Interessant web “La resistència.cat”

S’acaba de crear (inici 2017) una interessant web a http://laresistencia.cat

És una web en català que conté articles i textos que cal llegir.

Permet també baixar-se gratis alguns llibres que ja no tenen drets d’autor.

Val la pena.

Read more

L’exdiputat Sergi Vilamala absolt de pressumptes amenaces

L’alcalde de Les Masies de Voltregà Sergi Vilamala ha anat a principis de novembre del 2016 al jutjat de Vic denunciat per l’ex-cap de llista de CiU de Les Masies Montserrat Porta que l’acusa d’haver-li fet unes pressumptes amenaces.

El juny del 2017 ha quedat absolt després que la part acusadora no aportés proves suficients. La sentència davant de la versió dels fets d’un contra la versió de l’altra  (sense més proves) considera més creïble la versió de l’alcalde.

La versió dels fets de Montserrat Porta va ser recolzada al jutjat per l’ex-regidor de CiU Ramon Burgaya. En canvi la versió de Vilamala (que nega totes les acusacions) va tenir el suport del regidor socialista Gaietà Garcia.

Montserrat Porta va acabar dimitint de regidora perquè diu que no va aguantar la pressió d’aquesta situació.

Read more

Ramon Burgaya explica que l’alcalde Sergi Vilamala (i exdiputat) el va menysprear com mai havia vist a la seva vida

RAMON BURGAYA VA DIMITIR DE REGIDOR DE LES MASIES DE VOLTREGÀ PER SENTIR-SE  “MENYSPREAT COM MAI EN LA SEVA VIDA” PER L’ALCALDE (i exdiputat) SERGI VILAMALA

 

Al ple del 3 de març del 2016 de l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà Ramon Burgaya, cap del grup de CiU a l’oposició, va presentar la dimissió com a regidor.

Aquí hi ha un extracte de l’acta de ple on s’expliquen els arguments de Burgaya i com considera que ha estat “menyspreat” per l’alcalde (i exdiputat al Parlament)  Sergi Vilamala.

 

Extracte íntegre de l’acta del ple:

 

“El Sr. Alcalde-President demana si algun membre de la Corporació vol formular alguna observació.

 

El Sr. Serafí Corominas manifesta la seva sorpresa perquè no s’ha fet efectiva la renúncia anunciada per la Sra. Porta i en canvi sí la del Sr. Burgaya.

Comenta que coneix des de fa temps al Sr. Burgaya,però que ara l’ha pogut conèixer amb profunditat a l’Ajuntament. Comenta que ha estat una grata sorpresa, i que ha pogut aprendre d’ell.

 

El Sr. Ramon Burgaya agraeix les paraules del Sr. Serafí Corominas. Manifesta que és cert que fa anys que es coneixen però que no havien tingut una relació tan directa com ara. Retorna el reconeixement a la tasca del Sr. Corominas, que valora com a molt positiva. Pensa que ha estat generós. Li dóna les gràcies.

 

El seu discurs no serà polític, serà sincer, per expressar els motius pels quals deixa l’Ajuntament, pels quals renuncia a l’acta de regidor.

 

Va encarar la legislatura del 2011 amb la il·lusió de treballar pel poble. En tenia ganes i disposava de temps que no havia tingut abans i de moltes idees que no havia pogut portar a favor de les Masies de Voltregà, municipi on ha nascut, on ha crescut i on ha vist créixer els seus fills.

 

Desprésde 5 anys a l’Ajuntament, creu convenient renunciar al’acta de regidor,no perquè hagi perdut la il·lusió o estigui cansat d’estar l’oposició, perquè se senti mancat d’idees, no disposide temps o tingui pressions familiars.Res d’això.

 

Quan el 2011 es va presentar com a cap de llista de convergència tenia plena confiança que fos governant o a l’oposició, acabaria tenint una bona entesa amb el Sr. Sergi Vilamala. Malauradament no ha estat així.

