Necessitats comunicatives presents i futures

Osona i el Ripollès formen avui en dia una comunitat humana de més de cent cinquanta mil persones. Proliferen les petites empreses i els negocis de tota classe, i aquesta realitat amb la coexistència de gent de diferents cultures (amb els darrers fenomens d’immigració) fa preveure que aquesta zona viurà en el futur (tant proper com llunyà) realitats més complexes (per bé i per mal) que les que ha viscut fins ara.

Aquestes realitats més complexes comporten, i comportaran, una nova fase en la comunicació local. Des de la transició, en els darrers gairebé trenta anys de democràcia hi ha hagut el naixement (o renaixement) dels mitjans de comunicació comarcals (El 9 Nou i TV 9 Nou, Osona Comarca-TVO-Ràdio Vic, les emissores municipals,  el Diari de Manlleu, la premsa gratuïta exclusivament comercial, Internet….). Aquests mitjans estan bastant consolidats en la seva majoria.

En el futur proper i llunyà el que vindrà serà una especialització comunicativa necessària per resoldre situacions. Especialització de la qual ja n’hem vist fins ara alguns detalls. Es tracta de la comunicació privada per encàrrec, les relacions públiques destinades a resoldre les necessitats comunicatives d’una minoria organitzada que pretén influïr sobre el conjunt de la societat local, o en bona part d’ella.

Sens dubte, el primer sector on ja ha aparegut des de fa uns quants anys aquesta comunicació de caire privat ha estat el de les campanyes electorals de les eleccions municipals. Així, a les nostres comarques, sovint les principals candidatures contracten professionals, normalment periodistes i publicitaris en aquest cas, per ajudar a la millor difusió del seu missatge.

Després de la realitat de les eleccions municipals, en els darrers temps també han aparegut altres formes de comunicació privada com són l’elaboració de revistes d’empreses per encàrrec. Hi ha negocis que requereixen tenir revistes pròpies per millor difondre els productes. També, naturalment, hi ha les persones professionals de comunicació contractades per ajuntaments per portar petits departaments de premsa. Cada dia més.

De tota manera, a diferència del sector públic, la proliferació de departaments de premsa al sector privat no s’ha produït. En el terreny empresarial s’ha optat, almenys de moment, majoritàriament perquè les tasques que hi hagi de premsa les portin responsables de màrqueting en plantilla que també porten altres responsabilitats. No s’ha acabat de veure la necessitat de manera general, però sí en casos concrets i puntuals. Casos concrets i puntuals que presumiblement aniran en augment.

També és una pràctica en alça l’elaboració de textos (discursos, comunicats, articles, programes…) per encàrrec a mida. Encertar el contingut i la forma dels textos és cada dia més important per causar els efectes desitjats sobre un públic.

Un altre aspecte del qual n’hem vist exemples és la comunicació en situacions de crisi normalment fins ara relacionada amb crisis i tancament d’empreses.

Així, aquest cas l’hem vist diverses vegades: En la darrera fallida d’Explasa hi va intervenir un gabinet de comunicació de Barcelona per portar la relació amb els mitjans de comunicació comarcal i el mateix va passar en el procés de tancament de les fàbriques osonenques del grup tèxtil Gossypium.

Són petites mostres d’una realitat que anirà en creixement. En els propers anys proliferaran assessors de comunicació contractats per empreses, persones, administracions o entitats amb l’ànim d’afrontar situacions complicades. I serà un terreny complexe on la correcta sol·lució dels problemes requerirà molta discreció, molta astúcia, habilitat i sentit comú.

De secrets sempre n’hi ha hagut, però anem cap a una societat on n’hi haurà molts més de secrets, i serà més necessari que mai que hi siguin perquè moltes coses puguin sortir bé.

D’altra banda, l’existència de secrets també incentivarà la investigació perquè sempre hi haurà gent que no sap però vol saber.

Read more

Els cognoms Anglada, Freixer i Espadaler

Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Ripollès. Cal per tant fer diversos matitsos.

Cognom Anglada:

No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.

En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament totes les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, etc…

Aquesta família per part del meu pare eren gent de la muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment tenien poc sentit de família i per tant eren gent de  poca relació. Eren (i són) gent marcadament individualistes.

Cognom Freixer:

Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. En aquest cas hi ha hagut més relació amb quasi tothom. De tota manera hi va haver fa més de quinze anys conflictes per unes herències amb una part dels parents més directes i des d’aleshores no hi he tingut bona relació. Coses de la vida.

En canvi, amb una altra part de parents directes (que tampoc tenen bona relació amb els què deia abans) sí que n’hi tinc de bona relació.

Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida.

Cognom Espadaler:

L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).

Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.

És el què hi ha.

Read more

L’ús del rumor com una arma eficaç d’atac polític

A més de les armes tradicionals de les confrontacions polítiques, l’ús del rumor com a eina de desgast i atac segueix una tendència al creixement. De tota manera, no tots els rumors funcionen, i si aquests no estan prou ben elaborats es poden tornar contra el prestigi d’aquell qui els emet.

 

El guió d’un bon rumor passa perquè tingui, encara que sigui d’una manera una mica retorçada, un fons de veritat. Com a mínim que pugui ser creible. D’altra banda, si la víctima del rumor reacciona a temps i, enlloc de molestar-se i prou, estudia la manera de contrarestar-lo estudiant què ha fet malament i rectificant algunes coses si cal, la vida d’aquest rumor negatiu serà efímera.

 

Ara, si no hi ha cap mena de reacció i, a més, es mostra una indignació massa visible, el més probable és que l’èxit del rumor sigui gran i la seva tasca de desgast efectiva.

