L’alcalde de Sant Pere Jordi Fàbrega no és un bon administrador

El problema que ha tingut l’alcalde Jordi Fàbrega amb el cas que va permetre a un constructor de fer cinc cases en un lloc on legalment només se n’hi podien fer quatre l’està desgastant més del què semblava en un primer moment. La sentència judicial en contra que ha tingut per aquest tema ha aixecat molta polseguera. Aquest tema a l’Ajuntament li està costant i li costarà molts diners.

Aquest cas demostra que no és un bon admnistrador.

 

Read more

El “clan” dels Vilamala té influència a l’alta direcció del PSC (PSC-PSOE)

El “clan” polític dels germans Vilamala (que actualment només controlen l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà )i l’escó al Parlament de la diputada Marta Moreta té força influència en l’alta direcció del PSC (PSC-PSOE).

Un exemple recent n’és que la seva “protegida”  l’actual diputada Marta Moreta (extreballadora dels seus ajuntaments) va anar en la desena posició de la candidatura socialista per Barcelona. Una bona posició.

El fet que els dos germans fossin alcaldes de dues poblacions veïnes pel mateix partit tractant-se de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà era clar que no podia durar molts anys.

Tothom sap que les relacions entre els dos municipis no són sempre fàcils i essent germans els dos alcaldes molta gent a Sant Hipòlit tenia la sensació que això els perjudicava en benefici de Les Masies perquè el que destaca més com a cap del grup és precisament Sergi Vilamala (alcalde de Les Masies de Voltregà).

No sempre es veuen situacions com aquestes en la política local. El fet que els dos alcaldes fossin germans crea una situació especial que permet referir-se a ells (i a la seva gent de confiança) com a “clan”.

Aquesta desena posició és la millor posició que ha ocupat mai una persona del PSC d’Osona en unes eleccions al Parlament.

 

Read more

Es fa conya que la diputada Marta Moreta sigui tant monàrquica

Em ambients polítics i empresarials d’Osona i el Sud del Ripollès es fa conya que  la diputada socialista Marta Moreta sigui tant monàrquica. En aquestes nostres comarques una defensa tant seriosa de la monarquia i del rei com la que fa Marta Moreta sobta.

Les tres grans tradicions històriques polítiques d’aquí no són favorables als Borbons actuals. Per part de les esquerres hi havia hagut republicanisme. Els catalanistes eren austriacistes i no borbònics (pels fets de 1714). I bona part de la dreta local era carlista i per tant contrària als avantpassats de la monarquia actual.

La conya que es fa és que potser Marta Moreta té aquesta actitud perquè somia en què algun dia la facin ministra a Madrid i llavors com que hauria d’anar a menjar canapès pel sant del Rei es tracta de portar-se bé ja des d’ara perquè si arribés aquest dia llavors això no la perjudiqués.

Però no té en compte que Osona i el Sud del Ripollès no són territoris monàrquics. Al contrari, una gran majoria de la població n’és contrària. Segur.

I això ho han entès altra gent dels socialistes com els de Balenyà que sí que van votar a favor de declarar al rei “persona no grata” per la seva actitud davant del procés independentista de Catalunya.

Read more

El PSC de Balenyà contra el rei mentre la diputada Marta Moreta hi va a favor

Tomàs Girvent, Ramon Roig i Antoni Mas regidors del PSC (PSC-PSOE) a l’Ajuntament de Balenyà van sorprendre a tothom en el ple municipal celebrat el 31 de maig del 2016 quan van votar a favor d’una moció contra la monarquia espanyola.

Aquesta actitud clarament antimonàrquica contrasta amb l’actitud de la diputada socialista osonenca (i cap del grup municipal socialista a Manlleu) Marta Moreta que en diverses ocasions ha manifestat el seu suport a la monarquia.

Un exemple més de la divisió interna que viu el PSC (PSC-PSOE) a Osona des de que el “clan” dels germans Vilamala  en tenen el control.

Marta Moreta forma part de l’entorn de més confiança del “clan” dels Vilamala.

Read more

Això no ha durat: Dos germans alcaldes de dues poblacions veïnes

Fa temps que a la política estem assistint a la participació de diversos membres d’una mateixa família de manera conjunta en l’obtenció de càrrecs.

Com que és un sector que es paguen bons sous hi ha famílies que hi poden veure una oportunitat bona per prosperar.

Hem vist casos de països que primer és president un temps el marit (i després ho és la muller).

