Ramon Cotrina publica el llibre “Retaule de pols i altres narracions”

El poeta i prosista, traductor, professor de català i  ciències socials Ramon Cotrina (que va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 1932) acaba de publicar un llibre que es diu “Retaule de pols i altres narracions”.

L’any 1977 Cotrina va guanyar amb aquest treball el premi de prosa a les IX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra celebrades per Òmnium Cultural de Vic però aquest llibre no es va arribar a publicar. Va quedar inèdit.

Ara finalment trenta-nou anys després el llibre es publica per Viena editorial amb il·lustracions de Jordi Canelles en la col·lecció de narrativa d’aquesta editorial.

L’autor explica que l’edició ha estat possible pel suport de tres amics seus: l’exrector de la Universitat de  Vic Ricard Torrents, l’escriptor i empresari Joan Orriols i el dibuixant  i dissenyador Jordi Canelles.

“Retaule de pols i altres narracions” és com un retaule que combina la pintura amb l’escultura o els relleus. Aquesta obra ofereix als lectors un gran ventall d’anècdotes de la infantesa i l’adolescència de l’autor durant els anys trenta i quaranta del segle XX i, alhora, una bona mostra de les lleguendes, les rondalles i la iconografia més característiques de la fecunda vall del Ripollès que bressola la seva vila natal: Sant Joan de les Abadesses.

Cotrina va estudiar la carrera esclesiàstica al Seminari de Vic on va formar part del grup “Estudiants de Vic 1951” apadrinat per Carles Riba.

Va ampliar estudis a Roma on es va llicenciar en sociologia. Va ser professor a Alemanya. L’any 1977 va participar  amb Ricard Torrents en la creació de l’embrió del què seria l’actual Universitat de Vic. El 1978 va deixar de ser capellà.

Ha traduït textos de Bertolt Brecht, Franz Kafka i altres autors.

 

Read more

L’Ajuntament de Manlleu genera polèmica en gastar-se 45.000 euros en comprar una escultura

L’Ajuntament de Manlleu a finals del 2015 ha decidit gastar-se 45.000 euros en comprar una escultura de l’escultora Marta Solsona.

En un moment que Manlleu té un elevat percentatge d’atur per sobre de la mitjana comarcal i que el deute de l’Ajuntament representa el segon deute per habitant més gran d’Osona és comprensible que hi hagi sectors de l’opinió pública que no vegin encertat en aquests moments fer una despesa així d’elevada en una escultura.

La mesura ha estat polèmica.

 

Read more

Dolors Collell: Classe mitjana-alta de Manlleu

DOLORS COLLELL: CLASSE MITJANA-ALTA I FAMÍLIA BENESTANT DE RENOM A MANLLEU:

 

Dolors Collell Suriñach és funcionària (professora d’institut) i familiarment forma part del què seria una família de classe mitjana-alta de tipus benestant amb renom a Manlleu.

És l’única regidora del nou partit Moviment d’Esquerres.

Tant ella com el seu germà Jaume Collell com el seu marit Josep Colomer van tenir durant molt anys una forta simpatia i militància amb el Partit Socialista (PSC-PSOE). Colomer va tenir diversos càrrecs a l’Ajuntament de Manlleu en representació del PSC (PSC-PSOE) durant anys en diverses legislatures.

Per això, en ambients polítics i econòmics de Manlleu, Osona i el Ripollès ha causat sorpresa la conversió de la tradicionalment socialista Dolors Collell a l’independentisme (cosa que ha passat molt recentment).

 

Negocis de germans de Dolors Collell:

D’altra banda, Miquel Collell, Jaume Collell i Ramona Collell (germans de Dolors Collell) tenen càrrecs a l’empresa COLL SURI SL.

Aquesta societat té el seu domicili social al C/ Rusiñol, 4 de Manlleu. Va començar operacions el 5-12-1991. El capital social està entre 3.100 i 60.000 euros. El nivell de vendes el 2014 és menor de 300.000 euros.

Activitat CNAE 2009: 6820 Lloguer de béns immobiliaris per compte propi. Objecte social: Cria, selecció i engreix de bestiar i la seva comercialització.

L’administradora única és Maria Tamia Maestre Gutiérrez (nomenament fet el 24-7-2013). Són apoderats solidaris: Miquel Collell Suriñach (24-7-2013), Ramona Collell Suriñach (28-11-2012) i Jaume Collell Surinyach (28-11-2012).

