La família Pallarès de Vic ha perdut el control de Manufacturados Férricos SA

El balanç de la societat Manufacturados Férricos SA del 2009 posa en evidència una situació que feia temps que a nivell de rumors es comentava en cercles polítics, econòmics i de la jet-set de Vic, Osona i el Ripollès.

El balanç apunta diverses contingències previstes per l’empresa. Concretament que la societat té quatre assumptes judicials (amb data 31-12-2009).

El pare d’Eduard i Antoni Pallarès és Joan Pallarès. L’empresari Joan Pallarès és ja un jubilat però és molt conegut a Vic (i a Osona i el Ripollès) per la seva tasca a la delegació a Osona de la Cambra de Comerç i a la Llotja.

En ambients populars als Pallarès se’l coneixi com “gent del ferro”. Fent un joc de paraules relacionant la seva activitat industrial en el sector del ferro amb el fet de considerar-los “pesos pesats” de la jet-set (i també de l’alta societat) local.

La diferència entre “jet-set” i “alta societat” és que en el primer concepte hi entraria tota la gent famosa encara que no tinguin relació amb els cercles del poder. En el segon concepte, “alta societat” inclou només els sectors veritablement poderosos. Cercle en el que cal incloure els Pallarès a nivell local de Vic.

La notícia de la pèrdua conflictiva de control de l’empresa Mafesa per part dels Pallarès (per desavinences amb els fills de l’antic soci del pare Pallarès que actualment controlen la majoria de les accions) és important en les cròniques del món del diner de les nostres comarques.

Encara que els Pallarès no tenien la majoria de les accions, mantenien bones relacions amb els socis fins que aquests relacions s’han trencat de manera brusca i conflictiva.

Caldrà veure si els Pallarès acaben venent les seves accions, o no.

 

4 demandes dels Pallarès contra Mafesa i 1 de Mafesa contra Antoni Pallarès:

-Demanda d’acomiadament (procediment 683 de 2009) presentada a instància d’Eduard Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Figueres contra Mafesa. Respecte aquest procediment existeix una sentència desfavorable a l’empresa (05 de febrer de 2010) si bé en posterioritat Mafesa ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pendent de sentència. El risc (que la societat qualifica de probable) es quantifica en 60.682’5 euros que és quantia de la demanda. Existeix aval presentat pel referit import.

-Demanda de reclamació de quantitat (procediment 708 de 2009) presentada a instància d’Eduard Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Figueres. En aquest procediment l’empresa ha estat absolta en primera instància (25 de febrer de 2010) i la direcció de l’empresa considera que existeix un risc remot que sigui condemnada. La quantia d’aquest procediment és de 300.000 euros.

-Demanda d’acomiadament (procediment 1064 de 2009) presentada a instància d’Antoni Pallarès Icart, davant del Jutjat Social 2 de Granollers. La direcció considera que el risc de condemna és poc probable. Tot i així, en cas que la sentència fos desfavorable per la societat la direcció considera que només caldria atendre una quantitat mínima relativa a una indemnització amb efectes del mes de setembre de 2009. La quantia d’aquest procediment és de 225.243 euros.

-Demanda de reclamació de quantitat (procediment 73 de 2010) presentada a instància d’Antoni Pallarès Icart davant del Jutjat Social 1 de Granollers (providència de data 26-1-2010). La condemna en aquest procediment la direcció considera que és remota donat que l’empresa considera que hi ha incompetència de la Jurisdicció Social i el document en el que es basa la major part de la demanda la direcció de l’empresa considera que és fals, la qual cosat ha fet que l’empresa per la seva banda interposi (segons el text del balanç de Mafesa) una querella criminal per pressumpta falsedat documental i estafa. La quantia del procediment és de 1.500.000 euros.

Read more

Tècniques de relacions públiques

Pels diferents responsables del dia a dia d’una empresa, i per la majoria de professionals, és important conèixer tècniques de relacions públiques (hi ha una llicenciatura universitària de publicitat i relacions públiques, que també s’imparteix a la Universitat de Vic, i un Col·legi oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya que representa a tota la professió) per fer front a problemàtiques concretes que surten. Fonamentalment, la gent especialista  en relacions públiques el què fan és intentar descobrir les preocupacions del públic tant les conscients com les inconscients. I ho fan amb la intenció de després poder treballar per modificar aquestes percepcions en benefici d’un determinat missatge o producte.

