Pere Prat marcava distàncies amb el marit de Dolors Collell

El gran alcalde d’ERC de Manlleu Pere Prat moltes vegades havia marcat distàncies amb el que havia estat cap del grup socialista Josep Colomer (que és el marit de Dolors Collell).

Per això va sorprendre que l’equip de govern que encapçala el successor de Pere Prat (Àlex Garrido) donés tant protagonisme a la regidora del grup “Mes” Dolors Collell que té un marcat historial socialista de tota la vida.

Dolors Collell (encara que ara s’hagit tornat independentista) té un perfil molt diferent del què ha estat fins fa poc ERC de Manlleu.

De tota manera, sembla clar que desapareixent Pere Prat aquest partit ha tingut moltes dificultats per trobar gent mínimament vàlida. A la seva llista hi va incorporar algunes persones que havien estat regidors i regidores amb CiU. I van donar la segona tinença d’alcaldia a la dona de l’exregidor Josep Colomer amb qui Prat no havia tingut mai bona relació.

Tot un símptoma de crisi interna i certa desorientació.

De tota manera, la tardor del 2017 i després de les càrregues policials contra els manifestants de referèndum de l’1 d’octubre Dolors Collell va decidir dimitir de l’equip de govern de Manlleu en protesta pel pacte amb el PSC (PSC-PSOE).

Pacte que  ERC de Manlleu finalment ha trencat.

Dolors Collell ha volgut demostrar d’una manera més o menys contundent que ella és ella i no té perquè seguir la mateixa línia que el seu germà Jaume Collell (històric militant socialista i amic d’Albert Boadella). I així ha volgut dimitir per demostrar també a l’opinió pública (i a tota la gent que podia dubtar d’ella) que actualment està amb la causa independentista de veritat.

 

 

 

Read more

Dolors Collell de Manlleu va tenir càrrecs en el govern de José Montilla

DOLORS COLLELL VA TENIR CÀRRECS EN EL GOVERN DE JOSÉ MONTILLA:

Dolors Collell Suriñach és l’única regidora que va obtenir la candidatura del grup “Mes”una formació política que agrupa alguns antics militants socialistes.

El 2014 Collell va ser escollida presidenta del consell del partit Nova Esquerra Catalana que lidera Ernest Maragall i que és un dels partits fundadors de “Mes”.

Dolors Collell l’any 2009 va ser nomenada directora dels Serveis Territorials de la  Catalunya Central del Departament d’Educació durant el segon govern tripartit del PSC (PSC-PSOE, ERC i ICV) presidit per José Montilla ocupant el càrrec  fins l’any 2011.

El seu germà Jaume Collell és periodista, actor i músic.  Fa més de vint anys que treballa a La Vanguardia, a Barcelona. I sempre ha estat relacionat amb els ambients periodístics socialistes. És amic d’Albert Boadella que és un dels principals ideòlegs de Ciutadans-Ciutadanos.

El 2008 va produïr el CD “Visca i Olé“, de sardanes i pasdobles cantats. N’és autor entre altres de : “La santa España“,  “La Visa es oro!”, i “Em dic Pepe Mantilla“…

Del contingut d’aquest CD se’n va fer també un espectacle de music hall.

Tot i que representa que ara Dolors Collell és part del moviment independentista amb aquest currículum no ho semblava massa.

ERC de Manlleu posant a Collell de segona tinent d’alcalde va donar molt protagonisme a una persona d’un perfil bastant diferent al que ha tingut sempre a Manlleu el seu partit.

És més, el gran alcalde d’ERC Pere Prat moltes vegades havia marcat distàncies amb el que havia estat cap del grup socialista Josep Colomer (que és el marit de Dolors Collell).

De tota manera, la tardor del 2017 i després de les càrregues policials contra els manifestants de referèndum de l’1 d’octubre Dolors Collell va decidir dimitir de l’equip de govern de Manlleu en protesta pel pacte amb el PSC (PSC-PSOE).

Pacte que  ERC de Manlleu un temps després finalment va trencar.

