Necessitats comunicatives presents i futures

Osona i el Ripollès formen avui en dia una comunitat humana de més de cent cinquanta mil persones. Proliferen les petites empreses i els negocis de tota classe, i aquesta realitat amb la coexistència de gent de diferents cultures (amb els darrers fenomens d’immigració) fa preveure que aquesta zona viurà en el futur (tant proper com llunyà) realitats més complexes (per bé i per mal) que les que ha viscut fins ara.

Aquestes realitats més complexes comporten, i comportaran, una nova fase en la comunicació local. Des de la transició, en els darrers gairebé trenta anys de democràcia hi ha hagut el naixement (o renaixement) dels mitjans de comunicació comarcals (El 9 Nou i TV 9 Nou, Osona Comarca-TVO-Ràdio Vic, les emissores municipals,  el Diari de Manlleu, la premsa gratuïta exclusivament comercial, Internet….). Aquests mitjans estan bastant consolidats en la seva majoria.

En el futur proper i llunyà el que vindrà serà una especialització comunicativa necessària per resoldre situacions. Especialització de la qual ja n’hem vist fins ara alguns detalls. Es tracta de la comunicació privada per encàrrec, les relacions públiques destinades a resoldre les necessitats comunicatives d’una minoria organitzada que pretén influïr sobre el conjunt de la societat local, o en bona part d’ella.

Sens dubte, el primer sector on ja ha aparegut des de fa uns quants anys aquesta comunicació de caire privat ha estat el de les campanyes electorals de les eleccions municipals. Així, a les nostres comarques, sovint les principals candidatures contracten professionals, normalment periodistes i publicitaris en aquest cas, per ajudar a la millor difusió del seu missatge.

Després de la realitat de les eleccions municipals, en els darrers temps també han aparegut altres formes de comunicació privada com són l’elaboració de revistes d’empreses per encàrrec. Hi ha negocis que requereixen tenir revistes pròpies per millor difondre els productes. També, naturalment, hi ha les persones professionals de comunicació contractades per ajuntaments per portar petits departaments de premsa. Cada dia més.

De tota manera, a diferència del sector públic, la proliferació de departaments de premsa al sector privat no s’ha produït. En el terreny empresarial s’ha optat, almenys de moment, majoritàriament perquè les tasques que hi hagi de premsa les portin responsables de màrqueting en plantilla que també porten altres responsabilitats. No s’ha acabat de veure la necessitat de manera general, però sí en casos concrets i puntuals. Casos concrets i puntuals que presumiblement aniran en augment.

També és una pràctica en alça l’elaboració de textos (discursos, comunicats, articles, programes…) per encàrrec a mida. Encertar el contingut i la forma dels textos és cada dia més important per causar els efectes desitjats sobre un públic.

Un altre aspecte del qual n’hem vist exemples és la comunicació en situacions de crisi normalment fins ara relacionada amb crisis i tancament d’empreses.

Així, aquest cas l’hem vist diverses vegades: En la darrera fallida d’Explasa hi va intervenir un gabinet de comunicació de Barcelona per portar la relació amb els mitjans de comunicació comarcal i el mateix va passar en el procés de tancament de les fàbriques osonenques del grup tèxtil Gossypium.

Són petites mostres d’una realitat que anirà en creixement. En els propers anys proliferaran assessors de comunicació contractats per empreses, persones, administracions o entitats amb l’ànim d’afrontar situacions complicades. I serà un terreny complexe on la correcta sol·lució dels problemes requerirà molta discreció, molta astúcia, habilitat i sentit comú.

De secrets sempre n’hi ha hagut, però anem cap a una societat on n’hi haurà molts més de secrets, i serà més necessari que mai que hi siguin perquè moltes coses puguin sortir bé.

D’altra banda, l’existència de secrets també incentivarà la investigació perquè sempre hi haurà gent que no sap però vol saber.

Read more

Els cognoms Anglada, Freixer i Espadaler

Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Ripollès. Cal per tant fer diversos matitsos.

