Santa Sara

 

 SARA:

 

Em considero una persona de cultura catòlica romana però tot i estar batejat no sóc creient. Em considero demòcrata, liberal i agnòstic (no creient) però respectuós amb les grans religions en general estant en contra dels radicalismes i dels integrismes moralistes. A favor de la moderació i el sentit comú.

De tota manera, a la vida passen coses. Alguna cosa hi ha. Alguna cosa semblant al destí pot existir. M’ha passat un cas de tota una sèrie de casualitats que mereix ser comentat.

Resulta que Santa Sara ha anat tenint importància en la meva vida a partir d’una sèrie de casualitats especialment amb bona part de les meves relacions més personals amb l’element femení. Així, de les dones amb qui he tingut relacions una de les que guardo més bon record és d’una noia dominicana amb la que vaig sortir fa uns anys que es deia Sara i celebrava el seu sant el 9 d’octubre dia de Santa Sara (esposa del profeta Abraham). Aquesta Santa Sara va ser una dona guapa i de vida molt entretinguda semblant, a petita escala, a la de la meva amorosa amiga.

Bé, després resulta que sóc una persona estudiosa que m’agrada estar sol estones per llegir o meditar. Semblant a la vida dels frares dels monestirs. Doncs vaig néixer el 12 de juliol i l’endemà dia 13 és Santa Sara de Líbia que va ser Abadessa i és una santa que diuen que orienta el bon govern de frares i monestirs.

I per acabar-ho d’arreglar, el dia 20 d’abril és el dia que va morir la meva Mare. I el dia 20 d’abril (casualitat de les casualitats) és una altra Santa Sara. Concretament Santa Sara d’Antoquia (dona de vida dura i víctima de persecucions antireligioses).

I m’afecten totes les Santes Sares perquè ja no n’hi ha cap més al calendari.

Veient aquestes evidències què he de pensar? Realment Santa Sara en les seves diferents variants (Santa Sara dona d’Abraham, Santa Sara de Líbia, Santa Sara d’Antioquia…) regeix una part de la meva vida personal????

Que consti que tot això que explico és rigorosament veritat. I és un exemple que a vegades passen coses inexplicables que donen corda a l’existència de cultes, creences, religions, etc…. És real com la vida mateixa.

Albert Anglada

Read more

Marta Alsina i Alfons Giol van tenir un enfrontament l’etapa 1999-2003

Marta Alsina que actualment és membre de l’equip de govern d’ERC de Manlleu va ser militant d’Unió Democràtica i membre de l’equip de govern de CiU a Manlleu en l’etapa 1999-2003.

A part de la fama de dretana que es va guanyar en aquells moments i les múltiples discussions que tenia ella especialment amb el grup municipal d’ERC de Manlleu d’aleshores a l’oposició encara va passar una altra cosa que no deixa de ser xocant.

L’actual cap de l’oposició d’ERC a Centelles Alfons Giol era en aquella etapa el secretari de l’Ajuntament de Manlleu i va protagonitzar un notable conflicte amb Marta Alsina sobre la manera com ella presentava els comptes de l’Ajuntament. La cosa finalment es va sol·lucionar però Giol va posar en dubte diversos aspectes de la manera com Alsina presentava la comptabilitat.

Giol i Alsina van viure en aquells temps moments força tensos i de nervis.

Read more

Preocupació a les bases d’ERC de Manlleu pel fixatge de l’ex-Unió Marta Alsina

PREOCUPACIÓ EN AMBIENTS DE LES BASES D’ERC DE MANLLEU PEL FIXATGE DE MARTA ALSINA

Molta gent no entén que a l’equip de govern d’ERC de Manlleu hi hagi dues persones que eren fins fa poc regidors de CiU d’una manera tant destacada. Es detecta sorpresa i preocupació en ambients de les bases manlleuenques del partit republicà especialment per la incorporació de Marta Alsina (ex-militant d’Unió Democràtica fins fa poc).

Aquest fet pot haver influït en el retrocés electoral que han tingut en les eleccions locals de maig del 2015 passant de 9 escons el 2011 a 7 el 2015.