Dolors Collell ha volgut demostrar d’una manera més o menys contundent que ella és ella i no té perquè seguir la mateixa línia que el seu germà. I així ha volgut dimitir per demostrar també a l’opinió pública (i a tota la gent que podia dubtar d’ella) que actualment està amb la causa independentista de veritat.

 

Read more

Marta Alsina i Alfons Giol van tenir un enfrontament l’etapa 1999-2003

Marta Alsina que actualment és membre de l’equip de govern d’ERC de Manlleu va ser militant d’Unió Democràtica i membre de l’equip de govern de CiU a Manlleu en l’etapa 1999-2003.

A part de la fama de dretana que es va guanyar en aquells moments i les múltiples discussions que tenia ella especialment amb el grup municipal d’ERC de Manlleu d’aleshores a l’oposició encara va passar una altra cosa que no deixa de ser xocant.

L’actual cap de l’oposició d’ERC a Centelles Alfons Giol era en aquella etapa el secretari de l’Ajuntament de Manlleu i va protagonitzar un notable conflicte amb Marta Alsina sobre la manera com ella presentava els comptes de l’Ajuntament. La cosa finalment es va sol·lucionar però Giol va posar en dubte diversos aspectes de la manera com Alsina presentava la comptabilitat.

Giol i Alsina van viure en aquells temps moments força tensos i de nervis.

Read more

Preocupació a les bases d’ERC de Manlleu pel fixatge de l’ex-Unió Marta Alsina

PREOCUPACIÓ EN AMBIENTS DE LES BASES D’ERC DE MANLLEU PEL FIXATGE DE MARTA ALSINA

Molta gent no entén que a l’equip de govern d’ERC de Manlleu hi hagi dues persones que eren fins fa poc regidors de CiU d’una manera tant destacada. Es detecta sorpresa i preocupació en ambients de les bases manlleuenques del partit republicà especialment per la incorporació de Marta Alsina (ex-militant d’Unió Democràtica fins fa poc).

Aquest fet pot haver influït en el retrocés electoral que han tingut en les eleccions locals de maig del 2015 passant de 9 escons el 2011 a 7 el 2015.

Molts recorden l’etapa d’Alsina el 1999-2003 governant amb CiU que en les seves intervencions destacava per ser una de les més de dretes del seu equip.

A més, hi ha molta gent que té dubtes de què Marta Alsina sigui realment una persona popular. Al contrari, hi ha un sector d’opinió que considera que no desperta excessives simpaties entre la gran massa de gent (i fins i tot ni tant sols entre la gran massa de votants habituals de CiU).

L’exregidora d’ERC Maria Gràcia Poblet era una de les que hi havia tingut més desavinences en aquella època.

Read more

Percepció negativa de la zona blava del centre de Manlleu

La implantació de la zona blava de pagament que hi ha al centre de Manlleu porta força polèmica i fortes crítiques cap a l’equip de govern d’ERC de l’Ajuntament que encapçala Àlex Garrido.

Hi ha un important sector de gent que hi està en contra. I molta gent també opina que el fet que per haver d’aparcar s’hagi de pagar acaba de perjudicar molts establiments comercials que de per si no passen precisament pels seus millors moments.

Manlleu també s’ha convertit en els darrers any en una població cara de viure-hi pels continuats augments dels impostos locals cosa que també influeix en la pèrdua d’habitants que està tenint darrerament.

Read more

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada inspira un personatge d’una novela d’Emili Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor és fill de Roda de Ter. Té una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions ha dirigit i presentat programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no conec personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell ha consultat diverses vegades la web del Dossier Confidencial (www.albertanglada.com que en diferents versions existeix des del 2003) i ha vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que s’ha inspirat en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb molt bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

 

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha moltes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida (de venda a les meves parades de llibres vells dels mercats de Vic i Sant Joan de les Abadesses) i la primera web van sortir el 2003. L’actual disseny de la web és del 2012. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist la web i també exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors les fan circular.

