Web Dossier Confidencial és un mitjà que les persones influents tenen en compte

LA WEB DEL DOSSIER CONFIDENCIAL HA ESTAT VISITADA FINS ARA ALMENYS UNA VEGADA PEL 3’69% DE LA POBLACIÓ D’OSONA I EL RIPOLLÈS

A 31 de juliol del 2017 tenim 6.668 visitants únics que han visitat la web almenys una vegada segons Google Analytics en quatre anys i deu mesos (des d’octubre 2012).

Web Dossier Confidencial d’Osona i el  Sud del Ripollès és un mitjà de comunicació que les persones influents tenen en compte.

La Web del Dossier Confidencial publica informació i investiga sobre les activitats de les elits polítiques i econòmiques d’Osona i el Sud del Ripollès (la veritable Jet-Set local). És un mitjà que es mou en aquests ambients. En els ambients de la Jet-Set local.

Osona i el Ripollès en el seu conjunt tenen el 2014 180.597 habitants (154.897 a Osona i 25.700 al Ripollès).

Els 6.668 visitants únics que han visitat la web almenys una vegada en data 31 de juliol del 2017 són actualment el 3’69% de la població de les nostres comarques.

————————————————————————

El contingut d’aquesta web es considera vàlid durant quatre anys és a dir la legislatura que hi ha entre eleccions municipals i eleccions municipals a Osona i el Ripollès.

Per tant, l’etapa actual és la 2015-2019.

I l’anterior era la 2011-2015.

———————————————————————-

—————————————————————————

Audiència de la web segons el sistema de control de Google Analytics (que és un sistema molt fiable):
————————————————————————————————————————

De l’1 d’octubre 2012 (inici del nou disseny) a 31 de juliol del 2017:

——————————————————————————————

Visites (sessions): 8.096 (que són 139’58 visites al mes).

Visitants únics (usuaris): 6.668 (aquesta és la xifra realment important. Les agències de publicitat mesuren l’audiència real d’una web per la quantitat de visitants únics).

És a dir 6.668 persones diferents han visitat la web en almenys una ocasió en aquests quatre anys i deu mesos.

Número de pàgines vistes (visites a pàgines): 15.143 que són 261 pàgines vistes al mes de promig .

Pàgines vistes per visita: 1’87.

Duració mitjana de la visita: 0:01:30 minuts.

Duració mitjana de temps a la pàgina: 0:01:42 minuts.

Un 17’64% de les visites (sessions) les han fet visitants únics que consultaven la web per segona vegada, tercera, quarta, cinquena, sisena, etc…

 

Seccions:

——————–

Les 13 notícies més destacades (d’entre les més vistes) de la web:

Sobre un total de 15.143 pàgines visitades.

———————————————

Control de Google Analytics de l’1 d’octubre del 2012 (inici del nou disseny de la web)
a 31 de juliol del 2017 (quatre anys i deu mesos).

—————————————-

1. Notícies i apartats sobre el Dossier Confidencial trimestral d’Albert Anglada en edició de paper només per subscripció que existeix des del 1999, la versió resumida de venda a les principals llibreries de Vic que existeix des del 2003 i el llibre sobre la jet-set d’Osona i el sud del Ripollès que ha sortit el 2017 també a la venda a les principals llibreries: 2.592 visites a la pàgina.

2. Apartat conjunt de Vic i rodalies: 1.928 visites a la pàgina.

3. Apartat conjunt de la Vall del Ges i Bisaura: 1.537 visites a la pàgina.

4. Apartat conjunt de Manlleu i rodalies: 1.248 visites a la pàgina.

————————————————————————————————

5. Apartat conjunt del Ripollès: 644 visites a la pàgina.

6. Notícies dels germans Vilamala alcaldes de St. Hipòlit de Voltregà i Les Masies de Voltregà, de la seva col·laboradora la diputada Marta Moreta i de la crisi del PSC d’Osona (que actualment aquesta gent controlen). I que la diputada Marta Moreta (que també és tinenta d’alcalde de Manlleu) sovint té una línia antinacionalista i convençudament monàrquica:  524 visites a la pàgina.

7. Molta gent al Ripollès creu que l’empresa Soler & Palau no ha respectat el testament del difunt Eduard Soler i notícies diverses d’aquest grup d’empreses: 468  visites a la pàgina.