Cognom Anglada:

No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.

En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament totes les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, etc…

Aquesta família per part del meu pare eren gent de la muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment tenien poc sentit de família i per tant eren gent de  poca relació. Eren (i són) gent marcadament individualistes.

Cognom Freixer:

Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. En aquest cas hi ha hagut més relació amb quasi tothom. De tota manera hi va haver fa més de quinze anys conflictes per unes herències amb una part dels parents més directes i des d’aleshores no hi he tingut bona relació. Coses de la vida.

En canvi, amb una altra part de parents directes (que tampoc tenen bona relació amb els què deia abans) sí que n’hi tinc de bona relació.

Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida.

Cognom Espadaler:

L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).

Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.

És el què hi ha.

Read more

L’ús del rumor com una arma eficaç d’atac polític

A més de les armes tradicionals de les confrontacions polítiques, l’ús del rumor com a eina de desgast i atac segueix una tendència al creixement. De tota manera, no tots els rumors funcionen, i si aquests no estan prou ben elaborats es poden tornar contra el prestigi d’aquell qui els emet.

 

El guió d’un bon rumor passa perquè tingui, encara que sigui d’una manera una mica retorçada, un fons de veritat. Com a mínim que pugui ser creible. D’altra banda, si la víctima del rumor reacciona a temps i, enlloc de molestar-se i prou, estudia la manera de contrarestar-lo estudiant què ha fet malament i rectificant algunes coses si cal, la vida d’aquest rumor negatiu serà efímera.

 

Ara, si no hi ha cap mena de reacció i, a més, es mostra una indignació massa visible, el més probable és que l’èxit del rumor sigui gran i la seva tasca de desgast efectiva.

Read more

Ránquing de cotización de libros sobre masonería publicados del 2000 al 2009

RÁNQUING DE COTIZACIÓN DE AUTORES Y AUTORAS DE LIBROS SOBRE MASONERÍA EN EL MUNDO INTERNACIONAL DE LIBROS ANTIGUOS :

 

Solamente los publicados en lengua española la década del 2000 al 2009 y por autores y autoras del Estado español.

Fuente: www.iberlibro.com. Todos son libros de no ficción.

Estos son los libros que las librerías de libros antiguos tienen actualmente disponibles a la venta en www.iberlibro.com. Puede ser que falte algun libro en este ránquing (pero pocos). En todo caso no está porqué estas librerías de lance no tienen ejemplares disponibles a la venta en este momento. Quizá en el futuro puedan aparecer ejemplares de algun autor o autora más.

De todas maneras es un ránquing bastante completo que sirve para ver por donde va la cotización de los autores y autoras de este tema en la década 2000-2009 según la valoración que hacen gente experimentada como son las personas que rigen las librerías de libros antiguos más importantes .

 

POSICIÓN DE COTIZACIÓN (de más a menos):

1.Ricardo de la Cierva. Libro: “La masonería invisible”. Disponible en librerías de libros antiguos de Sevilla. 2002. Se vende entre 16 y 290 euros.

2.Christian Rubio. Libro: “La influencia de la masonería en Antonio Machado”. 2005. Se vende en librerías de viejo de Madrid entre 127’57 y 171’12 euros.

3.José Ferrer Benimeli y Susana Cuartero Escobés. Libro: “Bibliografía de la masonería”. En librerías de viejo de Zaragoza. 2004. Se vende entre 25 y 101’25 euros.

4.José Ferrer Benimeli (coordinador). Libro: “La masonería española en tiempos de Sagasta”. En Madrid. 2007. Se vende a 100 euros.

5.Pedro Palao Pons. Libro: “Los misterios de la masonería”. 2008. Madrid. Se vende entre 10 y 64’84 euros.

6.Ernesto Milá. Libro: “Gaudí y la masonería los pasos perdidos del arquitecto”. En Madrid. 2005. Se vende entre 26 y 60 euros.

7.Ricardo Serna. Libro: “Estudios masónicos. Cinco ensayos en torno a la masonería”. En Cádiz. 2008. Se vende a 40’32 euros.

