Santa Sara

 

 SARA:

 

Em considero una persona de cultura catòlica romana però tot i estar batejat no sóc creient. Em considero demòcrata, liberal i agnòstic (no creient) però respectuós amb les grans religions en general estant en contra dels radicalismes i dels integrismes moralistes. A favor de la moderació i el sentit comú.

De tota manera, a la vida passen coses. Alguna cosa hi ha. Alguna cosa semblant al destí pot existir. M’ha passat un cas de tota una sèrie de casualitats que mereix ser comentat.

Resulta que Santa Sara ha anat tenint importància en la meva vida a partir d’una sèrie de casualitats especialment amb bona part de les meves relacions més personals amb l’element femení. Així, de les dones amb qui he tingut relacions una de les que guardo més bon record és d’una noia dominicana amb la que vaig sortir fa uns anys que es deia Sara i celebrava el seu sant el 9 d’octubre dia de Santa Sara (esposa del profeta Abraham). Aquesta Santa Sara va ser una dona guapa i de vida molt entretinguda semblant, a petita escala, a la de la meva amorosa amiga.

Bé, després resulta que sóc una persona estudiosa que m’agrada estar sol estones per llegir o meditar. Semblant a la vida dels frares dels monestirs. Doncs vaig néixer el 12 de juliol i l’endemà dia 13 és Santa Sara de Líbia que va ser Abadessa i és una santa que diuen que orienta el bon govern de frares i monestirs.

I per acabar-ho d’arreglar, el dia 20 d’abril és el dia que va morir la meva Mare. I el dia 20 d’abril (casualitat de les casualitats) és una altra Santa Sara. Concretament Santa Sara d’Antoquia (dona de vida dura i víctima de persecucions antireligioses).

I m’afecten totes les Santes Sares perquè ja no n’hi ha cap més al calendari.

Veient aquestes evidències què he de pensar? Realment Santa Sara en les seves diferents variants (Santa Sara dona d’Abraham, Santa Sara de Líbia, Santa Sara d’Antioquia…) regeix una part de la meva vida personal????

Que consti que tot això que explico és rigorosament veritat. I és un exemple que a vegades passen coses inexplicables que donen corda a l’existència de cultes, creences, religions, etc…. És real com la vida mateixa.

Albert Anglada

Read more

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada inspira un personatge d’una novela d’Emili Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor és fill de Roda de Ter. Té una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions ha dirigit i presentat programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no conec personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell ha consultat diverses vegades la web del Dossier Confidencial (www.albertanglada.com que en diferents versions existeix des del 2003) i ha vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que s’ha inspirat en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb molt bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

 

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha moltes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida (de venda a les meves parades de llibres vells dels mercats de Vic i Sant Joan de les Abadesses) i la primera web van sortir el 2003. L’actual disseny de la web és del 2012. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist la web i també exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors les fan circular.

 

Read more

L’error urbanístic que desgasta Jordi Fàbrega alcalde de St. Pere

El problema que ha tingut l’alcalde Jordi Fàbrega amb el cas que va permetre a un constructor de fer cinc cases en un lloc on legalment només se n’hi podien fer quatre l’està desgastant més del què semblava en un primer moment. La sentència judicial en contra que ha tingut per aquest tema ha aixecat molta polseguera. Aquest tema a l’Ajuntament li està costant i li costarà molts diners.

Read more

Hi ha molta gent que creu que Soler & Palau no ha respectat la voluntat del difunt Eduard Soler

Al Ripollès hi ha molta gent que té la sensació que el grup Soler & Palau no ha respectat la voluntat del difunt Eduard Soler (un dels seus dos creadors). L’any 2000 un dels dos fundadors del grup Soler & Palau Eduard Soler va deixar la seva fortuna i les seves accions (el 50% del total) d’aquest gran grup empresarial a l’Escola de Treball de Ripoll que és una fundació creada per ell mateix que es dedica a la formació. Soler va morir solter.