Read more

Condemna contra l’alcalde de St. Pere per un tema urbanístic

CONDEMNA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA CONTRA L’AJUNTAMENT DE SANT PERE DE TORELLÓ D’ON ÉS ALCALDE L’EX-DELEGAT DEL GOVERN JORDI FÀBREGA

A la tardor de l’any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, d’on és alcalde l’ex-delegat de l’anterior govern tripartit de la Generalitat a la Catalunya central Jordi Fàbrega, a enderrocar la cinquena casa que havia deixat fer en un lloc on la sentència diu que només n’hi podia haver quatre. D’aquesta manera el tribunal dóna la raó al veí que ho va denunciar.

El cas s’ha agreujat amb una nova sentència feta pública el gener del 2008 que condemna a aterrar no una sinó totes les cinc cases fetes.

 

Read more

És bo que el que governa se senti vigilat

És bo que qui governa, sigui el partit que sigui, se senti vigilat (pels mitjans de comunicació, per l’oposició, etc…). D’aquesta manera afina més a l’hora de fer les coses i en surt beneficiat el conjunt de la ciutadania. Com ha de ser. És la millor garantia per prevenir tot tipus d’abusos. Aquesta és la raó de ser de la web del Dossier confidencial i pel que anem veient els que governen a vegades també en fan cas del què anem publicant en aquestes pàgines. Això és positiu. La crítica també pot servir per fer coses constructives.

 

Read more

No s’han d’apujar per sistema les taxes municipals

Això d’apujar per sistema a la majoria d’ajuntaments les taxes i impostos municipals cada any no és una política que afavoreixi a la ciutadania. Al contrari, la castiga econòmicament. Cal racionalitzar el sentit de cada taxa municipal i si convé rebaixar-ne unes quantes.

Els moviments populars en aquest sentit aniran en creixement. Cal abaixar els impostos.

Read more

Respecte i cordialitat

La informació, la investigació, la crítica seriosa i la ironia educada no han d’estar mai renyides amb el respecte i la cordialitat. Les crítiques i anàlisis que es fan en aquesta web del Dossier confidencial, especialment les de les persones que tenen càrrecs polítics (que acostumen a ser les més incisives a vegades -és el joc democràtic-) es fan sempre des del més absolut respecte a la persona. És la nostra manera de treballar, i ho ha estat tota la vida. Tolerància, respecte, seriositat, paciència, prudència, actitud liberal, i cordialitat són alguns dels nostres principals valors.

 

Read more

Pel bon govern cal la pressió dels mitjans de comunicació

En una societat democràtica com la nostra, la pressió ambiental que fan els mitjans de comunicació és molt important perquè les coses funcionin bé. El nostre és un paper necessari i legítim. El poder, per la seva pròpia naturalesa, pot canviar a les persones i fer-les tendir cap a la temptació d’abusar. I per evitar això hi ha els mitjans de comunicació i tots els instruments que l’estat de dret dóna a la ciutadania per defensar-se i protegir-se dels potencials abusos dels governants. Per aquest camí anem bé. I tot funcionarà més bé. Sempre.

 

Read more

Jordi Fàbrega no té estudis. No té ni el C.O.U

JORDI FÀBREGA QUE EL 2012 BUSCA TENIR BONES POSICIONS EN LA CÚPULA NOVA D’ESQUERRA REPUBLICANA NO TÉ ESTUDIS. NO TÉ NI EL C.O.U

Fàbrega va ser delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya central en l’últim govern de Montilla

L’alcalde St. Pere de Torelló Jordi Fàbrega i Colomer busca tenir bones posicions en la cúpula nova d’Esquerra Republicana que sorgeix després dels nombrosos desastres electorals del partit en les eleccions del 2010 i el 2011. Fàbrega (que havia treballat de distribuïdor comercial de material d’oficina) no té ni el C.O.U (només va fer l’antic Batxillerat Unificat Polivalent, el B.U.P).

Si bé és legal fer delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya central a una persona que no té ni el C.O.U no deixa de ser una decisió que no agrada a molta gent. En un moment que les famílies es gasten enormes quantitats de diners per donar estudis als fills i filles no sembla massa encertat que en càrrecs de primera línia s’hi posin persones que no tenen titulació superior (és a dir que no tenen ni diplomatures ni llicenciatures). No agrada.

A part de no agradar a molta gent també crea un important efecte desmoralitzador sobre la gent que estudia. Sembla com si enlloc de donar importància a la formació només compti l’amiguisme per arribar a aquests càrrecs. I això és lleig. Molt lleig.

 

Read more

Sobre les intencions d’Albert Anglada

A causa d’alguns comentaris em sembla interessant deixar clares les meves intencions sobretot tenint en compte l’interès amb què s’està seguint la web del Dossier confidencial.

Treballo en la comunicació local a Osona i el Ripollès a plena dedicació professional des del 1989 sense interrupció (els setze anys últims com a autònom treballant en bona part des de casa). En tot aquest temps no he estat mai, ni tampoc sóc avui en dia, militant de cap partit polític. Sóc un assessor de comunicació especialitzat per institucions i empreses, petit editor i escriptor. Especialitzat també en investigació de temes polítics, econòmics i empresarials de les nostres comarques. I observador de la realitat.

A partir d’aquí pel mateix enfocament que té la meva vida professional és totalment segur que no entraré en l’activitat política. Només tracto la política com a professional de la comunicació. Per tant, no formaré part de cap de les candidatures electorals que es presentin a les eleccions locals del 2019. I després d’aquesta data, tampoc.

Bé…espero d’aquesta manera ajudar a aclarir més un panorama polític comarcal que s’està posant interessant.

 

Read more