Molts recorden l’etapa d’Alsina el 1999-2003 governant amb CiU que en les seves intervencions destacava per ser una de les més de dretes del seu equip.

A més, hi ha molta gent que té dubtes de què Marta Alsina sigui realment una persona popular. Al contrari, hi ha un sector d’opinió que considera que no desperta excessives simpaties entre la gran massa de gent (i fins i tot ni tant sols entre la gran massa de votants habituals de CiU).

L’exregidora d’ERC Maria Gràcia Poblet era una de les que hi havia tingut més desavinences en aquella època.

Read more

Percepció negativa de la zona blava del centre de Manlleu

La implantació de la zona blava de pagament que hi ha al centre de Manlleu porta força polèmica i fortes crítiques cap a l’equip de govern d’ERC de l’Ajuntament que encapçala Àlex Garrido.

Hi ha un important sector de gent que hi està en contra. I molta gent també opina que el fet que per haver d’aparcar s’hagi de pagar acaba de perjudicar molts establiments comercials que de per si no passen precisament pels seus millors moments.

Manlleu també s’ha convertit en els darrers any en una població cara de viure-hi pels continuats augments dels impostos locals cosa que també influeix en la pèrdua d’habitants que està tenint darrerament.

Read more

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada inspira un personatge d’una novela d’Emili Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor és fill de Roda de Ter. Té una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions ha dirigit i presentat programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no conec personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell ha consultat diverses vegades la web del Dossier Confidencial (www.albertanglada.com que en diferents versions existeix des del 2003) i ha vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que s’ha inspirat en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb molt bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

 

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha moltes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida per llibreries i la primera web van sortir el 2003. L’actual disseny de la web és del 2012. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist la web i també exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors les fan circular.

 

Read more

ERC de Calldetenes no es treu de sobre la “mala fama” de Jaume Mas

ERC de Calldetenes tot i haver fet dimitir a l’exalcalde Jaume Mas com a regidor i com a conseller comarcal no aconsegueix treure’s de sobre la “mala fama” que té el seu antic líder. La “terrorífica” gestió feta per Mas a l’Ajuntament de Calldetenes en els seus darrers anys com alcalde és probablement la pitjor gestió de tots els municipis d’Osona i el Ripollès.

ERC tindrà moltes dificultats en sortir-se’n perquè no es treuran així com així de sobre l’ombra de Jaume Mas i dels seus partidaris més acèrrims.

En aquestes darreres eleccions del maig del 2015 ERC a Calldetenes ha baixat de 5 regidors que tenia el 2011 a només 2 actualment.

Read more

Mal estat de carrers i voreres a St. Julià

A St. Julià de Vilatorta hi ha especial preocupació pel mal estat de voreres, carrers i zones ajardinades públiques en molt diversos punts de la població. Tampoc hi ha la sensació que l’Ajuntament tingui massa pressa en sol·lucionar-ho. La sensació que té un sector de gent és que l’actual alcalde és una mica de reaccions lentes.

Read more

L’error urbanístic que desgasta Jordi Fàbrega alcalde de St. Pere

El problema que ha tingut l’alcalde Jordi Fàbrega amb el cas que va permetre a un constructor de fer cinc cases en un lloc on legalment només se n’hi podien fer quatre l’està desgastant més del què semblava en un primer moment. La sentència judicial en contra que ha tingut per aquest tema ha aixecat molta polseguera. Aquest tema a l’Ajuntament li està costant i li costarà molts diners.

Read more

Hay mucha gente que cree que Soler & Palau no ha respetado la voluntad del difunto Eduard Soler

En la comarca de Ripoll (donde nació el grupo) hay mucha gente que tiene la sensación que Soler & Palau no ha respetado la voluntad del difunto Eduard Soler (uno de sus dos creadores).

En el año 2000 uno de los dos fundadores del grupo Soler & Palau Eduard Soler dejó su fortuna y sus acciones (el 50% del total) de este gran grupo empresarial a la Escola de Treball de Ripoll que es una fundación creada por el mismo que se dedica a la formación.

Soler murió soltero. En el momento de morir se calculaba que el capital y reservas de Soler & Palau ascendían a un poco más de seis mil quinientos millones de las pesetas de la época.