En el moment de morir es calculava que el capital i reserves de Soler & Palau ascendien a una mica més de sis mil cinc-cents milions de les pessetes de l’època. El 2012 la família Palau (l’altre fundador del grup) va aconseguir comprar a la Fundació les accions que havien estat d’Eduard Soler i fer-se amb el control total. Si bé ningú dubta que tota aquesta operació es va fer de manera legal sí que hi ha la sensació que des de la direcció del grup Soler & Palau s’han donat molt poques explicacions a l’opinió pública i que d’alguna manera s’ha traït la voluntat que el difunt Eduard Soler va deixar ben clara en el seu testament de què fos la seva Fundació (dedicada a la formació) qui tingués la meitat de les accions de Soler & Palau.

Mentre des de la més alta direcció de Soler & Palau no es prengui consciència que han donat molt poques explicacions i que probablement els caldria donar-ne bastantes més corren el risc de perdre prestigi. I també haurien d’entendre que per quedar bé els caldria potenciar de manera important la figura d’Eduard Soler si no volen que entre la gent del carrer vagi triomfant la sensació que s’ha traït la voluntat d’Eduard Soler exposada en el seu testament i que això s’ha fet de manera poc clara i poc transparent. Cada vegada més les empreses necessiten comunicar-se amb el seu entorn i preocupar-se de l’evolució de l’opinió pública. Si no ho fan corren molt risc. I si aquesta opinió pública és la de la zona on va néixer el grup Soler & Palau doncs encara n’és més d’elevat aquest risc de perdre prestigi.

I a la zona on va néixer Soler & Palau molta gent té la sensació que els actuals “amos” i “mestresses” del grup empresarial viuen molt distants de la realitat del petit territori de Ripoll i el Ripollès. A diferència d’Eduard Soler que era un veritable patriota local.

 

 

 

Read more

Política i negocis de l’exalcalde de St.Hipòlit i l’alcalde de Les Masies de Voltregà

EL REPARTIMENT DE PAPERS DELS GERMANS VILAMALA:

-Sergi Vilamala (alcalde de Les Masies de Voltregà) és el qui més porta la veu cantant en les activitats polítiques de la família.

-I Xavier Vilamala (exalcalde de Sant Hipòlit) segueix al seu germà però a part de la política també té petits negocis.

 

Els germans Sergi i Xavier Vilamala Bastarras (alcalde de Les Masies de Voltregà el primer i exalcalde de St. Hipòlit de Voltregà el segon) respectivament han aconseguit amb la seva activitat política provocar un autèntic terratrèmol al Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) d’Osona.

Una part significativa dels antics líders comarcals del partit o han quedat desplaçats o han acabat plegant del partit.

Tot va canviar quan Sergi Vilamala va ser elegit primer secretari del PSC d’Osona el febrer del 2012.

Vilamala va guanyar només per vuit vots contra l’altre candidat Jacint Raurell (regidor de Vic) que representava a gran part dels dirigents osonencs del partit dels darrers trenta anys.

Sergi Vilamala està considerat dins del PSC com un dels homes de gran confiança de Pere Navarro. Vilamala té excel•lents contactes en els ambients socialistes del cinturó de Barcelona des de fa anys.

Una bona mostra n’és que a la tardor del 2012 quan el PSC a nivell de Catalunya va escollir Pere Navarro candidat a la presidència de la Generalitat Vilamala és una de les dues persones que Navarro va escollir com a interventor en la votació interna que el va elegir.

Per seva banda, Xavier Vilamala té molt bona relació amb el seu germà i col•laboren en diverses coses.

Si bé Sergi Vilamala no té cap empresa Xavier Vilamala consta al Registre Mercantil amb càrrecs a dues empreses.