 

D’altra banda, Miquel Collell Suriñach ha estat administrador solidari de MARCO I COLLELL SL una societat constituïda el 31-1-2006. CNAE 7500: Activitats veterinàries. El domicili social és a Sant Pauli de Nola, 6 edifici BCN Montjuïc de Barcelona.

Miquel Collell ha estat administrador solidari de la societat fins el 15-2-2013. En aquesta data ha estat nomenat administrador únic Enrique Marco Granell que anteriorment era administrador solidari junt amb Miquel Collell.

El febrer del 2013 la societat ha canviat la seva denominació social a MARCO VETGRUP SL coincidint amb el nomenament com administrador únic d’Enrique Marco Granell.

L’objecte social és prestació de serveis d’assessorament i gestió de tota classe d’indústries relacionades directa o indirectament amb el sector veterinari i d’alimentació.

La societat té menys de cinc persones empleades i un nivell de vendes el 2014 de menys de 300.000 euros. Capital social de 0 a 3.100 euros.

Tota la informació d’aquestes societats prové dels serveis d’informació empresarial de les empreses EMPRESIA i d’INFORMA D&B SA.

 

 

 

Read more

Preocupació a les bases d’ERC de Manlleu pel fixatge de l’ex-Unió Marta Alsina

PREOCUPACIÓ EN AMBIENTS DE LES BASES D’ERC DE MANLLEU PEL FIXATGE DE MARTA ALSINA

Molta gent no entén que a l’equip de govern d’ERC de Manlleu hi hagi dues persones que eren fins fa poc regidors de CiU d’una manera tant destacada. Es detecta sorpresa i preocupació en ambients de les bases manlleuenques del partit republicà especialment per la incorporació de Marta Alsina (ex-militant d’Unió Democràtica fins fa poc).

Aquest fet pot haver influït en el retrocés electoral que han tingut en les eleccions locals de maig del 2015 passant de 9 escons el 2011 a 7 el 2015.

Molts recorden l’etapa d’Alsina el 1999-2003 governant amb CiU que en les seves intervencions destacava per ser una de les més de dretes del seu equip.

A més, hi ha molta gent que té dubtes de què Marta Alsina sigui realment una persona popular. Al contrari, hi ha un sector d’opinió que considera que no desperta excessives simpaties entre la gran massa de gent (i fins i tot ni tant sols entre la gran massa de votants habituals de CiU).

L’exregidora d’ERC Maria Gràcia Poblet era una de les que hi havia tingut més desavinences en aquella època.

Read more

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada inspira un personatge d’una novela d’Emili Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor és fill de Roda de Ter. Té una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions ha dirigit i presentat programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no conec personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell ha consultat diverses vegades la web del Dossier Confidencial (www.albertanglada.com que en diferents versions existeix des del 2003) i ha vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que s’ha inspirat en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb molt bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

 

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha moltes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida (de venda a les meves parades de llibres vells dels mercats de Vic i Sant Joan de les Abadesses) i la primera web van sortir el 2003. L’actual disseny de la web és del 2012. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist la web i també exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors les fan circular.

 

Read more

L’error urbanístic que desgasta Jordi Fàbrega alcalde de St. Pere

El problema que ha tingut l’alcalde Jordi Fàbrega amb el cas que va permetre a un constructor de fer cinc cases en un lloc on legalment només se n’hi podien fer quatre l’està desgastant més del què semblava en un primer moment. La sentència judicial en contra que ha tingut per aquest tema ha aixecat molta polseguera. Aquest tema a l’Ajuntament li està costant i li costarà molts diners.

Read more

Hi ha molta gent que creu que Soler & Palau no ha respectat la voluntat del difunt Eduard Soler

Al Ripollès hi ha molta gent que té la sensació que el grup Soler & Palau no ha respectat la voluntat del difunt Eduard Soler (un dels seus dos creadors). L’any 2000 un dels dos fundadors del grup Soler & Palau Eduard Soler va deixar la seva fortuna i les seves accions (el 50% del total) d’aquest gran grup empresarial a l’Escola de Treball de Ripoll que és una fundació creada per ell mateix que es dedica a la formació. Soler va morir solter.

En el moment de morir es calculava que el capital i reserves de Soler & Palau ascendien a una mica més de sis mil cinc-cents milions de les pessetes de l’època. El 2012 la família Palau (l’altre fundador del grup) va aconseguir comprar a la Fundació les accions que havien estat d’Eduard Soler i fer-se amb el control total. Si bé ningú dubta que tota aquesta operació es va fer de manera legal sí que hi ha la sensació que des de la direcció del grup Soler & Palau s’han donat molt poques explicacions a l’opinió pública i que d’alguna manera s’ha traït la voluntat que el difunt Eduard Soler va deixar ben clara en el seu testament de què fos la seva Fundació (dedicada a la formació) qui tingués la meitat de les accions de Soler & Palau.