El 2012 la familia Palau (el otro fundador del grupo) consiguió comprar a la Fundación las acciones que habían sido de Eduard Soler y hacerse con el control total.

Si bien nadie duda que tota esta operación se hizo de manera legal sí que existe la sensación que des de la dirección del grupo Soler & Palau se han dado muy pocas explicaciones a la opinión pública y que de alguna manera se ha traicionado la voluntad que el difunto Eduard Soler dejó bien clara en su testamento de que fuese su Fundación (dedicada a la formación) quien tuviese la mitad de las acciones de Soler & Palau.

Mientras des de la más alta dirección de Soler & Palau no se tome consciencia que han dado muy pocas explicaciones y que, probablemente, deberían dar bastantes más corren el riesgo de perder prestigio.

Y también deberían entender que para quedar bien sería importante potenciar de manera destacada la figura de Eduard Soler si no quieren que entre la gente de la calle vaya triunfando la sensación que se ha traicionado la voluntad de Eduard Soler manifestada en su testamento y que esto se ha hecho de manera poco clara y poco transparente.

Cada vez más las empresas necesitan comunicarse con su entorno y preocuparse de la evolución de la opinión pública. Si no lo hacen corren mucho riesgo. Y si esta opinión pública es la de la zona donde nació el grupo Soler & Palau pues aun es más elevado este riesgo de perder prestigio.

Y en la zona donde nació Soler & Palau mucha gente tiene la sensación que los actuales dueños y dueñas viven muy distantes de la realidad del pequeño territorio de Ripoll y el Ripollès. A diferencia de Eduard Soler que fue un verdadero patriota local.

 

 

 

Read more

Hi ha molta gent que creu que Soler & Palau no ha respectat la voluntat del difunt Eduard Soler

Al Ripollès hi ha molta gent que té la sensació que el grup Soler & Palau no ha respectat la voluntat del difunt Eduard Soler (un dels seus dos creadors). L’any 2000 un dels dos fundadors del grup Soler & Palau Eduard Soler va deixar la seva fortuna i les seves accions (el 50% del total) d’aquest gran grup empresarial a l’Escola de Treball de Ripoll que és una fundació creada per ell mateix que es dedica a la formació. Soler va morir solter.

En el moment de morir es calculava que el capital i reserves de Soler & Palau ascendien a una mica més de sis mil cinc-cents milions de les pessetes de l’època. El 2012 la família Palau (l’altre fundador del grup) va aconseguir comprar a la Fundació les accions que havien estat d’Eduard Soler i fer-se amb el control total. Si bé ningú dubta que tota aquesta operació es va fer de manera legal sí que hi ha la sensació que des de la direcció del grup Soler & Palau s’han donat molt poques explicacions a l’opinió pública i que d’alguna manera s’ha traït la voluntat que el difunt Eduard Soler va deixar ben clara en el seu testament de què fos la seva Fundació (dedicada a la formació) qui tingués la meitat de les accions de Soler & Palau.

Mentre des de la més alta direcció de Soler & Palau no es prengui consciència que han donat molt poques explicacions i que probablement els caldria donar-ne bastantes més corren el risc de perdre prestigi. I també haurien d’entendre que per quedar bé els caldria potenciar de manera important la figura d’Eduard Soler si no volen que entre la gent del carrer vagi triomfant la sensació que s’ha traït la voluntat d’Eduard Soler exposada en el seu testament i que això s’ha fet de manera poc clara i poc transparent. Cada vegada més les empreses necessiten comunicar-se amb el seu entorn i preocupar-se de l’evolució de l’opinió pública. Si no ho fan corren molt risc. I si aquesta opinió pública és la de la zona on va néixer el grup Soler & Palau doncs encara n’és més d’elevat aquest risc de perdre prestigi.

I a la zona on va néixer Soler & Palau molta gent té la sensació que els actuals “amos” i “mestresses” del grup empresarial viuen molt distants de la realitat del petit territori de Ripoll i el Ripollès. A diferència d’Eduard Soler que era un veritable patriota local.

 

 

 

Read more