És administrador suplent de Fontvisocks SL (nomenament fet el 8-2-2013). Aquesta societat es dedica a la venda de productes tèxtils, concretament roba i 2 complements de vestir. El domicili és al C/ Batlle Serrallonga, 27 de Sant Hipòlit de Voltregà. Classificació CNAE: 4771. Comerç al menor de peces de vestir en establiments especialitzats.

També és apoderat de Bavihelo 12 SL (nomenament el 25-4-2013). La societat va començar operacions el 1-1-2013 i té per objecte social l’activitat de restaurant, cafeteria i granja. El capital social és de 3.100 euros. El domicili social és al C/ Mestral, 6 A de St. Hipòlit de Voltregà. L’administradora única és Maria Heidi López Hernández (nomenament fet el 25-4-2013).

Tota la informació d’aquestes societats prové dels serveis d’informació empresarial de les empreses EMPRESIA i d’INFORMA D&B SA.

Xavier Vilamala va néixer el 1965 a Barcelona. És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i treballa també com a Director de Negocis en una empresa del sector de productes químics.

 

Read more

Web Dossier Confidencial és un mitjà que les persones influents tenen en compte

LA WEB DEL DOSSIER CONFIDENCIAL HA ESTAT VISITADA FINS ARA ALMENYS UNA VEGADA PEL 3’69% DE LA POBLACIÓ D’OSONA I EL RIPOLLÈS

A 31 de juliol del 2017 tenim 6.668 visitants únics que han visitat la web almenys una vegada segons Google Analytics en quatre anys i deu mesos (des d’octubre 2012).

Web Dossier Confidencial d’Osona i el  Sud del Ripollès és un mitjà de comunicació que les persones influents tenen en compte.

La Web del Dossier Confidencial publica informació i investiga sobre les activitats de les elits polítiques i econòmiques d’Osona i el Sud del Ripollès (la veritable Jet-Set local). És un mitjà que es mou en aquests ambients. En els ambients de la Jet-Set local.

Osona i el Ripollès en el seu conjunt tenen el 2014 180.597 habitants (154.897 a Osona i 25.700 al Ripollès).

Els 6.668 visitants únics que han visitat la web almenys una vegada en data 31 de juliol del 2017 són actualment el 3’69% de la població de les nostres comarques.

————————————————————————

El contingut d’aquesta web es considera vàlid durant quatre anys és a dir la legislatura que hi ha entre eleccions municipals i eleccions municipals a Osona i el Ripollès.

Per tant, l’etapa actual és la 2015-2019.

I l’anterior era la 2011-2015.

———————————————————————-

—————————————————————————

Audiència de la web segons el sistema de control de Google Analytics (que és un sistema molt fiable):
————————————————————————————————————————

De l’1 d’octubre 2012 (inici del nou disseny) a 31 de juliol del 2017:

——————————————————————————————

Visites (sessions): 8.096 (que són 139’58 visites al mes).

Visitants únics (usuaris): 6.668 (aquesta és la xifra realment important. Les agències de publicitat mesuren l’audiència real d’una web per la quantitat de visitants únics).

És a dir 6.668 persones diferents han visitat la web en almenys una ocasió en aquests quatre anys i deu mesos.

Número de pàgines vistes (visites a pàgines): 15.143 que són 261 pàgines vistes al mes de promig .

Pàgines vistes per visita: 1’87.

Duració mitjana de la visita: 0:01:30 minuts.

Duració mitjana de temps a la pàgina: 0:01:42 minuts.

Un 17’64% de les visites (sessions) les han fet visitants únics que consultaven la web per segona vegada, tercera, quarta, cinquena, sisena, etc…

 

Seccions:

——————–

Les 13 notícies més destacades (d’entre les més vistes) de la web:

Sobre un total de 15.143 pàgines visitades.

———————————————

Control de Google Analytics de l’1 d’octubre del 2012 (inici del nou disseny de la web)
a 31 de juliol del 2017 (quatre anys i deu mesos).