Cal descobrir el sistema de creences d’un públic objectiu i veure per on es canalitza l’emotivitat i la irracionalitat. És l’única manera possible de treballar amb eficàcia per modificar estats d’opinió.

Aquestes experiències són cada dia més necessàries per la realitat empresarial. De cara a renovar la imatge, aconseguir suports populars pels objectius més diversos, etc..

 

 

 

Read more

Aspectes lamentables de la realitat

Darrerament hi ha comentaris en el sentit que avui en dia s’ha de vigilar molt en tot. Molta gent només va per interessos i s’ha perdut en part un cert “bon tarannà” que hi havia abans almenys per les nostres comarques. I els ambients creatius són escassos. Aquesta realitat és especialment visible en moltes entitats i en les seves crisis. S’estan perdent bones tradicions. És lamentable i denunciable. Cal vigilar molt amb la gent que pretenen representar a la ciutadania. Cal exigir seriositat, honestedat….més que mai.

Read more

Agraïments pendents

Som en un país on no s’acostumen a agraïr les coses. I això no està bé. Per exemple, fires com ara la del Porc i la Cervesa de Manlleu o la de la Castanya de Viladrau, van néixer d’unes idees de gent de Manlleu relacionada amb el Centre d’Iniciatives i Turisme de Vic. Estaria bé que persones com aquestes (i en trobaríem molts altres exemples) tinguessin algun reconeixement a les seves aportacions. L’administració pública ha de recolçar les bones idees i reconèixer les aportacions que es reben des de la ciutadania. De fet, encara hi són a temps. Seria una bona pràctica fer-ho per sistema. No oblidar a ningú quan es tracta de creacions on hi participen diverses persones.

Read more

En Miquel Macià, “confident”

El director del setmanari d’investigació El Triangle, Jaume Reixach, de Barcelona té un important “confident” a Osona. Es tracta del periodista Miquel Macià (propietari del grup NacióDigital. Són molt amics).

Read more

Cal influir en sentit positiu en el bon govern de les coses des dels mitjans de comunicació

Molts mitjans de comunicació, i també la web del Dossier confidencial, a més del deure d’informar també creuen en el deure cívic d’influir positivament en el bon govern de les coses creant opinió a la nostra societat. Tota la vida. Aquesta també és una raó d’existir prou seriosa i constructiva. Necessària pel bon funcionament de tot sistema democràtic. Tots els poders necessiten tenir límits i contrapesos. Així eviten tota tentació d’abús i treballen més afinadament en les necessitats reals del conjunt de la societat. De la ciutadania. I això és el què ens convé a tots.

Read more

Albert Anglada ja fa més de 15 anys que no té cap relació amb Miquel Macià

Arran d’una sèrie de rumors que circulen cal aclarir que Albert Anglada (web del Dossier confidencial) ja no té absolutament cap relació amb en Miquel Macià. Ni tampoc amb el setmanari El Triangle. Actualment són competència i no són precisament amics.

Anglada va tenir una bona relació amb Macià de l’estiu del 1989 a l’estiu del 1998 (nou anys seguits dels seus 19 als seus 28 anys). Posteriorment, l’estiu del 1998 es va produïr un trencament entre els dos. Anglada era un treballador de la societat SCG Aquitània SL propietària d’Osona.com (i de l’actual grup Nació Digital) i de la qual Macià n’era propietari. Aquesta relació va acabar amb un acomiadament pactat. Des d’aleshores mai més Anglada ha tingut cap relació amb Macià i des del 1999 (quan Anglada es va convertir en professional autònom pel seu compte) són competència entre ells.

Albert Anglada no ha tingut cap relació amb Macià des de l’estiu del 1998 i no hi tindrà relació mai més. No té bon record del final que van tenir. I prefereix marcar distàncies. Cadascú pel seu camí.

Tenint clar això, no cal dir que Albert Anglada en tota la seva vida mai ha enviat cap missatge al fòrum d’Osona.com, ni ho pensa fer. I moltes de les seves amistats actuals (fetes de 1999 fins a l’actualitat) són gent que no tenen cap simpatia per Macià. Perquè quedi clar.