 

No es penedeix del tipus d’oposició que han dut a terme aquests anys. Considera que durant aquest temps han fet una oposició responsable, han vetllat perquè es fessin les coses com cal i quan ho han cregut necessari han presentat la ferma oposició en aspectes que han considerat de mal govern per part del grup socialista, per manca d’encert o perquè es veien interessos amagats.

 

Creu que pot afirmar que tots els regidors estan d’acord, perquè n’han parlat,en que cal rebaixar el nivell de tensió entre nosaltres, aquí al Ple i fora, i treballar per aconseguir una bona entesa, perquè en un ajuntament, com en una família o una empresa, el bon govern passa per acceptar les aportacions de tothom i per negociar amb respecte i sense coaccions ni imposicions, el que calgui i quan calgui.

 

El tracte personal que va rebre per part del Sr. Alcalde, el Sr. Sergi Vilamala,la passada legislatura,no pot dir que fos de respecte. Les desqualificacions i mostres de menyspreu que ha anat rebent per part seva als seus 60 anys, pot afirmar que no les ha patit mai per part de ningú.

Reconeixque en el cos a cos, quan es tracta de fer un pols, el Sr. Vilamala és molt millorque ell.

 

No el varen educar per això i no hi vol entrar.

 

En encarar la legislatura amb la Sra. Porta de Cap de llista, tenia l’esperança que les coses canviarien, però noha estat així. Ha continuat rebent els mateixos greuges.

 

No es considera part del problema, però creu que la seva renúncia pot ser part de la solució. Amb la seva renúncia i la de la Sra. Porta quan es faci efectiva, deixaran pas a dos regidors que no han exercit mai. Aleshores, s’haurà fetfoc nou amb l’oposició.La totalitat dels cinc regidors de l’oposició, SOM més CIU s’hauranestrenat en el càrrec en aquesta legislatura.

 

Confia i desitja que amb aquesta renovació es vegin complerts els seus propòsits i els seus companys de Convergència en aquest Ajuntamentpuguin gaudir del seu càrrecdurant la resta de legislatura,treballant en positiu per les Masies de Voltregà, tal com ells desitgen, amb un bon nivell d’entesa amb la resta de regidors dels grupsdel PSC i SOM i ell estarà al seu costat, pel que el necessitin.

 

Com no, té el seu orgull. Ja ha comentat que serà sincer i per això aquest pas que fa no li proporciona una sensació d’alliberamentcom algú podria pensar. Tot al contrari, l’entristeix.Téun sentiment amarg i de decepció en veure frustrades alguna de les seves grans il·lusions.

 

Dóna les gràcies.

 

Seguidament, la Sra. Montse Porta comenta que no farà cap discurs institucional, sinó amb el cor. Evoca els primers moments de la seva incorporació a la política municipal, amb entusiasme. Lloa la lleialtat i elegància que caracteritzen el Sr. Burgaya, sempre pensant en els altres i no interposant els interessos propis. Que van triar un camí complicat que ha resultat problemàtic. Demana al Sr. Burgaya que es quedi amb això: que no ha fet la feina en va, sinó que la seva feina ha deixat petjada.

 

Comenta que s’ha guanyat el respecte i l’agraïment de tots. Agraeix al Sr. Burgaya la seva feina.

 

El Sr. Alcalde-President dóna les gràcies al Sr. Burgaya, en nom propi i dels membres del seu grup. Valora la tasca que ha desenvolupat, de forma voluntària, el que significa involucrar-se a la política municipal. Diferencia les oposicions ideològiques de les relacions personals. Reitera que l’equip de govern sempre ha ofert els grups de l’oposició cords de governs estables.

 

Comenta també que no va participar enles negociacions post electorals per aplanar el camí del pacte, però que el Sr. Burgaya va optar per restar a l’oposició.

 

El Sr. Burgaya agraeix les paraules que se li adrecen. Que l’aposta del Grup de CiU en les negociacions va estardeterminada per l’experiència, que la seva voluntat era anar-se coneixent i que si es manifestava empatia, es podia valorar la proposta més endavant”.