8. Apartat conjunt de notícies d’Osona sud: 343 visites a la pàgina.

——————————————————————————————————

9. La família Pallarès de Vic ha perdut el control de Mafesa: 263 visites a la pàgina.

10. Notícies sobre els tres llibres de Nan Orriols: 210 visites a la pàgina.

11. Fa uns 30 anys l’actual tinenta d’alcalde de Manlleu Dolors Collell (muller de l’ex-regidor Josep Colomer) va dirigir una obra de teatre on es ridiculitzava la bandera independentista (estelada). I preocupació a les bases d’ERC de Manlleu pel perfil molt dretà de la regidora de l’actual equip de govern d’ERC Marta Alsina (ex- militant d’Unió). 196 visites a la pàgina.

12. Notícies d’ERC de la Vall del Ges (i que l’alcalde de St. Pere Jordi Fàbrega no té estudis. No té ni el C.O.U): 156 visites a la pàgina.

13. Apartat conjunt del Lluçanès: 100 visites a la pàgina.

——————————————————————————————–

Read more

Alberto Anglada és producte cultural d’ “exportació”

El cantautor català Jaume Sisa utilitzava aquest nom per signar tota la seva obra produïda en llengua catalana-valenciana pel public d’Andorra i dels territoris de gran part de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana, la ciutat italiana de l’Alguer, la part oriental d’Aragó i la part catalana del sudest de França).

I per la seva obra en llengua espanyola destinada a la resta de l’Estat espanyol o a diferents territoris de parla espanyola al món signava amb el pseudònim de Ricardo Solfa.

En aquest cas l’autor signa la seva obra literària pel públic dels territoris de llengua catalana-valenciana com Albert Anglada i com Alberto Anglada la seva obra concebuda directament pel seu públic dels territoris de llengua espanyola (des del 2006).

Per tant, “Alberto Anglada” és un producte cultural d’ “exportació” com també ho seria “Alberte Anglada” si es fes obra també en llengua gallega-portuguesa.

Albert Anglada serveix pel català, aranès i llenguadocià  (occità oriental), aragonès,  anglès i francès.

Alberto Anglada per l’espanyol i l’italià.

Alberte Anglada pel gallec-portuguès.

Read more

Misteris de Fèlix Freixer (conegut com “el capità de barco”)

 

En ambients polítics i empresarials de la zona del Bisaura (St. Quirze, Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà) ja fa temps que ha cridat l’atenció l’evolució dels negocis del petit empresari Fèlix Freixer.  Els negocis d’aquesta gent van començar als anys cinquanta amb una granja de cunicultura (conills) dirigida en aquell temps pel seu pare Joan Freixer i per la seva mare Assumpció Barcons.

Amb aquell negoci aquesta família anava sobrevivint i no va ser fins a l’entrada en escena del fill Fèlix Freixer que la cosa va agafar un altre caire. Amb els anys Fèlix Freixer va ampliar el negoci a la dècada dels anys noranta al terreny de les xinxilles i altres petits sectors relacionats.

Posteriorment va començar a exportar fent créixer el negoci que tot i així ha viscut etapes diferents amb diversos alts i baixos.

Fèlix Freixer (que no té estudis universitaris) és el típic “home fet a si mateix” que tant abunda en el món dels negocis.

Amb el suport dels seus pares (especialment de la seva mare) ha anat portant els negocis familiars quedant les seves dues germanes en segon terme en aquest aspecte.

La història d’aquest personatge desperta cert “morbo” en els ambients polítics i empresarials locals pels avenços que ha aconseguit (almenys aparentment).

Personatge simple (sense massa cultura) curiosament Fèlix Freixer en la seva etapa adulta ha mantingut una afició de la seva joventut.

Es tracta del gust pels còmics de superherois (Batman li agrada especialment i l’ha posat com a foto seva en la seva pàgina de Facebook a data 4 de desembre del 2012).

Aventures curioses i ramificacions internacionals complicades fan interessant aquest personatge.

Un sector de familiars seus (amb els que no té bona relació) quan parlen d’ell no s’hi refereixen pel seu nom sinó com “el capità de barco”.

El motiu d’aquesta expressió és perquè un dels plaers especials de Fèlix Freixer és governar equips de gent considerant-se a ell mateix com un “jefe” bastant absolut.