 

Read more

ERC de Calldetenes no es treu de sobre la “mala fama” de Jaume Mas

ERC de Calldetenes tot i haver fet dimitir a l’exalcalde Jaume Mas com a regidor i com a conseller comarcal no aconsegueix treure’s de sobre la “mala fama” que té el seu antic líder. La “terrorífica” gestió feta per Mas a l’Ajuntament de Calldetenes en els seus darrers anys com alcalde és probablement la pitjor gestió de tots els municipis d’Osona i el Ripollès.

ERC tindrà moltes dificultats en sortir-se’n perquè no es treuran així com així de sobre l’ombra de Jaume Mas i dels seus partidaris més acèrrims.

En aquestes darreres eleccions del maig del 2015 ERC a Calldetenes ha baixat de 5 regidors que tenia el 2011 a només 2 actualment.

Read more

Mal estat de carrers i voreres a St. Julià

A St. Julià de Vilatorta hi ha especial preocupació pel mal estat de voreres, carrers i zones ajardinades públiques en molt diversos punts de la població. Tampoc hi ha la sensació que l’Ajuntament tingui massa pressa en sol·lucionar-ho. La sensació que té un sector de gent és que l’actual alcalde és una mica de reaccions lentes.

Read more

L’error urbanístic que desgasta Jordi Fàbrega alcalde de St. Pere

El problema que ha tingut l’alcalde Jordi Fàbrega amb el cas que va permetre a un constructor de fer cinc cases en un lloc on legalment només se n’hi podien fer quatre l’està desgastant més del què semblava en un primer moment. La sentència judicial en contra que ha tingut per aquest tema ha aixecat molta polseguera. Aquest tema a l’Ajuntament li està costant i li costarà molts diners.

Read more

Hay mucha gente que cree que Soler & Palau no ha respetado la voluntad del difunto Eduard Soler

En la comarca de Ripoll (donde nació el grupo) hay mucha gente que tiene la sensación que Soler & Palau no ha respetado la voluntad del difunto Eduard Soler (uno de sus dos creadores).

En el año 2000 uno de los dos fundadores del grupo Soler & Palau Eduard Soler dejó su fortuna y sus acciones (el 50% del total) de este gran grupo empresarial a la Escola de Treball de Ripoll que es una fundación creada por el mismo que se dedica a la formación.

Soler murió soltero. En el momento de morir se calculaba que el capital y reservas de Soler & Palau ascendían a un poco más de seis mil quinientos millones de las pesetas de la época.

El 2012 la familia Palau (el otro fundador del grupo) consiguió comprar a la Fundación las acciones que habían sido de Eduard Soler y hacerse con el control total.

Si bien nadie duda que tota esta operación se hizo de manera legal sí que existe la sensación que des de la dirección del grupo Soler & Palau se han dado muy pocas explicaciones a la opinión pública y que de alguna manera se ha traicionado la voluntad que el difunto Eduard Soler dejó bien clara en su testamento de que fuese su Fundación (dedicada a la formación) quien tuviese la mitad de las acciones de Soler & Palau.

Mientras des de la más alta dirección de Soler & Palau no se tome consciencia que han dado muy pocas explicaciones y que, probablemente, deberían dar bastantes más corren el riesgo de perder prestigio.

Y también deberían entender que para quedar bien sería importante potenciar de manera destacada la figura de Eduard Soler si no quieren que entre la gente de la calle vaya triunfando la sensación que se ha traicionado la voluntad de Eduard Soler manifestada en su testamento y que esto se ha hecho de manera poco clara y poco transparente.

Cada vez más las empresas necesitan comunicarse con su entorno y preocuparse de la evolución de la opinión pública. Si no lo hacen corren mucho riesgo. Y si esta opinión pública es la de la zona donde nació el grupo Soler & Palau pues aun es más elevado este riesgo de perder prestigio.

Y en la zona donde nació Soler & Palau mucha gente tiene la sensación que los actuales dueños y dueñas viven muy distantes de la realidad del pequeño territorio de Ripoll y el Ripollès. A diferencia de Eduard Soler que fue un verdadero patriota local.

 

 

 

Read more