A Sant Hipòlit de Voltregà i Les Masies de Voltregà hem vist durant un temps un cas semblant on dos germans (Sergi Vilamala i Xavier Vilamala) han estat alcaldes al mateix temps d’aquests dos municipis veïns.

Aquest fenomen cal estudiar-lo de manera individualitzada però també de manera conjunta perquè és evident que almenys una part de la seva estratègia política els dos germans la decidien conjuntament.

El fet que dos germans siguin alcaldes de dues poblacions veïnes pel mateix partit ha creat una situació especial que permet referir-se a ells (i a la seva gent de confiança) com a “clan”. No sempre es veuen situacions com aquestes en la política local.

D’altra banda, era clar que això no podia durar en el cas de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà perquè són dos municipis que històricament han tingut relacions difícils i molta gent a Sant Hipòlit tenien la sensació que qui portava la veu cantant del “clan” era Sergi Vilamala (alcalde de Les Masies) i això podia perjudicar els interessos de Sant Hipòlit. Aques és un dels motius de fons que van portar a Junts per Catalunya (JxC) i ERC a fer una moció de censura i prendre l’alcaldia a Xavier Vilamala (exalcalde de Sant Hpòlit).

Read more

La diputada socialista Marta Moreta defensa al rei Felipe VI

La diputada al Parlament de Catalunya i cap del grup municipal del PSC (PSC-PSOE) a Manlleu Marta Moreta té una clara actitud de defensa de la monarquia espanyola. Ella i la totalitat del seu grup a Manlleu van votar en contra de declarar al rei Felipe VI persona “non grata”.

En canvi, pràcticament tota la resta de partits representats a l’Ajuntament incluint Iniciativa per Catalunya (ICV) hi van votar a favor en un ple celebrat el mes de març del 2016.

Marta Moreta (parella de l’exalcalde socialista de Manlleu Ramon Sitjà) en el tema de la monarquia sembla tenir una actitud molt clara i contundent. S’hauria pogut abstenir com han fet molts altres regidors socialistes de diferents punts de Catalunya. Però no, ha volgut votar en contra.

Una actitud que sorprèn a les nostres comarques on la majoria de càrrecs polítics són crítics amb la monarquia especialment per l’actitud que té el Rei (de falta de neutralitat) amb el tema de procés independentista de Catalunya.

Read more

Prepotència i arrogància de Marta Moreta i els germans Vilamala

En ambients polítics i econòmics d’Osona i el Ripollès es comenta que la diputada del Partit Socialista Marta Moreta no és una persona senzilla.

Ans al contrari acostuma a tenir sovint actituds prepotents i arrogants molt a l’estil de les que tenen moltes vegades els germans Vilamala.

Aquesta actitud sovint de prepotència i arrogància és especialment acusada en l’alcalde de Les Masies Sergi Vilamala que acostuma a actuar com a líder d’aquest “clan” polític que s’ha anat apoderant de gran part del PSC (PSC-PSOE) d’Osona.

Marta Moreta n’és una fidel “deixebla” i tendeix a copiar l’estil dels seus protectors. En bona part gràcies als germans Vilamala (i també gràcies al seu marit l’exalcalde de Manlleu Ramon Sitjà) ha arribat a on ha arribat. Ha passat de ser només una treballadora de confiança dels germans Vilamala a ser diputada al Parlament de Catalunya. Li han de tenir molta confiança.

 

Read more

Ja és a Internet la web Barcelona Confidencial d’Albert Anglada

Albert Anglada acaba de crear una nova web d’investigació de temes polítics i empresarials de la província de Barcelona que es diu “Barcelona confidencial”.

Hi ha alguns empresaris i advocats pels quals Albert Anglada fa des del 1999 sovint feines d’investigació sobre empreses d’Osona i el Ripollès que l’han animat a expandir-se cap a la província de Barcelona (sobretot Barcelona ciutat, Manresa i Granollers).

Albert Anglada és autònom des del 1993 a l’actualitat sense interrupció.

La nova web és a www.albertanglada.es i la previsió és que amb temps aconsegueixi força audiència a Barcelona ciutat i part de la província.

 

La web del Dossier Confidencial d’Albert Anglada que toca temes confidencials de política, economia i negocis d’Osona i el Ripollès (especialment del món de la Jet-Set local) des dels seus inicis l’octubre del 2012 ha estat visitada per més quatre mil persones diferents (visitants únics) sobre una població d’unes cent vuitanta mil persones. I aquesta és una xifra en creixement.