 

 

 

Read more

Jaume Sisa y Ricardo Solfa

El cantautor Jaume Sisa utilizaba este nombre para firmar toda su obra producida en lengua catalana-valenciana para el público de Andorra y de los territorios de gran parte de la antigua Corona de Aragón (Cataluña, Baleares, Comunidad Valenciana, la ciudad italiana de l’Alguer y parte oriental de Aragón y zona catalana del sureste de Francia).

Y para su obra en lengua española destinada al resto del Estado español o a diferentes territorios de habla española en el mundo firmaba con el pseudónimo Ricardo Solfa.

En este caso el autor firma su obra literaria para el público de los territorios de lengua catalana-valenciana como Albert Anglada y como Alberto Anglada su otra obra concebida directamente para su público de los territorios de lengua española (desde 2006).

 

 

Read more

Presentació el 2013 a Barcelona del segon llibre de Nan Orriols

 

PRESENTACIÓ A BARCELONA DEL SEGON LLIBRE DE NAN ORRIOLS QUE JA ÉS A LA VENDA A TOTES LES LLIBRERIES DE CATALUNYA

L’acte es va fer el dijous dia 21 de febrer a les 19 hores a la Llibreria Alibri (antiga Herder) del C/ Balmes, 26 de Barcelona i va reunir una setantena de persones.

Van parlar l’autor,  Ramon Cotrina i Marc August Muntanyà (pastor i músic del pre-pirineu)

 Es tracta de 84 històries breus recollides en un sol llibre amb el títol “ÀNIMES”.

 La primera  presentació es va fer el dia  13 de desembre del 2012 a les 20h al Casino de Vic (i la sala era plena de gom a gom).

Veure pàgina amb tota la informació sobre l’autor a: 

http://www.naciodigital.cat/osona/noticies/etiqueta/Joan+Orriols

 

Aquest mes de novembre del 2012 ja és a la venda a totes les llibreries deCatalunya el segon llibre de l’empresari vigatà Nan Orriols.  El llibre l’ha publicat Viena Editorial i està inclòs dins de la col·lecció “Viena Narrativa”. Nan Orriols va publicar la tardor del 2011 el seu primer llibre “Certesa i somnis”.

En aquella ocasió es tractava d’un llibre de poesia també editat per Viena Editorial dins d’una col·lecció de nova poesia de la mateixa editorial.

En aquesta ocasió, aquest segon llibre són 84 històries breus recollides en un sol llibre. En el pròleg Ramon Cotrina (de St. Joan de les Abadesses) considera que cal destacar diverses coses.

-No és un llibre de memòries però té elements propis d’aquest tipus de llibres com notes de viatges (els deserts, Lisboa…) o records de temps passats especialment de les Guilleries i Vic.

-No és un llibre de denúncia però hi ha denúncies de situacions concretes de la realitat del nostre país.

-No és un llibre d’històries rurals però sí que en els 84 relats n’hi ha alguns que es podrien definir així.

-El llibre és un homenatge al territori de les Guilleries tant apreciat per l’autor. Coses de les Guilleries són explicades en moltes parts del llibre.

La coberta i la solapa són dibuixos fets per l’autor.

Nan Orriols ha viscut el gust per la cultura i la literatura des de sempre a la seva família. Mossèn Ballarín és un cosí del seu Pare. I una seva tia era l’escriptora Maria Dolors Orriols.

Veure fitxa del llibre a http://www.vienaeditorial.com/mostrarllibre.asp?ididioma=1&idllibre=810

 

 

Read more

Necessitats comunicatives presents i futures

Osona i el Ripollès formen avui en dia una comunitat humana de més de cent cinquanta mil persones. Proliferen les petites empreses i els negocis de tota classe, i aquesta realitat amb la coexistència de gent de diferents cultures (amb els darrers fenomens d’immigració) fa preveure que aquesta zona viurà en el futur (tant proper com llunyà) realitats més complexes (per bé i per mal) que les que ha viscut fins ara.

Aquestes realitats més complexes comporten, i comportaran, una nova fase en la comunicació local. Des de la transició, en els darrers gairebé trenta anys de democràcia hi ha hagut el naixement (o renaixement) dels mitjans de comunicació comarcals (El 9 Nou i TV 9 Nou, Osona Comarca-TVO-Ràdio Vic, les emissores municipals,  el Diari de Manlleu, la premsa gratuïta exclusivament comercial, Internet….). Aquests mitjans estan bastant consolidats en la seva majoria.