8.Francisco A.J. Mata. Libro: “De sutore osseo: un viaje del Temple a la Masonería”. 2002. En Madrid. Se vende entre 18 y 38’50 euros.

9.Natividad Ortiz Albear. Libro: “Las mujeres en la masonería española”. 2005. En Zaragoza. Se vende entre 19’92 y 37’50 euros.

10.Vicente Moga Romero. Libro: “Al oriente de África. Masonería, guerra civil y represión en Melilla (1894-1936)”. En Madrid. 2005. Se vende a 30 euros.

11.José Antonio Ayala Pérez. Libro: “Biografía de Ángel Rizo, Gran Maestre del Grande Oriente Español”. En Zaragoza. 2002. Se vende a 30 euros.

12.Segundo Rios Jimenez. Libro: “Masonería en Ayamonte”. 2002. En Madrid. Se vende a 30 euros.

13.María José Lacalzada de Mateo. Libro: “El Derecho Humano en España (1894-1963)”. En Madrid. 2007. Se vende entre 24’99 y 27 euros.

14.Pepe Iglesias. Libro: “La cocina masónica”. En Madrid. 2009. Se vende a 25 euros.

15.Xavi Casinos y Josep Brunet. Libro: “Franco contra los masones”. En Madrid. Se vende entre 18 y 25 euros.

16.García/Cazorla-Granados. Libro: “Masonería y educación durante el franquismo”. En Madrid. 2006. Se vende entre 24’91 y 24’96 euros.

17.Manuel Corral Baciero y A.L.E Moral. Libro: “Antiguos documentos masónicos”. En Segovia. 2009. Se vende a 24 euros.

18.Javier León Gómez. Libro: “Masonería antiguos manuscritos”. En Madrid. 2009. Se vende entre 22 y 24 euros.

19.Pepe Rodríguez. Libro: “Masonería al descubierto: del mito a la realidad (1100-2006)”. En Murcia. 2006. Se vende entre 18 y 23’10 euros.

20.José Antonio Ullate Fabo. Libro: “El secreto masónico desvelado”. En León. 2007. Se vende entre 20 y 22’40 euros.

21.Carlos de la Mora y Pajares. Libro: “Vivencias de la república, la guerra y la masonería”. En Madrid. 2005. Se vende a 22 euros.

22.Mercedes de Caso. Libro: “Bajo la bóveda celeste. Instrucción a la masonería”. En Madrid. 2006. Se vende a 22 euros.

23.Pedro Álvarez Lázaro. Libro: “La masonería, escuela de formación del ciudadano”. En Madrid. 2005. Se vende entre 18 y 22 euros.

24.Florencio Serrano y Francesc Xavier Altarriba. Libro: “La masonería. Una orden iniciática”. En Madrid. 2007. Se vende a 21 euros.

25.Galo Sánchez Casado. Libro: “Los altos grados de la masonería”. En León. 2009. Se vende entre 19 y 20’16 euros.

26.Alberto Anglada. Libro: “Secretos de la masonería”. En Barcelona. 2006. Se vende a 20 euros.

27.Rafael del Riego. Libro: “El A.B.C de la masonería”. En Madrid. 2000. Se vende a 20 euros.

28.Antonio Pérez Giron. Libro: “La masonería en San Roque”. En Madrid. 2009. Se vende a 20 euros.

29.Ricardo de la Cierva. Libro: “Los rituales secretos de la masonería anticristiana”. 2010. En Madrid. Se vende entre 19’04 y 19’80 euros.

30.Santiago Camacho. Libro: “La conspiración de los illuminati”. 2005. En Mallorca. Se vende a 19 euros.

31.Gabriel López de Rojas y Marta Riera. Libro: “El iniciado masónico”. En Badalona. 2003. Se vende entre 18 y 19 euros.

32.José Antonio Ferrer Benimeli. Libro. “La masonería”. En Madrid y Canarias. 2005. Se vende entre 16’50 y 19 euros.