Mentre des de la més alta direcció de Soler & Palau no es prengui consciència que han donat molt poques explicacions i que probablement els caldria donar-ne bastantes més corren el risc de perdre prestigi. I també haurien d’entendre que per quedar bé els caldria potenciar de manera important la figura d’Eduard Soler si no volen que entre la gent del carrer vagi triomfant la sensació que s’ha traït la voluntat d’Eduard Soler exposada en el seu testament i que això s’ha fet de manera poc clara i poc transparent. Cada vegada més les empreses necessiten comunicar-se amb el seu entorn i preocupar-se de l’evolució de l’opinió pública. Si no ho fan corren molt risc. I si aquesta opinió pública és la de la zona on va néixer el grup Soler & Palau doncs encara n’és més d’elevat aquest risc de perdre prestigi.

I a la zona on va néixer Soler & Palau molta gent té la sensació que els actuals “amos” i “mestresses” del grup empresarial viuen molt distants de la realitat del petit territori de Ripoll i el Ripollès. A diferència d’Eduard Soler que era un veritable patriota local.

 

 

 

Read more

Comptes 2012 de Seis PM SA societat dominant de tot el grup Soler&Palau

La societat Seis PM SA es va constituir el 15-12-1982. Té el seu domicili social al C/ Doctor Ferran, 25, 1b de Barcelona que també és el lloc on es desenvolupa la seva activitat econòmica.                                                                                                           

 

La seva activitat és la pròpia de les companyies holding. El president del consell d’administració és Josep Palau Mallol i la secretària del consell és Blanca Palau Mallol. La darrera junta general d’accionistes es va celebrar el 28-6-2013.

 

La societat no ha realitzat operacions amb accions pròpies durant l’exercici.

 

L’empresa ha obtingut uns beneficis de 1.960.902’68 euros durant el 2012 dels quals 2.324’59 van a compensar pèrdues d’exercicis anteriors i 1.958.578’09 a reserva voluntària. El 2011 hi va haver unes pèrdues de (-)2.324’59 euros.

 

En el present exercici l’empresa ha distribuït un dividend de 2.000.000 d’euros. A 31-12-2012 les reserves no distribuïbles corresponen a la reserva legal per import de 139.687’76 euros.

 

La societat tributa en règim de consolidació fiscal i és ella l’empresa dominant de tot el grup d’empreses.

 

Tant el 2011 com el 2012 l’empresa tenia només una persona assalariada fixa (una dona).

 

 

 

El seu objecte social complert (a més de les activitats de holding) és la compravenda, tinença i explotació en arrendament de béns inmobles rústics i urbans. També la compravenda i possessió de valors mobiliaris amb exclusió de les activitats pròpies de les empreses d’inversió mobiliària.

 

La societat pertany a un grup de societats i a tots els efectes es pot considerar una empresa en funcionament.

 

El grup de societats va optar per acollir-se al règim tributari especial de consolidació fiscal en l’exercici 2008.

 

 

 

Empreses del grup:

 

-Soler & Palau Ventilation Group S.L.U:

 

Barcelona. 100% del capital de manera directa (Seis PM SA és entitat dominant). Capital: 2.794.650. Reserves: 127.530.505’94. Altres partides patrimoni net: 13.218.738’46. Resultat de l’exercici: 17.521.614’66. Resultat d’explotació: 20.845.589’68. Valor en llibres de la participació: 34.634.429’76. La relació de Seis PM SA amb aquesta societat és d’operacions financeres.

 

 

 

-Rodin S.A.U:

 

 Parets del Vallès. 100% del capital de manera indirecta. Capital: 282.470. Reserves: 8.075.431’32. Altres partides de patrimoni net: 55.140’32. Resultat de l’exercici: 1.265.627’53. Resultat d’explotació: 1.723.436’65. Valor en llibres de la participació: 5.997.335’53. La relació de Seis PM SA amb aquesta societat és d’operacions financeres.

 

 

 

-S&P Sistemas de Ventilación S.L.U:

 

Parets del Vallès. 100% del capital de manera indirecta. Capital: 845.487. Reserves: 30.658.994’72. Altres partides de patrimoni net: 36.271.240’36. Resultat de l’exercici: 9.831.794’45. Resultat d’explotació: 12.465.631’02. Valor en llibre de la participació: 37.116.727’36. La relació de Seis PM SA amb aquesta societat és de vendes i operacions financeres.                                                                                                       

 

 

 

-Soler & Palau Industries S.L.U:

 

Ripoll. 100% del capital de manera indirecta. Capital: 630.801. Reserves: 4.497.680’63. Altres partides patrimoni net: 27.028.382’30. Resultat de l’exercici: 2.377.437’40. Resultat d’explotació: 3.105.682’46. Valor en llibres de la participació: 27.659.183’30.