En el futur proper i llunyà el que vindrà serà una especialització comunicativa necessària per resoldre situacions. Especialització de la qual ja n’hem vist fins ara alguns detalls. Es tracta de la comunicació privada per encàrrec, les relacions públiques destinades a resoldre les necessitats comunicatives d’una minoria organitzada que pretén influïr sobre el conjunt de la societat local, o en bona part d’ella.

Sens dubte, el primer sector on ja ha aparegut des de fa uns quants anys aquesta comunicació de caire privat ha estat el de les campanyes electorals de les eleccions municipals. Així, a les nostres comarques, sovint les principals candidatures contracten professionals, normalment periodistes i publicitaris en aquest cas, per ajudar a la millor difusió del seu missatge.

Després de la realitat de les eleccions municipals, en els darrers temps també han aparegut altres formes de comunicació privada com són l’elaboració de revistes d’empreses per encàrrec. Hi ha negocis que requereixen tenir revistes pròpies per millor difondre els productes. També, naturalment, hi ha les persones professionals de comunicació contractades per ajuntaments per portar petits departaments de premsa. Cada dia més.

De tota manera, a diferència del sector públic, la proliferació de departaments de premsa al sector privat no s’ha produït. En el terreny empresarial s’ha optat, almenys de moment, majoritàriament perquè les tasques que hi hagi de premsa les portin responsables de màrqueting en plantilla que també porten altres responsabilitats. No s’ha acabat de veure la necessitat de manera general, però sí en casos concrets i puntuals. Casos concrets i puntuals que presumiblement aniran en augment.

També és una pràctica en alça l’elaboració de textos (discursos, comunicats, articles, programes…) per encàrrec a mida. Encertar el contingut i la forma dels textos és cada dia més important per causar els efectes desitjats sobre un públic.

Un altre aspecte del qual n’hem vist exemples és la comunicació en situacions de crisi normalment fins ara relacionada amb crisis i tancament d’empreses.

Així, aquest cas l’hem vist diverses vegades: En la darrera fallida d’Explasa hi va intervenir un gabinet de comunicació de Barcelona per portar la relació amb els mitjans de comunicació comarcal i el mateix va passar en el procés de tancament de les fàbriques osonenques del grup tèxtil Gossypium.

Són petites mostres d’una realitat que anirà en creixement. En els propers anys proliferaran assessors de comunicació contractats per empreses, persones, administracions o entitats amb l’ànim d’afrontar situacions complicades. I serà un terreny complexe on la correcta sol·lució dels problemes requerirà molta discreció, molta astúcia, habilitat i sentit comú.

De secrets sempre n’hi ha hagut, però anem cap a una societat on n’hi haurà molts més de secrets, i serà més necessari que mai que hi siguin perquè moltes coses puguin sortir bé.

D’altra banda, l’existència de secrets també incentivarà la investigació perquè sempre hi haurà gent que no sap però vol saber.

Read more

Els cognoms Anglada, Freixer i Espadaler

Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Ripollès. Cal per tant fer diversos matitsos.

Cognom Anglada:

No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.

En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament totes les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, etc…

Aquesta família per part del meu pare eren gent de la muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment tenien poc sentit de família i per tant eren gent de  poca relació. Eren (i són) gent marcadament individualistes.

Cognom Freixer:

Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. En aquest cas hi ha hagut més relació amb quasi tothom. De tota manera hi va haver fa més de quinze anys conflictes per unes herències amb una part dels parents més directes i des d’aleshores no hi he tingut bona relació. Coses de la vida.

En canvi, amb una altra part de parents directes (que tampoc tenen bona relació amb els què deia abans) sí que n’hi tinc de bona relació.

Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida.

Cognom Espadaler:

L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).

Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.

És el què hi ha.

Read more

L’ús del rumor com una arma eficaç d’atac polític

A més de les armes tradicionals de les confrontacions polítiques, l’ús del rumor com a eina de desgast i atac segueix una tendència al creixement. De tota manera, no tots els rumors funcionen, i si aquests no estan prou ben elaborats es poden tornar contra el prestigi d’aquell qui els emet.