 

Read more

Links sobre el llibre “Pintallavis” de Nan Orriols

LINKS RELACIONATS AMB EL LLIBRE “PINTALLAVIS”:
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/51720/joan/orriols/presenta/seu/nou/llibre/vic/envoltat/amics?rlc=a2
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/51661/joan/orriols/especie/humana/aboqui/extincio/motiu/esperanca?rlc=a2
http://www.naciodigital.cat/naciofotos/galeria/14870/pagina1/joan/orriols/presenta/llibre/pintallavis/vic

http://www.lavanguardia.com/agenda/actividades/48957_pintallavis-de-nan-orriols-viena-edicions.html
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/actegovern/list.do?date=22/09/2016&orderBy=autoritat&idioma=0&opc=4
Vídeo de la presentació a Vic:
https://www.youtube.com/watch?v=9TjPzzkXnHE
Article de Xavier Sardà (Més Osona):
http://www.mesosona.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=25924

 

Read more

Cent persones a presentació nou llibre Nan Orriols 22-9-2016 a Casino Vic

 

UN CENTENAR DE PERSONES VAN ASSISTIR EL DIJOUS 22 DE SETEMBRE DEL 2016 A LES VUIT DEL VESPRE AL CASINO DE VIC A LA PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE NAN ORRIOLS QUE JA ÉS A LA VENDA A TOTES LES LLIBRERIES DE CATALUNYA

La presentació la va fer el pedagog Antoni Tort (Universitat de Vic) i va intervenir també el propi autor.

El llibre “Pintallavis” és un polèmic treball de reflexió sobre l’espècia humana i els seus fracassos molt punyent i provocador amb la intenció de fer-nos veure diversos aspectes de la realitat que vivim que sovint ens passen desapercebuts.

 

Les proses breus d’aquest llibre volen ser tant una reflexió sobre el fracàs de l’espècie humana com un acte de rebel·lió. L’una, des del desencís i la ràbia de constatar el triomf de l’estupidesa i l’enlluernament tecnològic. L’altre, des de la imaginació surrealista i el vigor pirotècnic d’un autor que, malgrat tot, no pot evitar celebrar efusivament la bellesa de la vida.

«[...] No és veritat, que l’home ve del mono. No és veritat. És absolutament impossible que cap ximpanzé, bonobo o qualsevol bestiola així de bona sigui el nostre avi o avantpassat. Si fos així, d’altra manera seríem. »L’home ve dels déus, aquesta és la nostra realitat i desgràcia. Ve dels déus dels temples i dels altars de les capitals financeres mundials. Els déus han construït catedrals, mesquites, temples budistes i bancs. Són els déus, que van construir també la bomba atòmica, els mateixos que encenen totes les guerres. »

Els déus són a tot arreu, és cert. Cada vegada que els sàpiens matem, robem, torturem, violem… ho fem en nom dels déus, i és així com justifiquem la nostra existència.»

 

http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=2&idllibre=1017&

 

 

NAN ORRIOLS:

Va néixer a Vic el 1945. Ha fet d’empresari i difusor cultural. Ha publicat els poemaris Certeses i somnis (2011) i Ocells petits (2014) i el recull de proses Ànimes (2012). Nan Orriols diu ell mateix: «Vaig néixer a Vic el 1945. De molt jove vaig conèixer un gos de carrer i ens vàrem fer amics. M’agradava passejar pel mercat de bestiar i entretenir-me amb els xarlatans. No tenia cap interès pels estudis, i el tenia tot pels rius i les muntanyes. Vaig treballar i em vaig espavilar per comprar un xic de llibertat. »Analitzats, amb intel·ligència animal, polítics, capellans i dropos, em vaig exiliar a les Guilleries, fa més de 40 anys. »M’agraden els deserts i els boscos i estimo els amics>>.

Read more

Demanem aportacions econòmiques de la quantitat que siguin

Albert Anglada (i el seu equip) investiguen temes de política, economia i negocis del món de la jet-set d’Osona i el Sud del Ripollès des de fa més de vint-i-cinc anys. Veure currículum a la web www.albertanglada.com

Per tal de continuar endavant amb aquesta tasca demanem la col·laboració de tothom qui estigui interessat en llegir aquestes temes.