—————————————-

1. Notícies i apartats sobre el Dossier Confidencial trimestral d’Albert Anglada en edició de paper només per subscripció que existeix des del 1999, la versió resumida de venda a les principals llibreries de Vic que existeix des del 2003 i el llibre sobre la jet-set d’Osona i el sud del Ripollès que ha sortit el 2017 també a la venda a les principals llibreries: 2.592 visites a la pàgina.

2. Apartat conjunt de Vic i rodalies: 1.928 visites a la pàgina.

3. Apartat conjunt de la Vall del Ges i Bisaura: 1.537 visites a la pàgina.

4. Apartat conjunt de Manlleu i rodalies: 1.248 visites a la pàgina.

————————————————————————————————

5. Apartat conjunt del Ripollès: 644 visites a la pàgina.

6. Notícies dels germans Vilamala , de la seva col·laboradora la diputada Marta Moreta i de la crisi del PSC d’Osona (que actualment aquesta gent controlen). I que la diputada Marta Moreta (que regidora de Manlleu) sovint té una línia antinacionalista i convençudament monàrquica:  524 visites a la pàgina.

7. Molta gent al Ripollès creu que l’empresa Soler & Palau no ha respectat el testament del difunt Eduard Soler i notícies diverses d’aquest grup d’empreses: 468  visites a la pàgina.

8. Apartat conjunt de notícies d’Osona sud: 343 visites a la pàgina.

——————————————————————————————————

9. La família Pallarès de Vic ha perdut el control de Mafesa: 263 visites a la pàgina.

10. Notícies sobre els tres llibres de Nan Orriols: 210 visites a la pàgina.

11. Preocupació a les bases d’ERC de Manlleu pel perfil dretà de la regidora de l’actual equip de govern d’ERC Marta Alsina (ex- militant d’Unió). 196 visites a la pàgina.

12. Notícies d’ERC de la Vall del Ges (i que l’alcalde de St. Pere Jordi Fàbrega no té estudis. No té ni el C.O.U): 156 visites a la pàgina.

13. Apartat conjunt del Lluçanès: 100 visites a la pàgina.

——————————————————————————————–

Read more

Necessitats comunicatives presents i futures

Osona i el Ripollès formen avui en dia una comunitat humana de més de cent cinquanta mil persones. Proliferen les petites empreses i els negocis de tota classe, i aquesta realitat amb la coexistència de gent de diferents cultures (amb els darrers fenomens d’immigració) fa preveure que aquesta zona viurà en el futur (tant proper com llunyà) realitats més complexes (per bé i per mal) que les que ha viscut fins ara.

Aquestes realitats més complexes comporten, i comportaran, una nova fase en la comunicació local. Des de la transició, en els darrers gairebé trenta anys de democràcia hi ha hagut el naixement (o renaixement) dels mitjans de comunicació comarcals (El 9 Nou i TV 9 Nou, Canal Taronja-Ràdio Vic, les emissores municipals,  el Diari de Manlleu, la premsa gratuïta exclusivament comercial, Internet….). Aquests mitjans estan bastant consolidats en la seva majoria.

En el futur proper i llunyà el que vindrà serà una especialització comunicativa necessària per resoldre situacions. Especialització de la qual ja n’hem vist fins ara alguns detalls. Es tracta de la comunicació privada per encàrrec, les relacions públiques destinades a resoldre les necessitats comunicatives d’una minoria organitzada que pretén influïr sobre el conjunt de la societat local, o en bona part d’ella.

Sens dubte, el primer sector on ja ha aparegut des de fa uns quants anys aquesta comunicació de caire privat ha estat el de les campanyes electorals de les eleccions municipals. Així, a les nostres comarques, sovint les principals candidatures contracten professionals, normalment periodistes i publicitaris en aquest cas, per ajudar a la millor difusió del seu missatge.