 

 

 

-Soler & Palau Research S.L.U:

 

Parets del Vallès. 100% del capital de manera indirecta. Capital: 103.006. Reserves:     (-)1.900.704’20. Altres partides patrimoni net: 3.900.000. Resultat de l’exercici:           (-)1.686.016’08. Resultat d’explotació: (-)2.627.059’65. Valor en llibres de la participació: 416.285’72.

 

 

 

-Electromecánicas MC S.A.U:

 

 Sils. 100 % del capital de manera indirecta. Capital: 60.580’80. Reserves: 13.755.840’26. Resultat de l’exercici: 1.029.563’76. Resultat d’explotació: 1.190.537’47. Valor en llibres de la participació: 2.074.282’51.

 

 

 

-Ventiladores Chaysol S.A:

 

Pinto. 100% del capital de manera indirecta. Capital: 180.300. Reserves: 6.107.420’83. Resultat de l’exercici: 742.911’22. Resultat d’explotació: 805.685’30. Valor en llibres de la participació: 5.669.683’54.

 

 

 

-Chaysol Sistemas de Ventilación S.L.U:

 

Pinto. 100% del capital de manera indirecta. Capital: 193.919. Reserves: (-)505.261’89. Altres partides patrimoni net: 6.484.360’04. Resultat de l’exercici: (-)276.196’29. Resultat d’explotació: (-)582.412. Valor en llibres de la participació: 5.896.820’86.

 

I amb la societat Ulplan Invest SL (empresa associada) Seis PM SA hi realitza compres i operacions financeres.

 

Seis PM SA també realitza operacions financeres amb l’executiva Blanca Palau Mallol a nivell individual, amb la societat Threepiem Ingeniería SL, Frabsupol SL, Globocamera SL, Vicoses SL, Speak & Smile SL, Chocomoon SL, Adminycon SL i Admintorelló SL.

 

 

 

Fons propis:

 

El capital social de Seis PM SA a 31-12-2012 ascendeix a 169.962’80 euros composat per 2.828 accions de 60’10 euros de valor nominal cada una totalment desemborsades.

 

Totes les accions constitutives del capital social gaudeixen dels mateixos drets no estant admeses a cotització.

 

 

 

Imports rebuts pel personal d’alta direcció i pels membre de l’òrgan d’administració:

 

Sous, dietes i altres remuneracions de l’òrgan d’administració 8.902’16 euros el 2012 i 8.039’48 euros el 2011.

 

El consell d’administració està format per Josep Palau Mallol, Blanca Palau Mallol i Carles Palau Mallol.

Read more

Situació del grup de La Farga Lacambra 2011

Actualment l’estructura del grup d’empreses de La Farga Lacambra és la següent: El holding La Farga Group (LFG) es constitueix com una empresa familiar i té com   objecte dirigir, gestionar i oferir serveis d’assessorament a la resta de societats del grup, així com gestionar les seves participacions.

LFG és constituïda per La Farga Lacambra, SAU (LFL), La Farga Tub, SL (LFT), La Farga Rod, SLU (LFR) i La Farga Intec (LFI). Independentment de les societats esmentades, La Farga Group va crear el 2004 la Fundació La Farga, aportant el 50% del seu capital fundacional.  

El patronat de la fundació està format per Vicenç Fisas president (ha mort pocs anys després d’aquest exercici d’aquesta notícia), Adelaida Fisas secretària, Oriol Guixà, Edgar Guixà Fisas i Anna Guixà Fisas.

El 2011 el grup va facturar 1.082 milions d’euros obtenint uns beneficis de 6 milions i un cash-flow de 12 milions. Hi treballen 311 persones.

El 2010 la facturació va ser de 899 milions amb un benefici de 5 milions i un cash-flow de 12 milions. Hi treballaven 271 persones.

 

Situació a La Farga Lacambra  S.A.U:

A causa de l’esforç de l’empresa en els darrers anys en inversions industrials el 2011 s’ha aconseguit un nivell rècord de vendes sempre segons el seu propi Informe de Sostenibilitat. També ha millorat la rendibilitat aconseguit un increment del benefici net d’un 19%.

