empresarial, anàlisi de situacions, comunicació en situacions de crisi, estudi d’estats d’opinió i evolució de l’opinió pública sobre determinats temes….). I edició i redacció de tota classe de textos, llibres i catàlegs per encàrrec.

- Activitat de llibreter de vell i antic en general cada setmana durant tot l’any amb una parada al mercat setmanal tradicional de Vic (el dissabte al matí de 8h a 14h  des de gener del 2005). I també una parada al mercat setmanal tradicional de Sant Joan de les Abadesses (el diumenge al matí de 8h 30′ a 13h 30′ des de setembre del 2015).

És a la parada de llibres vells del mercat de Vic cada dissabte i a St. Joan de les Abadesses cada diumenge durant tot l’any (no fa vacances) però els dies de pluja no hi va.

Sant Joan de les Abadesses és un lloc turístic.

D’altra banda entre setmana habitualment se’l pot trobar (per encàrrecs) totes les tardes de 5 a 8 (excepte diumenges) al seu domicili que és a l’Aparcament dels Carlins, s/n de Sant Quirze de Besora. Telèfon 675 071 577.

Els dissabtes a la tarda hi és de 6 a 8.

———————————————————–

UBICACIÓ DEFINITIVA AL MERCAT DE VIC DE LA PARADA DE LLIBRES DE SEGONA MÀ D’ALBERT ANGLADA (COL•LECCIONISTA)

Finalment, des del gener del 2005 la parada de llibres de segona mà d’Albert Anglada (col•leccionista) al mercat de Vic (cada dissabte)  té una ubicació definitiva a la cantonada entre la Rambla del Carme i el C/ de Gurb.

Alguns dissabtes cada any quan es trasllada el mercat al C/ Verdaguer llavors el seu lloc fixe és al final del carrer (quasi a tocar l’estació del tren) davant del bar Baviera.

 

Read more

La família Pallarès de Vic ha perdut el control de Manufacturados Férricos SA

El balanç de la societat Manufacturados Férricos SA del 2009 posa en evidència una situació que feia temps que a nivell de rumors es comentava en cercles polítics, econòmics i de la jet-set de Vic, Osona i el Ripollès.

El balanç apunta diverses contingències previstes per l’empresa. Concretament que la societat té quatre assumptes judicials (amb data 31-12-2009).

El pare d’Eduard i Antoni Pallarès és Joan Pallarès. L’empresari Joan Pallarès és ja un jubilat però és molt conegut a Vic (i a Osona i el Ripollès) per la seva tasca a la delegació a Osona de la Cambra de Comerç i a la Llotja.

En ambients populars als Pallarès se’l coneixi com “gent del ferro”. Fent un joc de paraules relacionant la seva activitat industrial en el sector del ferro amb el fet de considerar-los “pesos pesats” de la jet-set (i també de l’alta societat) local.

La diferència entre “jet-set” i “alta societat” és que en el primer concepte hi entraria tota la gent famosa encara que no tinguin relació amb els cercles del poder. En el segon concepte, “alta societat” inclou només els sectors veritablement poderosos. Cercle en el que cal incloure els Pallarès a nivell local de Vic.

La notícia de la pèrdua conflictiva de control de l’empresa Mafesa per part dels Pallarès (per desavinences amb els fills de l’antic soci del pare Pallarès que actualment controlen la majoria de les accions) és important en les cròniques del món del diner de les nostres comarques.

Encara que els Pallarès no tenien la majoria de les accions, mantenien bones relacions amb els socis fins que aquests relacions s’han trencat de manera brusca i conflictiva.

Caldrà veure si els Pallarès acaben venent les seves accions, o no.

 

4 demandes dels Pallarès contra Mafesa i 1 de Mafesa contra Antoni Pallarès:

-Demanda d’acomiadament (procediment 683 de 2009) presentada a instància d’Eduard Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Figueres contra Mafesa. Respecte aquest procediment existeix una sentència desfavorable a l’empresa (05 de febrer de 2010) si bé en posterioritat Mafesa ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pendent de sentència. El risc (que la societat qualifica de probable) es quantifica en 60.682’5 euros que és quantia de la demanda. Existeix aval presentat pel referit import.

-Demanda de reclamació de quantitat (procediment 708 de 2009) presentada a instància d’Eduard Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Figueres. En aquest procediment l’empresa ha estat absolta en primera instància (25 de febrer de 2010) i la direcció de l’empresa considera que existeix un risc remot que sigui condemnada. La quantia d’aquest procediment és de 300.000 euros.

-Demanda d’acomiadament (procediment 1064 de 2009) presentada a instància d’Antoni Pallarès Icart, davant del Jutjat Social 2 de Granollers. La direcció considera que el risc de condemna és poc probable. Tot i així, en cas que la sentència fos desfavorable per la societat la direcció considera que només caldria atendre una quantitat mínima relativa a una indemnització amb efectes del mes de setembre de 2009. La quantia d’aquest procediment és de 225.243 euros.