Totes les aportacions econòmiques (de la quantitat que siguin) ens animaran i seran benvingudes.

Fins i tot si són només d’un euro.

Es poden fer ingressos (si és de tant en tant millor) al compte: ES 04 2100 0994 2602 0001 0188.

Moltes gràcies per la vostra ajuda.

 

Read more

L’alcalde de Sant Pere Jordi Fàbrega no és un bon administrador

El problema que ha tingut l’alcalde Jordi Fàbrega amb el cas que va permetre a un constructor de fer cinc cases en un lloc on legalment només se n’hi podien fer quatre l’està desgastant més del què semblava en un primer moment. La sentència judicial en contra que ha tingut per aquest tema ha aixecat molta polseguera. Aquest tema a l’Ajuntament li està costant i li costarà molts diners.

Aquest cas demostra que no és un bon admnistrador.

Aquest és un dels factors que ha contribuït a la seva decisió de renunciar a l’alcadia més o menys a meitat d’aquesta legislatura 2015-2019 en benefici de Griselda Castells que va en segon lloc de la seva candidatura de les eleccions locals 2015.

Read more

Ramon Cotrina publica el llibre “Retaule de pols i altres narracions”

El poeta i prosista, traductor, professor de català i  ciències socials Ramon Cotrina (que va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 1932) acaba de publicar un llibre que es diu “Retaule de pols i altres narracions”.

L’any 1977 Cotrina va guanyar amb aquest treball el premi de prosa a les IX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra celebrades per Òmnium Cultural de Vic però aquest llibre no es va arribar a publicar. Va quedar inèdit.

Ara finalment trenta-nou anys després el llibre es publica per Viena editorial amb il·lustracions de Jordi Canelles en la col·lecció de narrativa d’aquesta editorial.

L’autor explica que l’edició ha estat possible pel suport de tres amics seus: l’exrector de la Universitat de  Vic Ricard Torrents, l’escriptor i empresari Joan Orriols i el dibuixant  i dissenyador Jordi Canelles.

“Retaule de pols i altres narracions” és com un retaule que combina la pintura amb l’escultura o els relleus. Aquesta obra ofereix als lectors un gran ventall d’anècdotes de la infantesa i l’adolescència de l’autor durant els anys trenta i quaranta del segle XX i, alhora, una bona mostra de les lleguendes, les rondalles i la iconografia més característiques de la fecunda vall del Ripollès que bressola la seva vila natal: Sant Joan de les Abadesses.

Cotrina va estudiar la carrera esclesiàstica al Seminari de Vic on va formar part del grup “Estudiants de Vic 1951” apadrinat per Carles Riba.

Va ampliar estudis a Roma on es va llicenciar en sociologia. Va ser professor a Alemanya. L’any 1977 va participar  amb Ricard Torrents en la creació de l’embrió del què seria l’actual Universitat de Vic. El 1978 va deixar de ser capellà.

Ha traduït textos de Bertolt Brecht, Franz Kafka i altres autors.

 

Read more

Ja és a Internet la web Barcelona Confidencial d’Albert Anglada

Albert Anglada acaba de crear una nova web d’investigació de temes polítics i empresarials de la província de Barcelona que es diu “Barcelona confidencial”.

Ara només hi ha la versió en llengua espanyola però aviat hi haurà també la versió en català (que seran idèntiques de manera semblant a com ho fan La Vanguardia i El Periódico).

Hi ha alguns empresaris i advocats pels quals Albert Anglada fa des del 1999 sovint feines d’investigació sobre empreses d’Osona i el Ripollès que l’han animat a expandir-se cap a la província de Barcelona (sobretot Barcelona ciutat) i a fer una petita inversió per desenvolupar aquest espai a Internet.

Albert Anglada és autònom des del 1993 a l’actualitat sense interrupció.

La nova web és a www.albertanglada.es i la previsió és que en uns quants mesos aconsegueixi força audiència a Barcelona ciutat i part de la província.