En la seva activitat exportadora ha aconseguit un contracte de subministrament de productes ferroviaris per quatre anys amb la Societat Nacional de Ferrocarrils Francesos (S.N.C.F) cosa que posiciona favorablement a La Farga Lacambra en el mercat ferroviari europeu.

 

La Farga Tub S.L.U:

Aquesta empresa ha sofert més intensament la crisi del mercat espanyol on hi ha hagut un descens del consum de coure d’un 20% durant el 2011. Tot i així l’empresa continua essent de les primeres del mercat amb una quota de mercat del 50% en el tub sanitari. 

Les vendes representen un 5’6% menys de tonelatge en relació amb l’any anterior compensant-se en gran part amb les exportacions. Les exportacions han arribat a la xifra d’un 29% del total de les vendes.

Per facilitar les exportacions s’ha creat la companyia La Farga Tub France per vendre productes fabricats per La Farga Tub France SL. Per aquest objectiu la societat té un magatzem a Lyon.

Tot i la crisi s’ha mantingut la política d’inversions amb la compra d’un nou banc d’estiratge que comporta més productivitat i distribució del cost de fabricació entre altres elements. També han aconseguit l’homologació dels seus tubs pels mercats de la Gran Bretanya (Normes B.S.I) i Irlanda (Normes N.S.A.I).

 

La Farga Rod S.A.U:

Aquesta societat ha augmentat les vendes d’”alambrón” un 3% respecte l’any anterior perquè el 44% de les mateixes s’han destinat a l’exportació. Han aconseguit que el valor afegit s’hagi incrementat un 11% en relació a l’any anterior.

 

La Farga Intec S.L.U:

En l’apartat de venda de tecnologia s’ha realitzat la formació del personal d’una planta al Paquistan i d’una altra a Itàlia les quals ja estan apunt per funcionar.

La planta de la seva empresa participada a Xina (La Farga high-speed Rallway Copper Materials) es troba totalment estabilitzada en quant a producció i qualitat del producte havent-se acabat el procés de traspàs del seu coneixement tècnic. Es troba pendent de que el govern d’allà decideixi sobre la seva nova política d’homologacions perquè el ministeri competent autoritzi el subministrament de material ferroviari a la xarxa estatal de ferrocarrils.

                                                                                                                                           

S.D.I La Farga:

La construcció d’aquesta fàbrica als Estats Units (Fort Wayne, Indiana) segueix el ritme previst perquè comenci a funcionar.

El novembre del 2011 es va fer a la seu social de Les Masies de Voltregà una reunió del consell d’administració de la nova companyia americana la qual cosa va permetre comprovar l’alt grau de sintonia entre els socis i l’entusiasme existent perquè la planta sigui puntera en el mercat d’”alambrón” dels Estats Units i Canadà perquè s’hi oferirà un producte nou en unes bones condicions de qualitat/preu.

 

Fundació La Farga:

Tot i que és jurídicament aliena a l’estructura del grup la Fundació és l’expressió del sentit de responsabilitat social que té l’empresa. La Fundació manté el Museu del Coure que és únic al món en la seva especialitat i que cada any reparteix forces beques per estudis superiors de les que se’n beneficien la plantilla i familiars, familiars dels socis de l’empresa i gent jove resident al municipi de Les Masies de Voltregà.

Una part dels beneficis repartibles del grup es destinen cada any a dotar de mitjans econòmics a la Fundació.

                                                                                                                                           

Altres empreses participades:

El grup participa majoritàriament a Metalúrgica Catalana SA. Es tracta d’una societat que administra un patrimoni inmobiliari i també a Hidroelèctrica del Voltregà S.L.U que gestiona la central hidroelèctrica sobre el riu Ter, propietat de La Farga Lacambra S.A.U.

De manera minoritària el grup participa també a Vicente Torns Distribution SL, Vicente Torns Distribution UK SL i Vicente Torns Distribution France SL (on Oriol Guixà té vincles familiars amb una part dels accionistes de les tres societats).

També té participacions minoritàries a Oxolutia, La Farga Tertub A.I.E, Ausa Futur i Agric Bemvig SA.

Oriol Guixà, Conseller Delegat de La Farga Group, va asumir el 2011 la vicepresidència d’Agric-Bemvig, fabricant de maquinària agrícola. La Farga Group va adquirir un 10.93% de l’empresa, ubicada a les Masies de Voltregà.

El mapa accionarial d’Agric-Bemvig el completen les famílies Roquet, amb un 36,5% del capital; Baucells, amb el 27,18%; i Corbera i Rifà amb la resta.

 

Read more