33.Manuel Antonio Paz Sánchez. Libro: “La masonería y la pérdida de las colonias”. En Tenerife. 2006. Se vende entre 17’90 y 18’62 euros.

34.Vicente Alejandro Guillamon. Libro: “Los masones en el gobierno de España”. En Madrid 2009. Se vende entre 15’68 y 18’40 euros.

35.Francisco Ariza. Libro: “La masonería. Símbolos y ritos”. 2007. En Madrid. Se vende a 18 euros.

36.Gonzalo Sanz Larrey y Carlos Mayor López. Libro: “La masonería de la A a la Z”. 2006. En Madrid. Se vende a 18 euros.

37.José Antonio Ullate Fabo: “El secreto masónico desvelado”. En Madrid. 2007. Se vende entre 15 y 18 euros.

38.Federico Gonzalez. Libro: “Hermetismo y masonería”. En Madrid. 2001. Se vende a 17’54 euros.

39.María José Lacalzada de Mateo. Libro: “La masonería leyenda, historia y mito”. En Madrid. 2007. Se vende a 17 euros.

40.Gustavo Vidal Manzanares. Libro: “Masones que cambiaron la historia”. 2007. En Madrid. Se vende a 17 euros.

41. César Vidal. Libro: “Los masones”. En Murcia. 2005. Se vende a 16’50 euros.

42.Juan Ortiz Villalba. Libro: “La masonería y su persecución en España”. En Málaga. 2005. Se vende a 16 euros.

 

(Ránquing aún en proceso de elaboración por la parte del final. Falta poco por acabar…continuará).

Read more

Seriosos controls a les diverses maçoneries dins de l’Estat italià

A ITÀLIA HI HA LEGISLACIONS QUE OBLIGUEN A LES PERSONES QUE TREBALLEN A L’ADMINISTRACIÓ QUE SIGUIN D’ALGUNA MAÇONERIA A DECLARAR-HO

Concretament a la regió de la Toscana hi ha actualment unes lleis (vigents des de no fa molts anys) que obliguen a les persones que treballen a l’administració regional que formin part d’alguna maçoneria a declarar-ho. El control sobre les diverses maçoneries té tradició legislativa recent a la Itàlia democràtica sota la base que la ciutadania té dret a saber-ho. Aquestes legislacions van agafar força després dels forts escàndols de corrupció protagonitzats per la famosa pseudo-lògia P2 en la dècada dels anys setanta. La pseudo-lògia P2 (expulsada de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, centre de direcció mundial de la maçoneria de tipus anglosaxó) va néixer formalment en ambients militars occidentals internacionals en temps de la guerra freda en el marc de la guerra secreta contra la Unió Soviètica i va aconseguir una gran influència. Però amb el temps els seus dirigents la van independitzar de la maçoneria anglosaxona per poder anar només a defensar els seus interessos concrets. La cosa va acabar degenerant en grans escàndols de corrupció i amb l’expulsió de la maçoneria regular anglosaxona (que és la més poderosa del món). Actualment la P2 no existeix, va ser dissolta i la gent que en formaven part van anar a altres organitzacions.

El Vaticà i la maçoneria anglosaxona (més religiosa) són rivals però no enemics mortals. Inclús col•laboren en alguns països com per exemple Itàlia i els EEUU. Per contra, l’enfrontament del Vaticà amb la maçoneria de tipus francès (anticlerical i laicista) és total.

 

 

Read more

Intents d’expansió de la Gran Lògia d’Espanya

La Gran Lògia d’Espanya (GLE), amb pes a Barcelona ciutat i d’obediència anglosaxona, té la intenció de permetre a totes les lògies (que puguin) tenir patrimoni i augmentar la seva estructura. En aquest sentit, és de preveure en els propers anys un discret floriment de lògies maçòniques d’aquesta línia en diferents poblacions catalanes, especialment l’objectiu són ciutats industrials i capitals de comarca. Tot i que tindran les seves dificultats per expansionar-se.