Després de la realitat de les eleccions municipals, en els darrers temps també han aparegut altres formes de comunicació privada com són l’elaboració de revistes d’empreses per encàrrec. Hi ha negocis que requereixen tenir revistes pròpies per millor difondre els productes. També, naturalment, hi ha les persones professionals de comunicació contractades per ajuntaments per portar petits departaments de premsa. Cada dia més.

De tota manera, a diferència del sector públic, la proliferació de departaments de premsa al sector privat no s’ha produït. En el terreny empresarial s’ha optat, almenys de moment, majoritàriament perquè les tasques que hi hagi de premsa les portin responsables de màrqueting en plantilla que també porten altres responsabilitats. No s’ha acabat de veure la necessitat de manera general, però sí en casos concrets i puntuals. Casos concrets i puntuals que presumiblement aniran en augment.

També és una pràctica en alça l’elaboració de textos (discursos, comunicats, articles, programes…) per encàrrec a mida. Encertar el contingut i la forma dels textos és cada dia més important per causar els efectes desitjats sobre un públic.

Un altre aspecte del qual n’hem vist exemples és la comunicació en situacions de crisi normalment fins ara relacionada amb crisis i tancament d’empreses.

Així, aquest cas l’hem vist diverses vegades: En la darrera fallida d’Explasa hi va intervenir un gabinet de comunicació de Barcelona per portar la relació amb els mitjans de comunicació comarcal i el mateix va passar en el procés de tancament de les fàbriques osonenques del grup tèxtil Gossypium.

Són petites mostres d’una realitat que anirà en creixement. En els propers anys proliferaran assessors de comunicació contractats per empreses, persones, administracions o entitats amb l’ànim d’afrontar situacions complicades. I serà un terreny complexe on la correcta sol·lució dels problemes requerirà molta discreció, molta astúcia, habilitat i sentit comú.

De secrets sempre n’hi ha hagut, però anem cap a una societat on n’hi haurà molts més de secrets, i serà més necessari que mai que hi siguin perquè moltes coses puguin sortir bé.

D’altra banda, l’existència de secrets també incentivarà la investigació perquè sempre hi haurà gent que no sap però vol saber.

Read more

Els cognoms Anglada, Freixer i Espadaler

Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Ripollès. Cal per tant fer diversos matitsos.

Cognom Anglada:

No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.

En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament totes les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, etc…

Aquesta família per part del meu pare eren gent de la muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment tenien poc sentit de família i per tant eren gent de  poca relació. Eren (i són) gent marcadament individualistes.

Cognom Freixer:

Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. En aquest cas hi ha hagut més relació amb quasi tothom. De tota manera hi va haver fa més de quinze anys conflictes per unes herències amb una part dels parents més directes i des d’aleshores no hi he tingut bona relació. Coses de la vida.

Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida.

Cognom Espadaler:

L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha entre tres i quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).

Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.

És el què hi ha.

Read more

L’ús del rumor com una arma eficaç d’atac polític

A més de les armes tradicionals de les confrontacions polítiques, l’ús del rumor com a eina de desgast i atac segueix una tendència al creixement. De tota manera, no tots els rumors funcionen, i si aquests no estan prou ben elaborats es poden tornar contra el prestigi d’aquell qui els emet.

 

El guió d’un bon rumor passa perquè tingui, encara que sigui d’una manera una mica retorçada, un fons de veritat. Com a mínim que pugui ser creible. D’altra banda, si la víctima del rumor reacciona a temps i, enlloc de molestar-se i prou, estudia la manera de contrarestar-lo estudiant què ha fet malament i rectificant algunes coses si cal, la vida d’aquest rumor negatiu serà efímera.

 

Ara, si no hi ha cap mena de reacció i, a més, es mostra una indignació massa visible, el més probable és que l’èxit del rumor sigui gran i la seva tasca de desgast efectiva.