Read more

A la venda el número d’abril 2018 del Dossier Confidencial d’Albert Anglada a Vic

A LA VENDA EL NÚMERO 66  DEL DOSSIER CONFIDENCIAL D’ALBERT ANGLADA A LES PRINCIPALS LLIBRERIES DE VIC  (i també durant tot el trimestre -els dissabtes al matí- a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic entre el Passeig i el C/ de Gurb i el diumenge al mercat de Sant Joan de les Abadesses).

Publicació trimestral sobre política, influències i negocis a Osona i el sud del Ripollès.

Cròniques de la Jet-Set d’aquestes comarques.

Des del 20 d’abril del 2018 i fins el 19 de juliol del 2018  és a la venda el número 66 del Dossier Confidencial d’Albert Anglada a les principals llibreries de Vic que es publica des del 2003. I també és a la venda durant tot el trimestre (els dissabtes al matí) a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic entre el Passeig i el C/ de Gurb. I a la del diumenge a Sant Joan de les Abadesses. Són cròniques de la jet-set d’Osona i el sud del Ripollès. En aquest número hi ha informació sobre el grup d’empreses de Triposona SA dels germans Aymerich Isern de Sant Julià de Vilatorta.

———————————————————————————————————

Entre vendes, intercanvis, promocions gratuïtes temporals a clientela potencial i subscripcions de suport (de pagament) de cada número trimestral d’aquest Dossier confidencial d’Osona i el Ripollès actualment en circulen entre 50 i 100 exemplars (entre les dues versions: La resumida i l’ampliada)

De les subscripcions de suport alguns s’envien en un sobre tancat per correu ordinari i altres s’envien per e-mail.

El veuen entre 200 i 400 persones aproximadament. És habitual que en circulin fotocòpies d’algunes pàgines de tant en tant.

 

N’existeixen dues versions del Dossier Confidencial. Una de resumida que es ven a les principals llibreries de Vic  (i també durant tot el trimestre – els dissabtes al matí- a la parada de llibres vells i antics que hi ha al mercat de Vic entre el Passeig i el C/ de Gurb) a 2 euros cada exemplar. I una altra d’ampliada que només és accesible a través d’una  subscripció de suport (de pagament).

Les subscripcions de suport valen 249’60euros/any (IVA inclòs) i a canvi reben una informació molt més ampliada que la versió de 2 euros i tenen dret a participar (ocasionalment) en l’elaboració del contingut . Aquest preu és quasi el doble del què val la subscripció per un any al bisetmanari d’informació general El 9 Nou d’Osona i elRipollès.

La clientela d’aquest dossier trimestral (de les dues versions) són persones de la política local, els mitjans de comunicació locals, l’advocacia i les empreses de les nostres comarques. Elveuen també bastanta gent dels equips de direcció d’empreses de la zona que tenen per costum anar a jugar al golf al club del Montanyà.

A Osona i el Ripollès hi ha unes 100 empreses amb facturacions milionàries. Uns 25 ajuntaments de cert volum de població (d’un total del 70) amb important moviment polític, i més o menys 50 professionals notables de l’advocacia i la comunicació. Aquesta gent són el públic potencial d’aquest dossier.

Read more

Els responsables de Finques La Plana inverteixen fort en Borsa

Les persones responsables de Finques La Plana de Vic tenen molta afició a invertir quantitats importants de diners en borsa. A la rebotiga de la seva oficina al C/ de Gurb de Vic hi tenen diversos ordinadors conectats gairebé vint-i-quatre hores a diferents borses del món a través d’Internet. És una faceta poc coneguda d’aquesta gent.

Read more

Important afició a la caça de Josep Maria Onyós, empresari i president de Proquimia SA de Vic

En ambients polítics i empresarials d’Osona i Ripollès és coneguda l’afició a la caça de l’empresari Josep Maria Onyós, president de l’empresa Proquimia SA de Vic. Onyós participa en caceries de cert nivell. És una de les seves principals activitats d’oci. I una de les que més li agraden.

Josep Maria Onyós  és actualment el titular del títol nobiliari de baró de Senaller i Gramenet que tenia el seu difunt germà l’advocat Joaquim Onyós que va morir solter i sense fills.

Read more