Això vol dir que en aquests tres anys i tres mesos han mirat la web (almenys en una ocasió) entre el 2% i el 2’50% de la població d’Osona i el Ripollès.

Estem en camí de complir l’objectiu que és construir un petit mitjà de comunicació comarcal que serveix per augmentar la difusió i la incidència del Dossier Confidencial trimestral només per subscripció que es publica des del 1999 i que és seguit en ambients d’empresarials, polítics i d’advocacia principalment de les nostres comarques.

I també de la petita versió resumida d’aquest Dossier Confidencial que es pot trobar també cada trimestre a les principals llibreries de Vic i a la parada de llibres vells i antics que Albert Anglada té al Passeig de Vic cada dissabte.

 

 UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ D’INFORMACIÓ CONFIDENCIAL A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

L’expansió cap a Barcelona

Veient les interessants xifres d’audiència que està tenint des d’octubre 2012 la web del Dossier Confidencial i amb l’experiència de dur més de quinze anys publicant el Dossier Confidencial trimestral només per subscripció ha semblat convenient fer un salt endavant i fer un producte nou per donar més potència al conjunt.

Es tracta una nova web independent amb notícies confidencials de la província de Barcelona (especialment sobre política i grans empreses) i tractant sobretot temes de Barcelona ciutat, Manresa i Granollers.

També informació sobre grups de poder, lobbies, maçoneries, etc.

Aquesta nova web té per objectiu aconseguir audiència pels nostres temes a la província de Barcelona i especialment a Barcelona ciutat, Manresa i Granollers incidint en la creació d’opinió essent un punt de referència de temes d’investigació i anàlisi del poder i del món del diner.

 

 

Read more

Santa Sara

 

 SARA:

 

Em considero una persona de cultura catòlica romana però tot i estar batejat no sóc creient. Em considero demòcrata, liberal i agnòstic (no creient) però respectuós amb les grans religions en general estant en contra dels radicalismes i dels integrismes moralistes. A favor de la moderació i el sentit comú.

De tota manera, a la vida passen coses. Alguna cosa hi ha. Alguna cosa semblant al destí pot existir. M’ha passat un cas de tota una sèrie de casualitats que mereix ser comentat.

Resulta que Santa Sara ha anat tenint importància en la meva vida a partir d’una sèrie de casualitats especialment amb bona part de les meves relacions més personals amb l’element femení. Així, de les dones amb qui he tingut relacions una de les que guardo més bon record és d’una noia dominicana amb la que vaig sortir fa uns anys que es deia Sara i celebrava el seu sant el 9 d’octubre dia de Santa Sara (esposa del profeta Abraham). Aquesta Santa Sara va ser una dona guapa i de vida molt entretinguda semblant, a petita escala, a la de la meva amorosa amiga.

Bé, després resulta que sóc una persona estudiosa que m’agrada estar sol estones per llegir o meditar. Semblant a la vida dels frares dels monestirs. Doncs vaig néixer el 12 de juliol i l’endemà dia 13 és Santa Sara de Líbia que va ser Abadessa i és una santa que diuen que orienta el bon govern de frares i monestirs.

I per acabar-ho d’arreglar, el dia 20 d’abril és el dia que va morir la meva Mare. I el dia 20 d’abril (casualitat de les casualitats) és una altra Santa Sara. Concretament Santa Sara d’Antoquia (dona de vida dura i víctima de persecucions antireligioses).

I m’afecten totes les Santes Sares perquè ja no n’hi ha cap més al calendari.

Veient aquestes evidències què he de pensar? Realment Santa Sara en les seves diferents variants (Santa Sara dona d’Abraham, Santa Sara de Líbia, Santa Sara d’Antioquia…) regeix una part de la meva vida personal????

Que consti que tot això que explico és rigorosament veritat. I és un exemple que a vegades passen coses inexplicables que donen corda a l’existència de cultes, creences, religions, etc…. És real com la vida mateixa.

Albert Anglada

Read more

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada inspira un personatge d’una novela d’Emili Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor és fill de Roda de Ter. Té una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions ha dirigit i presentat programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no conec personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell ha consultat diverses vegades la web del Dossier Confidencial (www.albertanglada.com que en diferents versions existeix des del 2003) i ha vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que s’ha inspirat en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb molt bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

 

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha moltes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida per llibreries i la primera web van sortir el 2003. L’actual disseny de la web és del 2012. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist la web i també exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors les fan circular.

 

Read more