 

El guió d’un bon rumor passa perquè tingui, encara que sigui d’una manera una mica retorçada, un fons de veritat. Com a mínim que pugui ser creible. D’altra banda, si la víctima del rumor reacciona a temps i, enlloc de molestar-se i prou, estudia la manera de contrarestar-lo estudiant què ha fet malament i rectificant algunes coses si cal, la vida d’aquest rumor negatiu serà efímera.

 

Ara, si no hi ha cap mena de reacció i, a més, es mostra una indignació massa visible, el més probable és que l’èxit del rumor sigui gran i la seva tasca de desgast efectiva.

Read more

Ránquing de cotización de libros sobre masonería publicados del 2000 al 2009

RÁNQUING DE COTIZACIÓN DE AUTORES Y AUTORAS DE LIBROS SOBRE MASONERÍA EN EL MUNDO INTERNACIONAL DE LIBROS ANTIGUOS :

 

Solamente los publicados en lengua española la década del 2000 al 2009 y por autores y autoras del Estado español.

Fuente: www.iberlibro.com. Todos son libros de no ficción.

Estos son los libros que las librerías de libros antiguos tienen actualmente disponibles a la venta en www.iberlibro.com. Puede ser que falte algun libro en este ránquing (pero pocos). En todo caso no está porqué estas librerías de lance no tienen ejemplares disponibles a la venta en este momento. Quizá en el futuro puedan aparecer ejemplares de algun autor o autora más.

De todas maneras es un ránquing bastante completo que sirve para ver por donde va la cotización de los autores y autoras de este tema en la década 2000-2009 según la valoración que hacen gente experimentada como son las personas que rigen las librerías de libros antiguos más importantes .

 

POSICIÓN DE COTIZACIÓN (de más a menos):

1.Ricardo de la Cierva. Libro: “La masonería invisible”. Disponible en librerías de libros antiguos de Sevilla. 2002. Se vende entre 16 y 290 euros.

2.Christian Rubio. Libro: “La influencia de la masonería en Antonio Machado”. 2005. Se vende en librerías de viejo de Madrid entre 127’57 y 171’12 euros.

3.José Ferrer Benimeli y Susana Cuartero Escobés. Libro: “Bibliografía de la masonería”. En librerías de viejo de Zaragoza. 2004. Se vende entre 25 y 101’25 euros.

4.José Ferrer Benimeli (coordinador). Libro: “La masonería española en tiempos de Sagasta”. En Madrid. 2007. Se vende a 100 euros.

5.Pedro Palao Pons. Libro: “Los misterios de la masonería”. 2008. Madrid. Se vende entre 10 y 64’84 euros.

6.Ernesto Milá. Libro: “Gaudí y la masonería los pasos perdidos del arquitecto”. En Madrid. 2005. Se vende entre 26 y 60 euros.

7.Ricardo Serna. Libro: “Estudios masónicos. Cinco ensayos en torno a la masonería”. En Cádiz. 2008. Se vende a 40’32 euros.

8.Francisco A.J. Mata. Libro: “De sutore osseo: un viaje del Temple a la Masonería”. 2002. En Madrid. Se vende entre 18 y 38’50 euros.

9.Natividad Ortiz Albear. Libro: “Las mujeres en la masonería española”. 2005. En Zaragoza. Se vende entre 19’92 y 37’50 euros.

10.Vicente Moga Romero. Libro: “Al oriente de África. Masonería, guerra civil y represión en Melilla (1894-1936)”. En Madrid. 2005. Se vende a 30 euros.

11.José Antonio Ayala Pérez. Libro: “Biografía de Ángel Rizo, Gran Maestre del Grande Oriente Español”. En Zaragoza. 2002. Se vende a 30 euros.

12.Segundo Rios Jimenez. Libro: “Masonería en Ayamonte”. 2002. En Madrid. Se vende a 30 euros.

13.María José Lacalzada de Mateo. Libro: “El Derecho Humano en España (1894-1963)”. En Madrid. 2007. Se vende entre 24’99 y 27 euros.

14.Pepe Iglesias. Libro: “La cocina masónica”. En Madrid. 2009. Se vende a 25 euros.

15.Xavi Casinos y Josep Brunet. Libro: “Franco contra los masones”. En Madrid. Se vende entre 18 y 25 euros.