-Demanda de reclamació de quantitat (procediment 73 de 2010) presentada a instància d’Antoni Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Granollers (providència de data 26-1-2010). La condemna en aquest procediment la direcció considera que és remota donat que l’empresa considera que hi ha incompetència de la Jurisdicció Social i el document en el que es basa la major part de la demanda la direcció de l’empresa considera que és fals, la qual cosat ha fet que l’empresa per la seva banda interposi (segons el text del balanç de Mafesa) una querella criminal per pressumpta falsedat documental i estafa. La quantia del procediment és de 1.500.000 euros.

Read more

Tècniques de relacions públiques

Pels diferents responsables del dia a dia d’una empresa, i per la majoria de professionals, és important conèixer tècniques de relacions públiques (hi ha una llicenciatura universitària de publicitat i relacions públiques, que també s’imparteix a la Universitat de Vic, i un Col·legi oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya que representa a tota la professió) per fer front a problemàtiques concretes que surten. Fonamentalment, la gent especialista  en relacions públiques el què fan és intentar descobrir les preocupacions del públic tant les conscients com les inconscients. I ho fan amb la intenció de després poder treballar per modificar aquestes percepcions en benefici d’un determinat missatge o producte.

Cal descobrir el sistema de creences d’un públic objectiu i veure per on es canalitza l’emotivitat i la irracionalitat. És l’única manera possible de treballar amb eficàcia per modificar estats d’opinió.

Aquestes experiències són cada dia més necessàries per la realitat empresarial. De cara a renovar la imatge, aconseguir suports populars pels objectius més diversos, etc..

 

 

 

Read more

Aspectes lamentables de la realitat

Darrerament hi ha comentaris en el sentit que avui en dia s’ha de vigilar molt en tot. Molta gent només va per interessos i s’ha perdut en part un cert “bon tarannà” que hi havia abans almenys per les nostres comarques. I els ambients creatius són escassos. Aquesta realitat és especialment visible en moltes entitats i en les seves crisis. S’estan perdent bones tradicions. És lamentable i denunciable. Cal vigilar molt amb la gent que pretenen representar a la ciutadania. Cal exigir seriositat, honestedat….més que mai.

Read more

Agraïments pendents

Som en un país on no s’acostumen a agraïr les coses. I això no està bé. Per exemple, fires com ara la del Porc i la Cervesa de Manlleu o la de la Castanya de Viladrau, van néixer d’unes idees de gent de Manlleu relacionada amb el Centre d’Iniciatives i Turisme de Vic. Estaria bé que persones com aquestes (i en trobaríem molts altres exemples) tinguessin algun reconeixement a les seves aportacions. L’administració pública ha de recolçar les bones idees i reconèixer les aportacions que es reben des de la ciutadania. De fet, encara hi són a temps. Seria una bona pràctica fer-ho per sistema. No oblidar a ningú quan es tracta de creacions on hi participen diverses persones.

Read more

En Miquel Macià, confident

El director del setmanari d’investigació El Triangle, Jaume Reixach, de Barcelona té un important confident a Osona. Es tracta del periodista Miquel Macià (propietari del grup NacióDigital. Són molt amics).

Read more

Cal influir en sentit positiu en el bon govern de les coses des dels mitjans de comunicació

Molts mitjans de comunicació, i també la web del Dossier confidencial, a més del deure d’informar també creuen en el deure cívic d’influir positivament en el bon govern de les coses creant opinió a la nostra societat. Tota la vida. Aquesta també és una raó d’existir prou seriosa i constructiva. Necessària pel bon funcionament de tot sistema democràtic. Tots els poders necessiten tenir límits i contrapesos. Així eviten tota tentació d’abús i treballen més afinadament en les necessitats reals del conjunt de la societat. De la ciutadania. I això és el què ens convé a tots.

Read more

Albert Anglada ja fa més de 15 anys que no té cap relació amb Miquel Macià

Arran d’una sèrie de rumors que circulen cal aclarir que Albert Anglada (web del Dossier confidencial) ja no té absolutament cap relació amb en Miquel Macià. Ni tampoc amb el setmanari El Triangle. Actualment són competència i no són precisament amics.

Anglada va tenir una bona relació amb Macià de l’estiu del 1989 a l’estiu del 1998 (nou anys seguits dels seus 19 als seus 28 anys). Posteriorment, l’estiu del 1998 es va produïr un trencament entre els dos. Anglada era un treballador de la societat SCG Aquitània SL propietària d’Osona.com (i de l’actual grup Nació Digital) i de la qual Macià n’era propietari. Aquesta relació va acabar amb un acomiadament pactat. Des d’aleshores mai més Anglada ha tingut cap relació amb Macià i des del 1999 (quan Anglada es va convertir en professional autònom pel seu compte) són competència entre ells.

Albert Anglada no ha tingut cap relació amb Macià des de l’estiu del 1998 i no hi tindrà relació mai més. No té bon record del final que van tenir. I prefereix marcar distàncies. Cadascú pel seu camí.

Tenint clar això, no cal dir que Albert Anglada en tota la seva vida mai ha enviat cap missatge al fòrum d’Osona.com, ni ho pensa fer. I moltes de les seves amistats actuals (fetes de 1999 fins a l’actualitat) són gent que no tenen cap simpatia per Macià. Perquè quedi clar.

Read more