Read more

Ránquing de cotización de libros sobre masonería publicados del 2000 al 2009

RÁNQUING DE COTIZACIÓN DE AUTORES Y AUTORAS DE LIBROS SOBRE MASONERÍA EN EL MUNDO INTERNACIONAL DE LIBROS ANTIGUOS :

 

Solamente los publicados en lengua española la década del 2000 al 2009 y por autores y autoras del Estado español.

Fuente: www.iberlibro.com. Todos son libros de no ficción.

Estos son los libros que las librerías de libros antiguos tienen actualmente disponibles a la venta en www.iberlibro.com. Puede ser que falte algun libro en este ránquing (pero pocos). En todo caso no está porqué estas librerías de lance no tienen ejemplares disponibles a la venta en este momento. Quizá en el futuro puedan aparecer ejemplares de algun autor o autora más.

De todas maneras es un ránquing bastante completo que sirve para ver por donde va la cotización de los autores y autoras de este tema en la década 2000-2009 según la valoración que hacen gente experimentada como son las personas que rigen las librerías de libros antiguos más importantes .

 

POSICIÓN DE COTIZACIÓN (de más a menos):

1.Ricardo de la Cierva. Libro: “La masonería invisible”. Disponible en librerías de libros antiguos de Sevilla. 2002. Se vende entre 16 y 290 euros.

2.Christian Rubio. Libro: “La influencia de la masonería en Antonio Machado”. 2005. Se vende en librerías de viejo de Madrid entre 127’57 y 171’12 euros.

3.José Ferrer Benimeli y Susana Cuartero Escobés. Libro: “Bibliografía de la masonería”. En librerías de viejo de Zaragoza. 2004. Se vende entre 25 y 101’25 euros.

4.José Ferrer Benimeli (coordinador). Libro: “La masonería española en tiempos de Sagasta”. En Madrid. 2007. Se vende a 100 euros.

5.Pedro Palao Pons. Libro: “Los misterios de la masonería”. 2008. Madrid. Se vende entre 10 y 64’84 euros.

6.Ernesto Milá. Libro: “Gaudí y la masonería los pasos perdidos del arquitecto”. En Madrid. 2005. Se vende entre 26 y 60 euros.

7.Ricardo Serna. Libro: “Estudios masónicos. Cinco ensayos en torno a la masonería”. En Cádiz. 2008. Se vende a 40’32 euros.

8.Francisco A.J. Mata. Libro: “De sutore osseo: un viaje del Temple a la Masonería”. 2002. En Madrid. Se vende entre 18 y 38’50 euros.

9.Natividad Ortiz Albear. Libro: “Las mujeres en la masonería española”. 2005. En Zaragoza. Se vende entre 19’92 y 37’50 euros.

10.Vicente Moga Romero. Libro: “Al oriente de África. Masonería, guerra civil y represión en Melilla (1894-1936)”. En Madrid. 2005. Se vende a 30 euros.

11.José Antonio Ayala Pérez. Libro: “Biografía de Ángel Rizo, Gran Maestre del Grande Oriente Español”. En Zaragoza. 2002. Se vende a 30 euros.

12.Segundo Rios Jimenez. Libro: “Masonería en Ayamonte”. 2002. En Madrid. Se vende a 30 euros.

13.María José Lacalzada de Mateo. Libro: “El Derecho Humano en España (1894-1963)”. En Madrid. 2007. Se vende entre 24’99 y 27 euros.

14.Pepe Iglesias. Libro: “La cocina masónica”. En Madrid. 2009. Se vende a 25 euros.

15.Xavi Casinos y Josep Brunet. Libro: “Franco contra los masones”. En Madrid. Se vende entre 18 y 25 euros.

16.García/Cazorla-Granados. Libro: “Masonería y educación durante el franquismo”. En Madrid. 2006. Se vende entre 24’91 y 24’96 euros.

17.Manuel Corral Baciero y A.L.E Moral. Libro: “Antiguos documentos masónicos”. En Segovia. 2009. Se vende a 24 euros.