16.García/Cazorla-Granados. Libro: “Masonería y educación durante el franquismo”. En Madrid. 2006. Se vende entre 24’91 y 24’96 euros.

17.Manuel Corral Baciero y A.L.E Moral. Libro: “Antiguos documentos masónicos”. En Segovia. 2009. Se vende a 24 euros.

18.Javier León Gómez. Libro: “Masonería antiguos manuscritos”. En Madrid. 2009. Se vende entre 22 y 24 euros.

19.Pepe Rodríguez. Libro: “Masonería al descubierto: del mito a la realidad (1100-2006)”. En Murcia. 2006. Se vende entre 18 y 23’10 euros.

20.José Antonio Ullate Fabo. Libro: “El secreto masónico desvelado”. En León. 2007. Se vende entre 20 y 22’40 euros.

21.Carlos de la Mora y Pajares. Libro: “Vivencias de la república, la guerra y la masonería”. En Madrid. 2005. Se vende a 22 euros.

22.Mercedes de Caso. Libro: “Bajo la bóveda celeste. Instrucción a la masonería”. En Madrid. 2006. Se vende a 22 euros.

23.Pedro Álvarez Lázaro. Libro: “La masonería, escuela de formación del ciudadano”. En Madrid. 2005. Se vende entre 18 y 22 euros.

24.Florencio Serrano y Francesc Xavier Altarriba. Libro: “La masonería. Una orden iniciática”. En Madrid. 2007. Se vende a 21 euros.

25.Galo Sánchez Casado. Libro: “Los altos grados de la masonería”. En León. 2009. Se vende entre 19 y 20’16 euros.

26.Alberto Anglada. Libro: “Secretos de la masonería”. En Barcelona. 2006. Se vende a 20 euros.

27.Rafael del Riego. Libro: “El A.B.C de la masonería”. En Madrid. 2000. Se vende a 20 euros.

28.Antonio Pérez Giron. Libro: “La masonería en San Roque”. En Madrid. 2009. Se vende a 20 euros.

29.Ricardo de la Cierva. Libro: “Los rituales secretos de la masonería anticristiana”. 2010. En Madrid. Se vende entre 19’04 y 19’80 euros.

30.Santiago Camacho. Libro: “La conspiración de los illuminati”. 2005. En Mallorca. Se vende a 19 euros.

31.Gabriel López de Rojas y Marta Riera. Libro: “El iniciado masónico”. En Badalona. 2003. Se vende entre 18 y 19 euros.

32.José Antonio Ferrer Benimeli. Libro. “La masonería”. En Madrid y Canarias. 2005. Se vende entre 16’50 y 19 euros.

33.Manuel Antonio Paz Sánchez. Libro: “La masonería y la pérdida de las colonias”. En Tenerife. 2006. Se vende entre 17’90 y 18’62 euros.

34.Vicente Alejandro Guillamon. Libro: “Los masones en el gobierno de España”. En Madrid 2009. Se vende entre 15’68 y 18’40 euros.

35.Francisco Ariza. Libro: “La masonería. Símbolos y ritos”. 2007. En Madrid. Se vende a 18 euros.

36.Gonzalo Sanz Larrey y Carlos Mayor López. Libro: “La masonería de la A a la Z”. 2006. En Madrid. Se vende a 18 euros.

37.José Antonio Ullate Fabo: “El secreto masónico desvelado”. En Madrid. 2007. Se vende entre 15 y 18 euros.

38.Federico Gonzalez. Libro: “Hermetismo y masonería”. En Madrid. 2001. Se vende a 17’54 euros.

39.María José Lacalzada de Mateo. Libro: “La masonería leyenda, historia y mito”. En Madrid. 2007. Se vende a 17 euros.

40.Gustavo Vidal Manzanares. Libro: “Masones que cambiaron la historia”. 2007. En Madrid. Se vende a 17 euros.

41. César Vidal. Libro: “Los masones”. En Murcia. 2005. Se vende a 16’50 euros.

42.Juan Ortiz Villalba. Libro: “La masonería y su persecución en España”. En Málaga. 2005. Se vende a 16 euros.

 

(Ránquing aún en proceso de elaboración por la parte del final. Falta poco por acabar…continuará).

Read more