 

La web del Dossier Confidencial d’Albert Anglada que toca temes confidencials de política, economia i negocis d’Osona i el Ripollès (especialment del món de la Jet-Set local) des dels seus inicis l’octubre del 2012 ha estat visitada per més quatre mil persones diferents (visitants únics) sobre una població d’unes cent vuitanta mil persones. I aquesta és una xifra en creixement.

Això vol dir que en aquests tres anys i tres mesos han mirat la web (almenys en una ocasió) entre el 2% i el 2’50% de la població d’Osona i el Ripollès.

Estem en camí de complir l’objectiu que és construir un petit mitjà de comunicació comarcal que serveix per augmentar la difusió i la incidència del Dossier Confidencial trimestral només per subscripció que es publica des del 1999 i que és seguit en ambients d’empresarials, polítics i d’advocacia principalment de les nostres comarques.

I també de la petita versió resumida d’aquest Dossier Confidencial que es pot trobar també cada trimestre a les principals llibreries de Vic i a la parada de llibres vells i antics que Albert Anglada té al Passeig cada dissabte.

 

 UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ D’INFORMACIÓ CONFIDENCIAL A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

L’expansió cap a Barcelona

Veient les interessants xifres d’audiència que està tenint des d’octubre 2012 la web del Dossier Confidencial i amb l’experiència de dur més de quinze anys publicant el Dossier Confidencial trimestral només per subscripció ha semblat convenient fer un salt endavant i fer un producte nou per donar més potència al conjunt.

Es tractarà una nova web independent amb notícies confidencials de la província de Barcelona (especialment sobre política i grans empreses) i tractant sobretot temes de Barcelona ciutat.

També informació sobre grups de poder, lobbies, maçoneries, etc.

Aquesta nova web té per objectiu aconseguir audiència pels nostres temes a la província de Barcelona i especialment a Barcelona ciutat incidint en la creació d’opinió en el terreny polític essent un punt de referència de temes d’investigació i anàlisi del poder i del món del diner.

 

 

Read more

Santa Sara

 

 SARA:

 

Em considero una persona de cultura catòlica romana però tot i estar batejat no sóc massa creient. Més aviat em considero agnòstic (no creient) però respectuós amb la religió. De tota manera, a la vida passen coses. Alguna cosa hi ha. Alguna cosa semblant al destí pot existir. M’ha passat un cas de tota una sèrie de casualitats que mereix ser comentat.

Resulta que Santa Sara ha anat tenint importància en la meva vida especialment amb bona part de les meves relacions més personals amb l’element femení. Així, de les dones amb qui he tingut relacions una de les que guardo més bon record és d’una noia dominicana amb la que vaig sortir fa uns anys que es deia Sara i celebrava el seu sant el 9 d’octubre dia de Santa Sara (esposa del profeta Abraham). Aquesta Santa Sara va ser una dona guapa i de vida molt entretinguda semblant, a petita escala, a la de la meva amorosa amiga.

Bé, després resulta que sóc una persona estudiosa que m’agrada estar sol estones per llegir o meditar. Semblant a la vida dels frares dels monestirs. Doncs vaig néixer el 12 de juliol i l’endemà dia 13 és Santa Sara de Líbia que va ser Abadessa i és una santa que orienta el bon govern de frares i monestirs.

I per acabar-ho d’arreglar, el dia 20 d’abril és el dia que va morir la meva Mare. I el dia 20 d’abril (casualitat de les casualitats) és una altra Santa Sara. Concretament Santa Sara d’Antoquia (dona de vida dura i víctima de persecucions antireligioses).

I m’afecten totes les Santes Sares perquè ja no n’hi ha cap més al calendari.

Veient aquestes evidències què he de pensar? Realment Santa Sara en les seves diferents variants (Santa Sara de Líbia, Santa Sara d’Antioquia…) regeix una part de la meva vida personal? Que consti que tot això que explico és rigorosament veritat. I és un exemple que a vegades passen coses inexplicables que donen corda a l’existència de cultes, creences, religions, etc…. És real com la vida mateixa.

Albert Anglada

Read more