Per altra banda, el creixement que preveu fer la Gran Lògia Simbòlica (GLS), i altres organitzacions de tendència francesa, encara serà més gran i real que el de la GLE. Les organitzacions de tendència francesa s’estan convertint en les primeres organitzacions maçòniques a Catalunya i l’Estat espanyol amb diferència. Abans de la guerra civil a Catalunya i l’Estat espanyol pràcticament només existia la branca francesa.

Les diferències entre la Gran Lògia d’Espanya (GLE), d’obediència anglosaxona, i la Gran Lògia Simbòlica (GLS), de tendència francesa, són molt grans. Realment, són dues xarxes d’organitzacions independents, totalment diferents. La branca anglosaxona i les branques de tendència francesa de la maçoneria (separades des de 1877) han viscut etapes de forts enfrontaments entre elles. Enfrontaments que es poden repetir en el futur en zones concretes del món.

El Vaticà i la maçoneria anglosaxona (més religiosa i la més poderosa del món) són rivals però no enemics mortals. Inclús col•laboren en alguns països com per exemple Itàlia i els EEUU. Per contra, l’enfrontament del Vaticà amb la maçoneria de tipus francès (anticlerical i laicista) és total.

El Vaticà (influït per organitzacions d’alt nivell mundial com l’Opus Dei  -d’origen espanyol-, la Legión de Cristo -d’origen mexicà-, i Comunione e Liberazione -d’origen italià-) és moltíssim més poderós a nivell mundial que la maçoneria de tendència francesa (que només està present en les parts del món on hi ha interessos francesos).

 

Read more

Condemna contra l’alcalde de St. Pere per un tema urbanístic

CONDEMNA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA CONTRA L’AJUNTAMENT DE SANT PERE DE TORELLÓ D’ON ÉS ALCALDE L’EX-DELEGAT DEL GOVERN JORDI FÀBREGA

A la tardor de l’any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, d’on és alcalde l’ex-delegat de l’anterior govern tripartit de la Generalitat a la Catalunya central Jordi Fàbrega, a enderrocar la cinquena casa que havia deixat fer en un lloc on la sentència diu que només n’hi podia haver quatre. D’aquesta manera el tribunal dóna la raó al veí que ho va denunciar.

El cas s’ha agreujat amb una nova sentència feta pública el gener del 2008 que condemna a aterrar no una sinó totes les cinc cases fetes.

 

Read more

És bo que el que governa se senti vigilat

És bo que qui governa, sigui el partit que sigui, se senti vigilat (pels mitjans de comunicació, per l’oposició, etc…). D’aquesta manera afina més a l’hora de fer les coses i en surt beneficiat el conjunt de la ciutadania. Com ha de ser. És la millor garantia per prevenir tot tipus d’abusos. Aquesta és la raó de ser de la web del Dossier confidencial i pel que anem veient els que governen a vegades també en fan cas del què anem publicant en aquestes pàgines. Això és positiu. La crítica també pot servir per fer coses constructives.

 

Read more

No s’han d’apujar per sistema les taxes municipals

Això d’apujar per sistema a la majoria d’ajuntaments les taxes i impostos municipals cada any no és una política que afavoreixi a la ciutadania. Al contrari, la castiga econòmicament. Cal racionalitzar el sentit de cada taxa municipal i si convé rebaixar-ne unes quantes.

Els moviments populars en aquest sentit aniran en creixement. Cal abaixar els impostos.

Read more

Respecte i cordialitat

La informació, la investigació, la crítica seriosa i la ironia educada no han d’estar mai renyides amb el respecte i la cordialitat. Les crítiques i anàlisis que es fan en aquesta web del Dossier confidencial, especialment les de les persones que tenen càrrecs polítics (que acostumen a ser les més incisives a vegades -és el joc democràtic-) es fan sempre des del més absolut respecte a la persona. És la nostra manera de treballar, i ho ha estat tota la vida. Tolerància, respecte, seriositat, paciència, prudència, actitud liberal, i cordialitat són alguns dels nostres principals valors.

 

Read more