18.Javier León Gómez. Libro: “Masonería antiguos manuscritos”. En Madrid. 2009. Se vende entre 22 y 24 euros.

19.Pepe Rodríguez. Libro: “Masonería al descubierto: del mito a la realidad (1100-2006)”. En Murcia. 2006. Se vende entre 18 y 23’10 euros.

20.José Antonio Ullate Fabo. Libro: “El secreto masónico desvelado”. En León. 2007. Se vende entre 20 y 22’40 euros.

21.Carlos de la Mora y Pajares. Libro: “Vivencias de la república, la guerra y la masonería”. En Madrid. 2005. Se vende a 22 euros.

22.Mercedes de Caso. Libro: “Bajo la bóveda celeste. Instrucción a la masonería”. En Madrid. 2006. Se vende a 22 euros.

23.Pedro Álvarez Lázaro. Libro: “La masonería, escuela de formación del ciudadano”. En Madrid. 2005. Se vende entre 18 y 22 euros.

24.Florencio Serrano y Francesc Xavier Altarriba. Libro: “La masonería. Una orden iniciática”. En Madrid. 2007. Se vende a 21 euros.

25.Galo Sánchez Casado. Libro: “Los altos grados de la masonería”. En León. 2009. Se vende entre 19 y 20’16 euros.

26.Alberto Anglada. Libro: “Secretos de la masonería”. En Barcelona. 2006. Se vende a 20 euros.

27.Rafael del Riego. Libro: “El A.B.C de la masonería”. En Madrid. 2000. Se vende a 20 euros.

28.Antonio Pérez Giron. Libro: “La masonería en San Roque”. En Madrid. 2009. Se vende a 20 euros.

29.Ricardo de la Cierva. Libro: “Los rituales secretos de la masonería anticristiana”. 2010. En Madrid. Se vende entre 19’04 y 19’80 euros.

30.Santiago Camacho. Libro: “La conspiración de los illuminati”. 2005. En Mallorca. Se vende a 19 euros.

31.Gabriel López de Rojas y Marta Riera. Libro: “El iniciado masónico”. En Badalona. 2003. Se vende entre 18 y 19 euros.

32.José Antonio Ferrer Benimeli. Libro. “La masonería”. En Madrid y Canarias. 2005. Se vende entre 16’50 y 19 euros.

33.Manuel Antonio Paz Sánchez. Libro: “La masonería y la pérdida de las colonias”. En Tenerife. 2006. Se vende entre 17’90 y 18’62 euros.

34.Vicente Alejandro Guillamon. Libro: “Los masones en el gobierno de España”. En Madrid 2009. Se vende entre 15’68 y 18’40 euros.

35.Francisco Ariza. Libro: “La masonería. Símbolos y ritos”. 2007. En Madrid. Se vende a 18 euros.

36.Gonzalo Sanz Larrey y Carlos Mayor López. Libro: “La masonería de la A a la Z”. 2006. En Madrid. Se vende a 18 euros.

37.José Antonio Ullate Fabo: “El secreto masónico desvelado”. En Madrid. 2007. Se vende entre 15 y 18 euros.

38.Federico Gonzalez. Libro: “Hermetismo y masonería”. En Madrid. 2001. Se vende a 17’54 euros.

39.María José Lacalzada de Mateo. Libro: “La masonería leyenda, historia y mito”. En Madrid. 2007. Se vende a 17 euros.

40.Gustavo Vidal Manzanares. Libro: “Masones que cambiaron la historia”. 2007. En Madrid. Se vende a 17 euros.

41. César Vidal. Libro: “Los masones”. En Murcia. 2005. Se vende a 16’50 euros.

42.Juan Ortiz Villalba. Libro: “La masonería y su persecución en España”. En Málaga. 2005. Se vende a 16 euros.

——————————————————————————————————————-

 

Read more